Sants es resisteix a ser el nou Gràcia

Hi ha una frase recurrent que posa els cabells de punta, no precisament d’emoció, als veïns: «Ens agrada Sants perquè ens recorda la Gràcia d’abans». El que podria ser una afirmació innocent, és més, un elogi, és interpretat com un senyal d’alarma per molts dels veïns d’aquest «barri de perdedors de la guerra civil», com el defineix Jordi Soler des d’aquesta trinxera anomenada Centre Social de Sants. «Ens preocupa que el preu de la vivenda expulsi els nostres fills», exposa el veterà activista veïnal, també en alerta per la incipient ‘turistificació’ del lloc. Als enamorats de Sants «perquè encara és molt barri», el combatiu Soler els recorda que és així «perquè se l’han treballat els seus veïns». Uns veïns que veuen com la bombolla del lloguer es carrega negocis arrelats com el Happy Parc del carrer dels Comtes de Bell-Lloc que, després de 25 anys allotjant les festes d’aniversari dels nens de mig barri, té els dies comptats davant un increment del lloguer del 300%.

«Un dia veus un nou ‘hostel’ i al següent veus com a prop obre una fleca orientada als turistes que hi dormen... Descentralitzar el turisme és un error», opina Mireia Mora, veïna de la carretera de la Bordeta, qui explica que ja comencen a trobar turistes fins i tot al mercat d’Hostafrancs. És evident que Sants (encara) no és Sant Antoni, icona de la gentrificació, però Barcelona és Barcelona. «Ha arribat un moment en què des del Centre Social, davant segons quines situacions, ens plantegem si val la pena lluitar si la millora urbanística de segons quines zones pot provocar l’expulsió dels veïns pels quals lluitàvem», posa sobre la taula Soler. El cas de la reforma del mercat de Sants i la conversió en zona de vianants dels voltants és el més evident. Malgrat que els nous locals oberts després del renéixer de l’abans castigada llotja no han convertit la zona (encara) en el carrer del Parlament, com molts temien, els preus de les vivendes sí que han pujat i el veïnat no se’n refia.

Josep Maria Domingo, president del Centre Social, afegeix un altre element: el barri no és aliè a l’arribada de fons d’inversió que compren blocs sencers, «amb o sense veïns». El fenomen dels desnonaments, tant dels visibles com dels invisibles, és també una realitat quotidiana en aquest extrem de la ciutat, com denuncien –i contra el que lluiten– des del Grup d’Habitatge de Sants. No existeix un procés gentrificador sense una expulsió prèvia dels antics veïns.

L’experiència de viure com un barceloní 

A Carles Baiges, membre de la cooperativa d’arquitectes La Col, nascuda al cor de Sants fa una dècada, el cas del Happy Parc –en un edifici protegit, patrimoni arquitectònic de la ciutat– li recorda al de L’Hivernacle de Can Mantega, la vella fàbrica al costat dels Jardins de Can Mantega que va passar de ser una floristeria de barri –L’Hivernacle de Sants– a l’actual Flowers by Bornay.

Malgrat aquests senyals clars, Baiges coincideix amb la majoria en què Sants «encara és barri», tot i que «els pisos turístics són cada vegada més evidents». Potser una cosa porti a l’altra. El perfil de turista que opta per un pis turístic sol fer-ho a la recerca d’allò que és «autèntic». L’experiència de viure com un barceloní.

«Realitats negatives»

En una entrevista a Ràdio Hostafrancs al febrer d’aquest any, la llavors encara regidora del districte, Laura Pérez, advertia que «alguns indicadors com la millora de la renda disponible s’han d’analitzar bé perquè poden amagar realitats negatives». «Els indicadors ens estan parlant de qui està comprant pisos al barri, i per tant, estan ocultant una realitat de gentrificació», afirmava.

