El català que va rebutjar un premi de Maduro

Va passar a finals de setembre i va passar a Veneçuela: el Ministeri del Poder Popular per a la Cultura va fer públics els noms dels guanyadors dels Premis Nacionals de Cultura 2016-2018, entre ells, per primera vegada, el Premi Nacional de Disseny, atorgat al veneçolà nascut a Cardedeu Santiago Pol, una institució al país sud-americà, a Sud-amèrica i en l’àmbit mundial. Pol va trigar a assabentar-se, potser perquè no era a Veneçuela sinó a Barcelona, on fa que viu un abundant any des que va prendre la decisió de tornar a la seva terra d’origen per posar un oceà pel mig amb el seu país d’adopció, on s’ha tornat molt difícil viure. Però se’n va assabentar: l’hi va explicar un amic des de Veneçuela. I Pol va rebutjar el premi.

«Em va escriure un amic per Instagram. Em va dir: ‘Santiago, t’han donat el Premi Nacional de Cultura’, i jo: ‘No... Vas endarrerit, estàs equivocat, això va ser el 2001 ...’». Així és: Pol ja havia sigut agraciat amb un premi, però no de disseny, que llavors no existia, sinó d’arts plàstiques. «Però potser me’l van atorgar pel meu treball com a dissenyador, simplement perquè llavors no hi havia premi de disseny. Tot i que també perquè van considerar que el que jo faig en disseny té categoria d’art». Pol va pensar que el seu amic es referia a aquest premi, però no: l’acabaven de premiar de nou. El Ministeri del Poder Popular per a la Cultura lliurava per primera vegada un premi en la categoria específica de Disseny i l’hi concedia a Pol per retre homenatge als seus 50 anys de carrera artística. Però Pol el va rebutjar. «És el primer premi nacional de disseny que s’atorga, i el vaig rebutjar».

El que queda per viure

Com milions de veneçolans en els últims anys, Pol va abandonar el país amb la seva família en vista de l’evidència que les condicions de vida «eren molt difícils, per no dir infernals». «Hi ha una equació que és molt simple –diu–: jo tinc 73 anys, i vull viure el que em queda de vida al més agradablement, feliçment i esplendorosament possible. I això a Veneçuela, actualment, no es pot fer. No sota aquest règim que té una doble moral, una doble cara», afirma, referint-se al Govern de Nicolás Maduro. Com tots en la seva situació, ho diu amb dolor.

Pol va emigrar amb la seva família quan tenia 8 anys i es va tornar veneçolà, i a Veneçuela va desenvolupar íntegrament la seva carrera. Va estudiar a l’Escola Cristóbal Rojas de Caracas i a l’Escola Superior de Belles Arts de París. Quan va començar a treballar es va especialitzar en cartells, dels quals ha fet més de mig miler, entre d’altres per al Festival de Teatre de Caracas; els Jocs Olímpics de Pequín, on un de celebradíssim de Polar, la cerveseria estrella de Veneçuela. La seva obra és ingent i molt apreciada, i per descomptat molt premiada, en l’àmbit nacional i internacional. Les seves obres s’exposen a les col·leccions d’arts gràfiques del Louvre, el MOMA i la National Library de Washington. Va representar el seu país a la Biennal de Venècia del 2005. En fi. El diagrama de línies del metro de Caracas el va dissenyar ell. «Sempre desconfio de la primera idea», diu, quan parla del seu mètode de treball. I després afegeix: «Soc de la vella escola».

Un manifest

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Assabentat del premi, i desitjós de marcar distàncies amb el règim de Maduro, Pol va enviar una carta al diari ‘El Nacional’, un missatge redactat en forma de manifest que deia el següent: «Com a dissenyador, com a artista, com a docent i com a ésser humà estic totalment en contra d’aquest règim de terror que s’ha proposat destruir sistemàticament Veneçuela. Per aquesta raó i moltes altres rebutjo el Premi Nacional de Cultura 2016-2018 en disseny, que, segons els atorgants, resumeix la meva trajectòria de 50 anys d’ofici». El diari li va fer una breu entrevista telefònica tres dies després, seguida de l’habitual enrenou a les xarxes. Reacció oficial, en canvi, no n’hi ha hagut.

A Barcelona, Santiago Pol està dedicat al seu art. No al disseny, sinó al seu art. Té un espai llogat en un ‘coworking’ del carrer de Consell de Cent, i viu de la manera més agradable, feliç i esplendorosa possible.