80 anys a les aigües de Barcelona

¿Com ha acabat una bomba de la guerra civil a la Barceloneta?

Els experts recorden que no és estrany trobar aquesta mena d'artefactes a la zona avui dia

En els últims 33 anys s'han localitzat un total de 334 explosius de l'època només a la capital catalana

undefined46672957 barcelona  fotos del libro topografia de la destruccio que r190826140708

undefined46672957 barcelona fotos del libro topografia de la destruccio que r190826140708

2
Es llegeix en minuts
Gisela Macedo

El descobriment aquest diumenge d’una bomba de la guerra civil a 25 metres de la freqüentada platja de Sant Sebastià (Barcelona) ha aixecat la curiositat de molta gent, que es pregunta com pot ser que un artefacte com aquest no hagi sigut trobat fins avui, 80 anys després del final del conflicte, i estant tant a prop de la ciutat. 

Elisenda Albertí, autora del llibre ‘Perill de bombardeig! Barcelona sota les bombes’, afirma que es tracta d’un fet previsible: “Tot i que la manera com s’ha descobert l’explosiu pot aixecar sospites [va ser trobat per un agent de la Guàrdia Civil fora de servei], és normal que en el dia d’avui continuïn apareixent aquests artefactes, fins i tot a prop de la ciutat. El mar és viu i es mou, i igual que de vegades s’hi troben cadàvers també s’hi troben bombes”, diu. Segons una resposta parlamentària d’aquest 2019 del senador d’EH Bildu Jon Iñarritu, aquest mena de troballes són més habituals del ens que pensem. I és que en els últims 33 anys s’han localitzat un total de 334 bombes només a Barcelona, incloent-hi la de la platja de Sant Sebastià.

Bombes que acabaven a l’aigua

Així mateix, la troballa casual de l’artefacte de la guerra civil aquest diumenge és “absolutament possible”, en paraules de l’autora, tenint en compte la immensa quantitat de bombes que es van llançar a Barcelona i els voltants i que moltes acabaven al fons marí: “Durant els bombardejos aeris, la majoria d’avions militars arribaven per mar i una bona part no arribaven a sobrevolar la ciutat, sovint perquè el mal temps no els ho permetia, o perquè havien de buidar els avions abans de tornar a la base militar”, explica Albertí.

A més, moltes de les bombes que van aterrar al mar estava previst que ho fessin alport  de la capital catalana, però la mala punteria no ho va fer possible, segons explica David Iñiguez, historiador expert en història militar i aeronàutica de la guerra civil: “El port de Barcelona era un objectiu prioritari per a l’aviació militar italiana i alemanya perquè era una porta d’entrada de material de guerra i ajuda humanitària”.

Notícies relacionades

La raó per la qual no encertaven el seu objectiu era una suma d’impediments, ja que a 4.500 metres d’altura, amb vent i defensa antiaèria pel mig, era molt complicat que els artefactes caiguessin al lloc exacte, i per això era comú que les bombes s’acabessin estavellant també a l’aigua i contra edificis de la Barceloneta, com l’Escola del Mar, que va cremar el set de gener del 1938. En total, 1.800 edificis van estar afectats durant 24 mesos a Barcelona, tal com Laia Arañó i Mireia Capdevila expliquen al seu llibre ‘Topografia de la destrucció. Els bombardeigs de Barcelona durant la guerra civil (1936-1939)'. El port de Barcelona, per la seva banda, va ser rehabilitat per presoners de guerra després del conflicte, informa Iñiguez. 

Dubtes entre els experts

Un altre tema que genera incertesa és el fet que les dades que s’han donat a conèixer sobre la bomba no encaixen segons els pocs experts en explosius de la guerra civil que hi ha actualment. Segons les autoritats, l’artefacte presenta unes mides d’1,10 metres d’alt i 80 cm de perímetre i conté 70 quilos de trilita; no obstant, els entesos en la matèria afirmen que aquesta quantitat de trilita és pròpia d’artefactes de dimensions superiors, segons Iñíguez.