Allotjar l’estació central de la ciutat, la que connecta amb França mitjançant trens d’alta velocitat tampoc ajuda a controlar el flux de turistes. El barri és atractiu, a més de per allò que conserva de barri, per estar molt ben comunicat tant amb el centre de Barcelona com amb ciutats pròximes. No és estrany escoltar (nous) veïns amb accent francès. El llogater d’un local comercial al centre del barri que prefereix mantenir el seu anonimat per la bona relació que, malgrat tot, manté amb el seu propietari, explica que, de les 10 vivendes de l’edifici, de propietat vertical, ja en queda només una que sigui això, una llar. «Eren tot rendes antigues, i cada cop que moria una veïna, la propietat el reformava i el convertia en pis turístic. Tots legals», narra.

Polítiques públiques 

Al març del 2018, i després d’una llarga reivindicació veïnal, l’ajuntament va aprovar el pla d’usos del Triangle de Sants i Hostafrancs,  que posa límit als bars i restaurants en l’àrea delimitada pels carrers de Creu Coberta, Sants, el passeig de Sant Antoni i Tarragona, la zona on el problema era (i és) més evident. La zona zero del procés gentrificador. La norma prohibeix més terrasses a la plaça d’Osca i el carrer de Riego, però no pocs opinen que arriba tard, amb un espai públic ja saturat.

En paral·lel, «els comerços i les botigues del barri s’estan perdent, lamenta Amadeu Cervera, president de l’Associació Cultural Vallespir, qui porta 30 anys en la comissió de la festa major i gairebé mig segle organitzant la cavalcada de Reis del barri, una de les més antigues de la ciutat. «Només al nostre carrer i només aquest any ha tancat La mitja d’or i la peixateria de la Nuri. Entre la pujada dels lloguers i la falta de relleu generacional, ens quedarà un barri de gent que ve només a dormir, que no apareix per aquí en tot el dia i dissabte anirà a comprar als grans centres comercials», afirma.

Una idea arribada de Londres

La mare del Josep Pinyol Balasch regentava una botiga de moda històrica on abans havia el carrer major de Cornellà. Es va inaugurar el 1916 i va tancar al 2016, l’any en què celebrava el centenari. Els Pinyol Balasch eren una família de 10 germans i la botiga, malgrat el renom que tenia, no donava per alimentar 10 famílies, encara menys després de l’arribada dels centres comercials a la ciutat. En un viatge a Londres, un germà del Josep va descobrir els parcs de boles, aleshores una cosa mai vista a Barcelona. Van veure l’oportunitat de negoci i van buscar una nau gran on poder reproduir aquell paradís infantil. La van trobar a Sants, a dos passos de l’estació central, en una vella nau llavors tancada. «Quan el vam llogar, això era el magatzem dels gats», assenyala Pinyol Balasch. D’això fa ja un quart de segle. Després de 25 anys al barri, «aquí ens venen ja segones generacions, fills de nenes que venien aquí en la primera època» són un equipament molt estimat entre el veïnat. 

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

En poques setmanes han reunit 2.000 firmes al seu manifest ‘Salvem el Happy Parc’. Els van fer un contracte de 25 anys, que acaba el 30 de novembre d’aquest any. La nau ara s’anuncia de lloguer en portals immobiliaris digitals a 15.000 euros al mes, el 300% del preu actual que paguen els germans Pinyol Balasch. «Nosaltres no podem pujar aquesta proporció les tarifes, tenim preus populars perquè el nostre públic és popular, i tampoc és viable traslladar-nos, ja que seria més car moure tota la infraestructura que tornar a encarregar-la de zero», assenyala.

Marc Febrer, copresident de la Colla de Castellers, assegura que sempre han tingut una excel·lent relació de veïnat amb el Happy Parc  (organitzen la seva festa major just a la plaça de darrere, i el parc de boles cada any és un dels seus patrocinadors). «Si acaba tancant seria una pèrdua per al barri, és un lloc de lleure per als nens. Nosaltres defensem un model de ciutat on es pugui viure, amb uns preus assequibles i on els nens tinguin espais on jugar», assegura. Comparteix opinió amb el president de l’Associació Cultural Vallespir, Amadeu Cervera, molt actiu en la seva defensa.