Al carrer de Lleida

Desallotjament al Poble-sec de Barcelona d'una finca ocupada per sis famílies

Nombrosos ciutadans s'han concentrat a les portes del conegut com a Bloc Llavors i han aconseguit impedir el desnonament

desalojo bloque lleida38 / periodico

4
Es llegeix en minuts
Gisela Macedo

La pressió ciutadana ha aconseguit paralitzar el desnonament de sis famílies al bloc del carrer de Lleida conegut com a Llavors, que va ser ocupat fa dos anys.

Pels volts de les 6.30 del matí ha arribat al número 38 del carrer Lleida un ampli dispositiu policial, amb mitja dotzena de furgonetes de la Brigada Mòbil. També nombroses persones contràries al desallotjament.

La policia ha tallat el trànsit en aquest tram del carrer per procedir al desallotjament, durant el qual s’han denunciat càrregues policials i s’han viscut moments de tensió. 

 Fonts dels Mossos s’han limitat a explicar que l’actuació es portava a terme a requeriment d’un jutjat de Barcelona.

Els veïns del denominat Bloc Llavors s’han resistit a abandonar aquestes vivendes i, a través de les xarxes socials, han demanat a les persones i col·lectius que recolzen la seva causa que es concentressin davant el bloc per intentar aturar el desnonament.

Els concentrats davant dels cordons policials han cridat consignes com «El barri no es ven, es defensa», «Aquest desnonament el pararem». Mentrestant, continuen arribant cotxes policials al carrer de Lleida, fet que fa augmentar la indignació dels presents, que responen amb crits de «¡Vergonya!»

A l’interior del bloc, unes 50 persones s’han concentrat al portal per «resistir» al desallotjament, el quart que s’intenta des que l’edifici va ser ocupat.

ÀNGEL GARCÍA

Colau critica els Mossos

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha criticat que el conseller d’Interior de la Generalitat, Miquel Buch, «prioritzi dispositius desproporcionats» per a desnonaments de famílies vulnerables.

«A Barcelona necessitem mossos per a moltes tasques de seguretat. No entenem per què Miquel Buch prioritza dispositius desproporcionats per desnonar famílies vulnerables fent la feina bruta als fons voltor», ha expressat Colau en un missatge a Twitter.

En aquest sentit, ha instat el Govern de la Generalitat a impulsar la mediació en els casos en què es tracti de famílies vulnerables, sobretot si viuen menors a la vivenda.

La regidora d’Habitatge de Barcelona, Lucía Martín, ha assegurat que és urgent un canvi legislatiu de la llei perquè «grans propietaris firmin contractes de lloguer a famílies vulnerables», i els ha demanat corresponsabilitat amb la situació.

També ha criticat l’actuació «desproporcionada» dels Mossos d’Esquadra, i ha assegurat que la seva duresa en aquests casos és una directriu política, segons ella.

Contra el fons voltor

El portaveu del Sindicat de barri del Poble-sec, Silvio Covolo, ha afirmat: «Exigim als poders polítics que declarin aquests desnonaments il·legals i al fons voltor que hi ha al darrere, que els suspengui i negociï per donar una solució digna a aquestes famílies». «Aquests especuladors són els responsables de l’actual bombolla dels lloguers i han de donar una resposta a aquesta emergència habitacional», ha afegit.

Així, el portaveu atribueix el problema de gentrificació que pateix el barri a aquest tipus de societats, que asseguren que compren blocs de pisos per reformar-los i llogar-los a preus desorbitats. «Les persones que viuen al Poble-sec les estan fent fora perquè no poden pagar lloguers de 1.000 euros quan els seus ingressos mitjans són de 1.100», assevera Covolo.

S’ha de dir que les famílies del bloc van ocupar les seves actuals vivendes fa dos anys, poc després que Vauras Investment SL comprés el bloc. «L’ocupació d’aquests pisos representa un acte de protesta i també polític. En una ciutat on el dret a la vivenda no està garantit, on els poders polítics no prenen la seva responsabilitat, hi ha un buit. I aquest buit l’han omplert les famílies agafant el que és seu: la vivenda. El barri és nostre, no d’aquests especuladors que pretenen fer-nos fora», conclou Covolo.

Així mateix, el portaveu assegura que van intentar negociar lloguers socials amb la societat propietària del bloc, però sense èxit. «No els interessa, perquè aquestes famílies no són rendibles per a ells», lamenta.  

A través de les xarxes nombroses entitats han fet una crida a la mobilització i a sumar forces per rebutjar o impedir el desallotjament.

Més desnonaments

Abans de les nou del matí, també al centre de la ciutat, unes altres dues convocatòries ciutadanes en defensa del dret a l’habitatge. Una del Sindicat d’Habitatge del Raval al 6 del carrer de Sant Bartomeu, al costat de la rambla del Raval, on viu una dona amb la seva família sobre la que pesa una ordre de desnonament per a aquest dijous.

Notícies relacionades

L’altra, a l’altre costat de la Rambla, al Gòtic, on per desè dia consecutiu els veïns porten des de les set del matí al 6 del carrer d’Obradors. Manuela, una dona de 71 anys que ha passat mitja vida en aquests carrers, té una ordre de desnonament oberta entre l’1 i el 15 d’octubre.

Manuela fa mesos que té aprovat el seu pis d’emergència social, però encara no l’hi han entregat, està en la llista d’espera, com 600 famílies més. Des de Resistim al Gòtic, col·lectiu que l’acompanya, fa setmanes que demanen temps. «No vol quedar-se al pis, només vol que no la deixin al carrer fins que li entreguin una altra vivenda al barri», insisteix l’activista veïnal Martí Cusó, portaveu del col·lectiu.

Temes:

Desnonaments