Memòria històrica

El bombardeig aeri de Barcelona: 1.800 edificis tocats en 24 mesos

Dues historiadores geolocalitzen els impactes de les bombes que van caure a la ciutat durant la guerra civil

Els últims atacs es van dirigir al port a només unes hores de l'entrada de les tropes de Franco

El bombardeig aeri de Barcelona: 1.800 edificis tocats en 24 mesos
Es llegeix en minuts

Toni Sust

13 de febrer del 1937. Avinguda Diagonal 332. Una bomba. Desperfectes generals que no presenten un perill imminent.

15 d’octubre del 1937. Sant Carles, 26. Una bomba. Ruïna total.

7 de gener del 1938. Pere IV, 487. Hora d’alarma: 17.58. Una bomba. Ruïna total.

21-24 de gener del 1939. Moll de Barcelona. Hora d’alarma: 11.57. Nombre de bombes: 4.

Entre els fets que han distingit Barcelona en destaca un de particularment tràgic: haver sigut una de les primeres grans urbs a patir bombardejos aeris massius i sistemàtics, que després es van convertir en una rutina relativa durant la segona guerra mundial. Estrictament, Barcelona no va ser la primera.

El primer aviador a deixar caure una bomba des d’un avió va ser l’italià Giulio Gavotti, a Líbia, el novembre del 1911. Itàlia combatia contra l’exèrcit otomà i Gavotti, que en principi volava per observar les tropes rivals, va tenir la idea de llançar-los explosius i després l’hi va explicar en una carta al seu pare: "Agafo una de les bombes amb la mà dreta, trec el dispositiu de seguretat i la llanço. La veig caure durant uns segons fins que desapareix. Després d’un instant veig un petit núvol negre al mig del campament. ¡He fet blanc!". Es considera que el primer bombardeig planificat fent servir avions va ser obra de l’exèrcit espanyol en la guerra del Rif, o segona guerra del Marroc, el 1913, sobre objectius militars: es van llançar bombes de 10 quilos. També els italians van deixar caure bombes a Abissínia el 1935, però poc va transcendir o poc va importar a l’opinió pública mundial.

A una ordre de Francisco Franco s’atribueix el primer bombardeig sobre objectius civils, per part d’avions italians i alemanys, a Madrid, el novembre del 1936. Era només el principi d’una nova forma de terror.

Churchill, homenatge i abandonament

El cas de Barcelona es va convertir en un dels més emblemàtics del càstig aeri arbitrari sobre civils, sense objectiu militar que justifiqués l’atac. Com s’ha recordat sovint, el primer ministre britànic Winston Churchill va elogiar la capacitat dels “valents” barcelonins per resistir l’embat de la guerra i la va posar d’exemple per al que estaven a punt de viure els anglesos a causa de l’Alemanya nazi (un record que ha esquivat el fet que Churchill va ser el principal responsable que els aliats no acabessin amb el règim franquista un cop havien derrotat Hitler, cosa que va permetre més de tres dècades de dictadura a Espanya, però aquesta és una altra qüestió).

Els primers bombardejos que la capital catalana va patir durant la guerra civil van arribar per mar. El primer que va causar danys confirmats va tenir lloc el 13 de febrer del 1937, a càrrec del creuer italià Eugenio di Savoia.  Però la majoria, els més terribles, i més indiscriminats, perquè molts no estaven dirigits a objectius militars, sinó a atemorir la població, van arribar des de l’aire, a càrrec de pilots italians i alemanys. Els dies que es recorden com els més tràgics són el 16, 17 i 18 de març del 1938: 41 hores de terror. El comandant britànic N. P, Mac Roberts, enviat a Barcelona per exercir d’observador dels bombardejos, va jutjar així la situació: “Quan escric aquestes línies, Barcelona està sotmesa al terrorisme massiu des de l’aire; el seu coratge i la seva fermesa davant els atacs aeris em quedaran gravats en la memòria”. També els atacs de l’octubre del 1937 a la Barceloneta; el de l’Escola del Mar, el 7 de gener del 1938; el de l’església de Sant Felip Neri, el 30 de gener del mateix any, i el de la Catedral, el 19 de juliol del 1938.

Plànol manuscrit de la Junta Local de Defensa Passiva sobre els efectes del bombardeig del 21 d’octubre del 1938.

Molt s’ha publicat sobre tot això, però ara es disposarà d’una guia completa d’aquella barbàrie, publicada per l’Ajuntament de Barcelona: ‘Topografia de la destrucció. Els bombardeigs de Barcelona durant la guerra civil (1936-1939)'. L’obra, que entre altres aspectes inclou la cita del comandant britànic, ha sigut editada pel consistori i ha sigut elaborada per les historiadores Laia Arañó i Mireia Capdevila. La seva rellevància té un motiu clar: per primera vegada es brinda un mapa que amb tot detall informa d’on van caure aquelles bombes i de quin efecte van tenir. I es geolocalitza cada punt que va rebre les bombes, cosa que dibuixa un gran mapa del terror, i ofereix mapes detallats de la tragèdia quotidiana en què es va convertir l’ofensiva aèria del bàndol nacional. No va ser exclusiva d’aquest bàndol, però sí que va ser més intensa i, de vegades, especialment despietada.

Commemoració 80 anys després

El llibre s’edita quan es compleixen 80 anys d’aquells bombardejos i del final de la guerra civil. I la coincidència entre els últims atacs i la conclusió de la contesa no és forçada, perquè els atacs aeris sobre Barcelona es van prolongar fins al 24 de gener del 1939, quan faltaven només 36 hores per a l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat.

L’obra, que no només consta de mapes, sinó d’un complet relat dels fets, amb testimonis de l’època, ha sigut presentada aquest dimecres al Born Centre Cultural pel primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello; el comissionat de Memòria del consistori, Ricard Vinyes, i les dues autores, vinculades a la Fundació Carles Pi i Sunyer. Han relatat quin era el propòsit del seu llibre: documentar els bombardejos més enllà dels ja citats, dels més coneguts.

Més de 1.800 immobles afectats

Arañó ha explicat que el cens no té en tots els casos la mateixa informació. S’ha procurat aconseguir l’adreça de l’edifici afectat, la data i l’hora, el nombre de bombes i el nombre de víctimes. No ha sigut possible en tots els casos. S’han inclòs només els casos que van tenir lloc al terme municipal de Barcelona.

Capdevila ha detallat el nombre d’edificis que van resultar afectats: 1.800 en 24 mesos, a 2,5 edificis danyats per dia en aquell períodeEl 1937 van resultar afectats 500 immobles. L’any en què els atacs aeris van ser més intensos, el 1938, la xifra va augmentar fins als 1.100. En els 25 dies del 1939 en què van continuar caient bombes es van documentar danys en 143 edificacions.

Et pot interesar

Les autores remarquen que les zones més bombardejades van ser les més poblades: Ciutat Vella, amb especial atenció a la Barceloneta i Poblenou; Gràcia; l’Eixample, i la façana marítima en el seu conjunt. La concentració de bombardejos va dificultar molt la protecció de la població, que de vegades no tenia temps ni d’amagar-se. Durant els bombardejos del 16 al 18 de març del 1938, 365 edificis van resultar afectats.

Les últimes bombes, les del gener del 1939, dirigides al port, les va llançar la legió Còndor, a la qual l’Ajuntament de Barcelona va construir, el 1941, un monòlit commemoratiu en record dels pilots alemanys caiguts durant la guerra. Va ser demolit el 1980 de manera discreta.