Els veïns pateixen la falta de mitjans davant de les ocupacions 'professionals' d'immobles

N’hi ha prou amb una palanca i un cop brusc. No només s’usurpa un espai, també s’obre la caixa dels trons en la convivència i la vida d’una comunitat de veïns. Les ocupacions que alguns diuen ‘professionals’ perquè les practiquen grups organitzats i que coneixen fil per randa les limitacions de la llei a Espanya –no tenen res a veure amb les emergències socials– proliferen en vivendes i locals comercials sense que les eines jurídiques vigents donin resposta a la gravetat de la situació. A continuació es recullen tres històries que demostren que la reforma processal (llei 5/2018) que vamillorar la via civilno aconsegueix resoldre aquests conflictes, a l’espera del desenllaç de la proposició de llei presentada pel PP el febrer passat per endurir la via penal.

Cadascuna ha tret el son a veïns o propietaris que se senten vulnerables davant de les ocupacions practicades a canvi de diners o organitzades per experts en ocupació d’immobles, que no actuen per imperativa necessitat d’un sostre o incapacitat econòmica, sinó amb mera finalitat delictiva.

El malson a les finques del26 al 32 del carrer de Lafont, al Poble Sec de Barcelona, va començar a meitat de juliol, quan els veïns van comprovar com un individu (que van filmar) rebentava les portes dels locals dels seus baixos icobrava 700 euros per l’entrega de clausa diversos ocupants. En un, per les seves condicions, no s’hi van poder instal·lar. Però els altres dos van ser usurpats malgrat que en tres hores ja s’havia produït una denúncia, relaten els veïns, que han mogut cel i terra per acabar amb aquesta situació. La propietat és d’una promotora que tenia els locals buits però que va reaccionar contra l’ocupació. "Ens van dir que seria lent per ser estiu, amb jutges de vacances", relata un dels veïns. El focus més conflictiu és al número 30, on diferents residents dels blocs asseguren que es traficava amb drogues i fins i tot se’n consumia al pàrquing.

“Els vam dir que no utilitzessin l’entrada des de l’escala perquè trucaríem cada vegada a la policia, però des del carrer no parava d’entrar i sortir gent carregada”, expliquen. Els Mossos van realitzar diverses identificacions fins que fa dos dies van aconseguir el desallotjament després de veure que funcionava com a narcopís. “Som 15 veïns i aquí hi viuen nens, i per això hem passat molta por, sobretot a la nit”, afegeixen. Expliquen situacions tan kafkianes com la següent: "La Guàrdia Urbana no venia si alguna nit avisàvem que feien soroll, i en canvi el dia en què uns operaris van arribar de nit per reforçar les portes dels locals lliures els urbans els van multar per fer soroll". No obstant, el número 26 continua ocupat perquè presumptament hi viu una família amb un menor i, malgrat les “sospites” dels veïns, no han pogut demostrar activitats fora de la llei.

Carències penals

Cristina Vallejo, advocada especialista en dret immobiliari de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), emfatitza que el procés civil que permet accelerar la recuperació dels immobles va ser liderat per l’advocacia catalana per "posar remei a les carències del procés penal" amb les anomenades mesures cautelaríssimes de caràcter urgent. Si l’ocupant no presenta documents que acreditin la seva presència a l’espai ocupat en cinc dies es pot decidir acordar la recuperació per part del titular. L’èxit d’aquesta via, però, depèn de prou “mitjans, com ara judicials, policials i assistencials”, de manera que poden passar diversos mesos abans que es recuperi de facto un immoble. Aquesta fórmula, a més, només és vàlida per a persones físiques i oenagés, i no per a empreses o persones jurídiques, que concentren el 75% de les ocupacions d’immobles a Espanya.

Al carrer deMiquel Àngel, 96-98hi ha veïns amb por. Ja fa més d’un any que els locals dels seus baixos, propietat d’una entitat bancària, van ser presos violentament. Els primers ocupants van rebentar l’entrada i a continuació van vendre claus d’accés. Els veïns van denunciar la situació ràpidament, com la propietat, però quan s’hi van presentar els Mossos els ocupants van mostrar un nen petit per blindar-se. “Mai hi ha tornat a haver cap menor”, es lamenten els residents de la finca, que han patit ja dos incendis en aquests baixos amb el consegüent ensurt. Els ocupants, forans, nombrosos i que van rotant, han punxat els subministraments i segons alguns comerciants i veïns de la zona la seva activitat és sospitosa.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

La mateixa lletrada, sòcia directora de Vallejo Pedrosa García Bello Advocats, manté que és urgent una reforma penal que permeti la recuperació immediata amb una prova de titularitat i que atorgui “més protagonisme a l’ajuntament i la policia local”. També creu precís dotar les comunitats de propietaris de legitimació per actuar quan es vegin afectades per l’alteració de normes de convivència o se’ls causin danys, cosa prevista en la reforma legislativa pendent. Un altre dels punts clau, considera, és “actuar contra els mitjancers que, a canvi de diners, investiguen l’existència de vivendes no ocupades” per usurpar-les i després negociar-hi, així com la necessària implicació dels serveis socials municipals si cal dur a terme reallotjaments.

El més inquietant és que cada vegada més es produeixen usurpacions de vivendes on sí que hi ha un habitant, que simplement està de viatge o no ha dormit a casa aquella nit. Així va començar el desfici del José Luis, que un dilluns al matí va sortir del seu piset en uns baixos del carrer de Baluart de la Barceloneta i a la tarda es va quedar parat al veure que a l’interior hi havia llum i havien canviat el pany de la porta. "Vaig picar a la meva pròpia casa i em van obrir dos individus amb mal aspecte", va denunciar en un jutjat sense saber que la via penal podia allargar-se molt. I tot i que la sentència ha sigut favorable, els tres ocupes francesos es van presentar amb traductor i tres advocats d’ofici i van interposar un recurs a l’Audiència Provincial, al·legant que ell no resideix sempre allà. “¿He de fitxar a la meva pròpia casa?”, es lamenta. Està empadronat, paga l’IBI i exhibeix la seva escriptura. El seu pecat és tenir una nova parella i viatjar.