Anar al contingut

MESURES DEL CONSISTORI

La doble velocitat dels dentistes de Colau

El servei de l'ajuntament per a pacients sense recursos n'ha atès 1.079 en un any

L'odontòleg municipal a cost reduït, que va ser protagonista en campanya, continua sense obrir

Toni Sust

La doble velocitat dels dentistes de Colau

maitecruz

–¿Té alguna al·lèrgia?

–No.

–Jo tampoc. Ja tenim alguna cosa en comú.

L’odontòleg Llàtzer Fernández suavitza amb una broma la visita de María Luisa Varela, de 82 anys i veïna del Raval. Fins fa poc, gairebé no tenia dents de baix. «El meu net es tornarà boig; no em reconeixerà. Jo estava molt acomplexada», afirma exultant i mostrant el resultat de l’atenció que ha rebut en el servei odontològic obert per l’Ajuntament de Barcelona fa gairebé un any al carrer de Viladomat, on abans hi havia l’antiga mútua municipal, el Pamem. Aquest és el dentista d’Ada Colau que sí que funciona, el que atén persones sense recursos. Després hi ha l’altre, el dentista municipal que tant va aparèixer en campanya, però que encara no ha obert les seves portes, arran d’una denúncia del sector.

Però tornant al primer, a la seu de Viladomat, des del novembre passat –i abans, com a prova pilot, del juliol al novembre al CAP de Cotxeres–, el consistori ha atès 1.079 persones. Són pacients sense recursos, derivats pels serveis socials. La María Luisa és una d’elles. Un treballador social, que coneix del menjador al qual acudeix diàriament, excepte els caps de setmana, li va recomanar el lloc.

Els 1.079 pacients al·ludits han rebut un total de 4.812 visites: se’ls han fet 2.005 obturacions, 170 endodòncies, 538 pròtesis removibles, 22 fèrules de descàrrega. El servei no inclou implants, pel seu cost elevat, ni extraccions, perquè estan contemplades dins de les prestacions de la sanitat pública catalana. També s’han fet 1.046 visites per a tractaments d’higiene. El pressupost del servei és de 420.000 euros anuals i per poder utilitzar-lo s’ha de tenir un expedient obert a serveis socials i ingressos anuals inferiors a 7.410 euros.

Esperant un pis

També Lluís Doporto, de 66 anys i aturat de llarga durada, ha sigut tractat en el servei de Viladomat. Va ser dels pioners. Primer, en els serveis socials el van convidar a anar a la Seguretat Social a detectar quins problemes bucodentals tenia, a fi de demanar pressupost a dentistes. «Em van demanar de 5.300 a 8.400 euros», diu. I va aparèixer l’opció del servei per a persones sense recursos: «Vaig fer de conillet d’índies». Li han posat pròtesis «a dalt i a baix» i li han tractat set càries.

Doporto viu a la zona de la Sagrada Família, en una habitació per la qual paga 435 euros. De l’ajuda que rep, li queden 169 euros per viure. Li han denegat el cobrament per la jubilació; va treballar en la restauració. Desgrana un rosari de peticions ara per ara desateses, entre les quals destaquen les seves queixes contra el govern de Colau, que si bé li ha arreglat la boca, no li aconsegueix un pis: afirma que està en llista d’espera municipal des del 2014 i que ha enviat quatre correus electrònics a Colau, a una direcció que ella li va donar després d’haver-la interpel·lat en diferents actes. «No me’ls ha respost».

El dentista electoral

Més enllà del dentista per a usuaris de serveis socials, l’ajuntament va aprovar al març la creació de la figura del dentista municipal, amb un estalvi previst d’entre un 13% i un 40% sobre el cost habitual. Va ser protagonista durant la campanya electoral. En diversos mítings. «Els pobres ja podem somriure, perquè Ada ens ha posat un dentista», proclamava en un acte una de les oradores de confiança de Barcelona en Comú, que va provocar l’aplaudiment general. No obstant, no es pot dir que Colau es recolzés en el dentista municipal per guanyar les eleccions, perquè no les va guanyar.

El cas és que el Col·legi d’Odontologia va presentar un recurs administratiu contra la figura i el jutge va suspendre cautelarment la seva activitat. La regidora de Salut, Gemma Tarafa, confia que a final d’any o a principi del 2020 el jutge aixequi la restricció. El dentista municipal s’activaria 10 mesos després. Hi haurà dos gabinets, un primer a Nou Barris i un altre, uns dos anys després després, en una zona per determinar, amb 45 professionals en total. La idea és que el 12% dels barcelonins que no van al dentista, presumiblement per no poder afrontar el seu cost, aprofitin aquesta opció, que preveu atendre 36.000 persones cada any. No existeix límit d’ingressos, però, si passats sis mesos la demanda desborda la previsió, podrien establir-se.