La restauració de Barcelona es regira contra les noves taxes de les terrasses

L’augment del pressupost general de Barcelona per al 2020 parteix de noves previsions d’ingressos entre les quals figuren un important augment de les taxes que paguen els bars i restaurants per tenir terrasses. Per al govern municipal és una mesura proporcional segons els barris, després d’anys sense pujades, però per als operadors es tracta d’un increment «abusiu i desproporcionat», que en diferents zones suposa quintuplicar les actuals taxes i posarà en risc la continuïtat de molts petits negocis. El sector ha exhibit avui pulmó en un acte de protesta al teatre Club Capitol que deixava clara la seva unitat: entre els centenars d’empresaris i professionals mobilitzats s’alineavendes de xefs amb estrella Michelin, com ara Jordi Cruz i Albert Adrià, fins a petits emprenedors asiàtics de bar de barri, passant per les dues grans patronals del comerç local i els partits de l’oposició de l’Ajuntament de Barcelona. 

El muntatge ha acabat amb tots els assistents mostrant una cartolina vermella en senyal de rebuig a les mesures fiscals impulsades per l’alcaldessa Colau, contra qui s’han sentit fortes crítiques. La proposta de noves taxes anunciada a l’octubre s’ha interpretat com «la gota que fa vessar el got» en un sector que té una guerra oberta amb els comuns des de l’anterior mandat, quan es va implementar la controvertida ordenança de terrasses que va obligar a retallar-ne moltes.

Per Pere Chías, president del Gremi de Restauració de Barcelona, a curt termini els restauradors ho tenen complicat, davant una conjuntura que, segons ell, inclou traves burocràtiques per obrir qualsevol negoci a la ciutat, un context econòmic incert, inseguretat a moltes zones, plans d’usos, reduccions de terrasses i horaris, inestabilitat política, la llei de costes, els ‘llauners’, botigues que afavoreixen el ‘botellón’, botigues amb degustació que incompleixen la normativa i animadversió de l’ajuntament cap al turisme, entre altres fronts citats.

Dificultats per treballar

Amb aquest panorama, segons han argumentat diversos propietaris de bars i restaurants, «aixecar la persiana és cada dia més difícil» en aquesta ciutat. El col·lectiu demana a l’ajuntament que reconsideri la pujada i es mostra en peu de guerra per evitar que es consumeixi. Discrepen dels arguments municipals, segons els quals els barris perifèrics tenen pujades lleus i només es penalitzen les zones més turístiques. Les dades presentades per la patronal parlen d’unes 60 terrasses que es beneficiarien de l’ajustament, davant un «99% que tindran pujades», manté el seu director general, Roger Pallarols. I cita «augments del 900% a la plaça de Salvador Seguí» o del 471% al carrer d’Almirant Churruca de la Barceloneta, la plaça del Diamant a Gràcia o Blai al Poble Sec, entre d’altres, on consideren que hi ha més clients de la zona que viatgers.  «És una mesura pròpia de qui no sap què és un negoci», ha afegit. 

Entre els operadors que han sortit a la palestra hi figurava l’empresari Ignasi Torralba, al capdavant de l’històric restaurant Amaya, a la Rambla, que ha acusat l’equip de govern de «voracitat recaptatòria per pal·liar la seva incompetència». «Si et quintupliquen un lloguer, es diu que t’estan fent fora del negoci, però, si t’apugen així els impostos ens estan fent fora, tot i que nosaltres no cremarem contenidors», ha rugit. I ha continuat: «Quan ells van arribar (en al·lusió a Colau), nosaltres estàvem al nostre lloc, i quan els facin fora, nosaltres continuarem al nostre lloc». L’empresària Ana Matamala ha explicat el difícil «joc d’equilibris» que suposa arribar a fi de mes en l’hostaleria familiar (la més comuna a la ciutat) i com una gran pujada d’impostos pot afectar la seva planificació o les petites plantilles. Fins i tot Ada Parellada, que no té terrassa, s’ha afegit a la causa sabent com se pateix en un negoci sense terrassa a l’Eixample en ple estiu i ha posat de relleu el poder «reinsertador i integrador de l’hostaleria» en l’àmbit laboral, com a motor de ciutat.

Els caps de fila de JxCat, ERC, Ciutadans, el PP i Barcelona pel Canvi han arremès sense titubejar contra la pujada d’impostos –que Elsa Artadi i Miquel Puig han arribat a considerar «la pitjor mesura dels pressupostos de Barcelona»– i s’han alineat amb la restauració i el comerç. No obstant, en l’aire han quedat les últimes paraules de Puig, des de les files d’ERC, que han recordat que tenen «vocació de govern» i que esperen un «acord» definitiu de cara als pressupostos de Barcelona, que implicarà renúncies. «Intentarem millorar la proposta, tot i que no sigui tant com voldríem», ha promès, en un exercici de realisme, assumint que l’augment proposat ara és «un disbarat».

Notícies relacionades

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Augmenta la superfície restringida al trànsit a l’entorn del parc Güell