L'Ajuntament de Barcelona torna l'impost de plusvàlues a més de 3.000 persones

L’Ajuntament de Barcelona ja ha tornatl’impost de plusvàlues a un total de 3.186 persones que li van reclamar la devolució de la taxa arran de la sentència del Tribunal Constitucional del 2017 que avalava no pagar la plusvàlua municipal si no hi havia guany en les transmissions del terreny. El consistori ja ha desemborsat 8,5 milions d’euros en concepte d’aquestes devolucions i té pendent pagar 9,7 milions d’euros més.

Segons informa l’ACN, l’ajuntament ha rebut 6.630 reclamacions de propietaris (empreses, fons d’inversió, famílies...) que han sol·licitat la devolució de l’impost estatal sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (la plusvàlua) pagat al consistori per la venda d’un immoble o d’un terreny que, en realitat, no havia vist incrementat el seu valor amb el pas del temps.

De les 6.630 reclamacions, el consistori n’ha tramitat més de 5.000, de les quals ha estimat 3.186 i n’ha desestimat 2.056. Aquestes últimes s’han descartat, majoritàriament, perquè no encaixaven amb l’objecte de la reclamació, ja fos per falta de proves o perquè sí que hi havia un increment de valor en el moment de l’operació de venda.

Jordi Ayala, gerent de Pressupostos i Hisenda de l’Ajuntament que dirigeix Ada Colau, ha destacat que el de Barcelona és «dels primers» ajuntaments que està «actuant en conseqüència» i ha començat a tornar els diners que van pagar, de forma incorrecta segons la sentència, els contribuents.

El valor total de les reclamacions ascendeix a 13,5 milions d’euros, als quals se sumen 4,6 milions més que l’ajuntament ha de tornar arran d’un centenar de sentències desfavorables al consistori. En total, l’import de les devolucions efectuades aquest 2019 ascendeix a més de 18 milions d’euros, dels quals l’ajuntament ja ha pagat 8,5 milions i està tramitant els 9,7 milions restants. El consistori calcula que el cost màxim de les devolucions pot arribar als 20 milions d’euros, ja que continua rebent reclamacions i sol·licituds. 

Impacte en la recaptació municipal

El de la plusvàlua és un dels impostos més importants per alfinançament dels municipis. És per això, admet Ayala, que una de les bases de recaptació s’ha vist dificultada. Considera que aquesta afectació és un «error» de l’Estat que «va fer malament la llei» i considera que l’Estat «hauria de prendre mesures i tornar els diners als ajuntaments».

El gerent de Pressupostos i Hisenda matisa, no obstant, que aquest moment de reclamacions i devolucions ha coincidit amb un repunt del mercat immobiliari a Barcelona. Així, aquest creixement ha «compensat» la pèrdua derivada de les devolucions.

Crida perquè l’Estat legisli

Ayala apunta l’Estat perquè «no ha fet la seva feina» de legislar en la línia que li demanava el Constitucional el 2017 per modificar la llei d’hisendes locals. «Hi ha una deixadesa de funcions molt important», ha dit. Al contrari, ha destacat que l’ajuntament s’ha «avançat» a aquesta reforma legislativa «en favor de la ciutadania» procedint a aquestes devolucions.

En qualsevol cas, el gerent municipal recorda que el canvi legislatiu s’ha de fer i ha d’incloure com es paga l’impost, en quins casos es paga i com es compensa els ajuntaments.

Sentències del TC i el Suprem

Notícies relacionades

El Suprem matisa el TC sobre l'impost municipal de plusvàlues

El Constitucional anul·la l'impost municipal de plusvàlues

L’origen d’aquest cas és la sentència del Tribunal Constitucional que el 2017 va avalar que els contribuents no han de pagar la plusvàlua municipal si no hi havia hagut un increment del valor del terreny venut des de la seva adquisició, una situació que va ser recurrent durant la crisi, quan el preu dels immobles es va devaluar.

Com la sentència no era aplicable directament pels ajuntaments, el consistori va decidir, d’una banda, congelar les reclamacions i, de l’altra, no demanar el pagament de les plusvàlues en noves operacions si no hi havia un increment del valor. El 2018, el Tribunal Suprem va dictar sentència interpretant la del TC i determinant que els preus fixats en les escriptures eren prova indiciària de l’increment o el descens del valor en les transmissions i que els ajuntaments podien utilitzar aquest indicador per decidir si hi havia un augment del valor o no subjecte a l’impost. A partir d’aquí, i principalment partint de les escriptures, l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa la resolució de totes les reclamacions que va congelar en el seu moment.