Barcelona demana més càmeres de videovigilància per combatre la inseguretat

Combatre la delinqüència en una ciutat com Barcelona passarà per augmentar la presència d’agents de policia, però no només per allà. Després de mesos de feina, el Pla Barcelona Ciutat Segura, que segons el conseller d’Interior, Miquel Buch, ha escoltat els principals referents socials de la ciutat, veu fonamentals diverses modificacions legals per poder assumir el repte. 

El Codi Penal s’ha d’endurir per lluitar contra la reincidència de lladres que són detinguts però que recuperen la llibertat al cap de pocs dies, i l’ordenança municipal ha de participar més en la protecció de la ciutat. Són dels canvis que proposa el grup de treball que reuneix els Mossos d’Esquadra amb empresaris, comerciants, administracions i associacions de veïns. «A tots els hem preguntat com podem protegir-los millor», ha explicat Buch, que defensa que és la primera vegada que s’afronta un problema de seguretat des d’aquest sistema de treball en equip. 

El canvi més substancial, no obstant, passa per actualitzar un marc legal, el de la videovigilància, que està completament «desfasat». Té més de vint anys i no permet, ni de lluny, utilitzar les noves tecnologies en matèria de seguretat, conclou el director dels Mossos, Pere Ferrer. «Parlem sobretot de càmeres amb lectors de matrícula, que ens podrien ajudar molt», remarca. O de coses que encara queden lluny, «com el reconeixement facial». La instal·lació de videocàmeres en espais públics aviva com cap altra mesurada el vell debat entre llibertat i seguretat: les càmeres tenen un poder elevat per dissuadir els delinqüents, però també suposen una intromissió en la intimitat dels ciutadans. 

Per als responsables policials, així ho resumeix el comissari en cap, Eduard Sallent, no té massa sentit ignorar el context actual. «Qualsevol ciutadà pot fer servir la càmera del seu telèfon mòbil per gravar el que vulgui, però un policia ha de complimentar informes i fer front a molts condicionants legals». «Són mesures garantistes per al ciutadà, com ara l’ús de càmeres GoPro per part d’antiavalots, o instal·lar càmeres als cotxes patrulla (una cosa que encara no s’ha fet)», avança. «No és una petició d’aquest Govern», ha remarcat Buch, «és una petició que han fet arribar els agents socials amb qui ens hem reunit». 

Actualment, la comissió de videovigilància és un organisme presidit pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i la seva legislació impedeix als responsables de la seguretat a Catalunya utilitzar videocàmeres en matèria d’inseguretat, una eina que podria ser decisiva. 

Els delictes augmenten el 2019 

Els delictes van augmentar un 2,9% a Barcelona el 2019, dels quals un 60% van ser furts i un 10% robatoris amb violència i intimidació, i van ser Ciutat Vella i l’Eixample els dos districtes amb més actes delictius. Un dels col·lectius més «vulnerables» són els turistes amb un alt poder adquisitiu.

Per a Buch, Ferrer i Sallent, l’activació del Pla Barcelona Ciutat Segura, que es va començar a aplicar a finals del juliol del 2019 davant l’auge dels actes violents a la ciutat, i que recull una bateria de mesures per revertir aquesta situació, ha demostrat la seva eficàcia perquè la tendència era molt més preocupant. El 2019 es van produir un total de 229.258 delictes a la capital catalana, 136.110 abans que s’instaurés el pla i 93.148 des d’aleshores, cosa que significa que els actes delictius van augmentar un 7,7% abans de la posada en marxa d’aquestes mesures. És a dir, la tendència era preocupant i va alarmar la ciutadania. 

Notícies relacionades

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Gerardo Lertxundi: "La connexió per la Diagonal també es pot fer amb bus si li dones prioritat"

A l’estiu els robatoris amb violència i intimidació es van disparar un 30% i durant els dos mesos de juliol i agost es van registrar més homicidis que en qualsevol altre estiu de la dècada passada –tret del del 2017, quan l’atemptat gihadista va assassinar 15 persones el 17 d’agost–. 

Per donar la volta a aquesta situació, el Govern va destinar 364 agents de l’última promoció dels Mossos, la meitat dels 750 graduats, a la capital catalana. I va incrementar la vigilància preventiva en un 40%.