On són i com són els lloguers més assequibles de Barcelona

Hi ha una notícia encara pitjor que haver superat la barrera dels mil euros mensuals de mitjana als nous contractes de lloguer firmats a Barcelona. I és l’oferta minvant de pisos per sota d’aquests preus, tant en quantitat com en qualitat. Perquè una cosa és la mitjana, i una altra la dificultat actual d’aconseguir alguna cosa que estigui per sota. Ho resumeix l’agent de la propietat immobiliària Juan José Aguilera: «El més buscat en aquest moment són pisos petits de 700 euros, i hem de respondre als clients que ja no n’hi ha». Una disfunció entre l’oferta i la demanda que està tenint importants conseqüències demogràfiques i sociològiques a la ciutat. ¿On són i com són els pisos més assequibles que s’ofereixen a la ciutat? 

Recorrent a les últimes dades detallades dels contractes formalitzats amb fiances a l’Institut Català del Sòl durant el tercer trimestre del 2019, que ahir va avançar aquest diari, un podria pensar que la capital catalana encara té llars per a totes les butxaques. L’estadística dona preus mitjans de 533 euros (arrodonint) a Ciutat Meridiana (Nou Barris), o de 570 a la Trinitat Vella (a Sant Andreu), o a mitja dotzena de barris perifèrics per sota dels 700, com la Prosperitat o el Verdum, la Trinitat Nova, el Bon Pastor i el Turó de la Peira. A 13 barris més situats a Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu, la mitjana dels contractes nous està per sota dels 800 euros. Però a la pràctica, l’oferta d’aquest tipus és molt inferior a la demanda, o en alguns casos menyspreada, perquè el barceloní premia una ubicació cèntrica o que percebi com a millor, tot i que sigui a costa de reduir espai, coincideixen en diverses immobiliàries consultades. 

Un exercici gens científic però sí significatiu com buscar pisos de lloguer per sota d’aquests 1.005 euros de mitjana als principals portals immobiliaris dona més pistes de les dificultats. El que aglutina més anuncis, Idealista.com, només tenia el 18% dels 9.005 reclams oferts divendres passat per sota d’aquests tres zeros. Si el límit baixa fins als 900, la cosa es queda en un 10% de l’oferta; però si es queda en 800, el panorama comença a ser desolador, ja que només hi ha un 4,6% de les opcions. Que es queden en un anecdòtic 1,3% per a les butxaques amb un límit de 700 euros mensuals, tan freqüent en una ciutat plena de mileuristes.

Més demanda que oferta

Aguilera, que també és director de Relacions Institucionals i de Formació en el Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i Província, afegeix que per cada un dels 15 nous lloguers que la seva agència de la Sagrera ofereix al mes, apareixen uns 30 interessats. Una vivenda a punt s’acostuma a col·locar en una setmana. «Qui viu a Barcelona no se’n vol anar, i qui ve a treballar intenta viure aquí, més els inversors interessats en la ciutat, més el turisme...», resumeix per explicar perquè els lloguers encara no semblen haver tocat sostre.

Aquesta massiva recerca de vivendes petites no és per gust, sinó per intentar ajustar el pressupost. S’alimenta de moltes parelles o persones soles que, si no troben res es conformaran amb infrahabitatges o passaran a compartir pisos, pagant 500 euros per una habitació i establint llars de tall estudiantil que no ho són.

Elvira L. explica que, després de sis mesos en alerta permanent buscant un micropis a Barcelona des de diverses aplicacions immobiliàries, va haver de canviar de plans i anar-se’n al Masnou per 750 euros mensuals. El municipi del Maresme també està pels núvols, però allà, a través d’un contacte i allunyant-se de la platja, va trobar una vivenda nova i digna que no podia trobar a Barcelona. «Vaig arribar a veure suposats lofts amb el bany dividit en dues parts i la dutxa separada del menjador amb una cortina», afirma. Anuncis que mentien sobre les dimensions, espais sense cèdula d’habitabilitat, baixos i excolomars eren una constant.

Notícies relacionades

Consulta el preu del lloguer als barris de Barcelona

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

Els barris esmentats amb els pisos més barats coincideixen amb unes mides reduïdes mitjanes de 53 i 59 metres quadrats. Dimensions que s’assemblen a les de la Barceloneta, però on el preu per metre quadrat és de 17,74. És a dir, si aquí es troba un pis de 800 euros és perquè és molt petit. En canvi, cada metre cotitza a exactament la meitat a la Trinitat Vella, el barri on es pot aconseguir més espai per menys diners. Per sota dels 12 euros el metre, pràcticament no queda res a Barcelona, més enllà d’algunes opcions a la Verneda, Sant Martí de Provençals, el Besòs i el Maresme, Roquetes, Canyelles... La distància amb el centre o la conflictivitat en algunes zones és el que manté aquesta oferta sense gairebé augments de preu, assenyalen diversos operadors.

Per 700 o 800 euros i pocs metres quadrats, els portals ofereixen també opcions a Sants-Montjuïc, l’Eixample, Ciutat Vella... A canvi, solen implicar renúncies o importants hàndicaps: dimensions de fins i tot 20 metres quadrats, cinquens sense ascensor, baixos amb humitats, contractes en negre, vivendes sense reformar...  I al final, gairebé tot es lloga.