17 febr 2020

Anar al contingut

ESTADÍSTIQUES DE L'INSTITUT D'ESTUDIS REGIONALS

La recuperació econòmica no millora la situació de la població metropolitana

Els veïns de l'AMB en situació de pobresa passen del 20,8% al 21%, tot i que els ingressos pugen

Jordi Martí reclama a la Generalitat que reactivi les convocatòries del pla de barri en els 36 municipis

Toni Sust

La recuperació econòmica no millora la situació de la població metropolitana

La situació econòmica de Barcelona i dels municipis del seu entorn metropolità ha experimentat una millora, una recuperació constatable per l’increment de les rendes de les famílies, en els últims anys. La renda anual neta familiar era en el període que va del gener del 2017 al desembre del 2018 de 34.292 euros, quan en el període del gener del 2016 al desembre del 2017, la suma era de 33.251 euros. Això suposa un increment del 3,1% en un espai de temps curt.

No obstant, el col·lectiu de ciutadans en situació de pobresa, o risc de pobresa –es fan servir com sinònims en aquests estudis– no s’ha reduït, i fins i tot ha pujat una mica en el mateix període. Si en el període 2016-2017 hi havia en els 36 municipis de l’AMB un 20,8% de persones en risc de pobresa, en el del 2017 al 2018 el percentatge era del 21,3%.

Un tren selectiu

En la nova vida econòmica que ha arribat després de la crisi, la recuperació econòmica ja no suposa una millora global de la situació de les persones. La precarietat i la desigualtat creixent del nou període es noten i tenen un efecte inquietant, perquè una part de la població veu que no té capacitat per pujar al tren de la millora. Així es desprèn de les estadístiques metropolitanes sobre les condicions de vida del període 2017-2018 que ha presentat aquest dijous el director de l’Institut de Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), Ricard Gomà, i el regidor a Barcelona i vicepresident de Planificació Estratègica de l’AMB, Jordi Martí.

La paradoxa que la situació econòmica millori i que una part rellevant de la societat no ho noti no suposa una gran novetat, ja que fa anys que es va detectar la presència d’un col·lectiu de treballadors pobres, un fenomen nou pel qual una persona té una ocupació, però amb un salari tan baix que amb prou feines pot afrontar les despeses mínimes d’una família. Perquè, si bé resulta lògic que una persona a l’atur tingui problemes per afrontar aquestes despeses, no ho sembla tant que a l’AMB, segons ha apuntat Gomà, hi hagi un 16,4% de treballadors pobres, quan en el període anterior analitzat, del 2016 al 2017, eren un 15%.

Ajuts 0-16 anys

Una de les dificultats constatades en l’estudi de l’IERMB és que la despesa mitjana que les famílies assumeixen per la vivenda s’ha incrementat de 450 a 469 euros. Si s’observa només els que viuen en règim de lloguer, la suma ha passat de 810 a 831 euros de mitjana. A Barcelona el cost de la vivenda és superior, tot i que en altres casos la situació és millor a la capital catalana que en els altres 35 municipis de l’AMB. Martí ha citat l’exemple dels ajuts a famílies amb fills de 0-16 anys, que han contribuït a fer que la pobresa severa infantil, la més intensa, sigui a Barcelona d’un 5% quan en el conjunt de Catalunya és de l’11%, una altra dada aportada per Gomà.

Per Martí, aquest cas és una prova que el que es necessita és aplicar ajuts com el 0-16 en l’àmbit metropolità, per la qual cosa ha reclamat de nou a la Generalitat que reactivi les convocatòries del pla de barris que Barcelona va emular per a barris de la ciutat i que el Govern català va deixar de fer quan va arribar la crisi.