Anar al contingut

ABORDATGE D'UN FENOMEN GLOBAL

Els comuns defensen com a pròpia la gestió policial del top manta

«L'únic que ha canviat és que ara disposem dels efectius dels Mossos per actuar», apunta un membre de l'equip d'Ada Colau

No se senten còmodes amb el discurs de mà dura de Batlle, però insisteixen que l'operatiu policial «per saturació» és l'iniciat el mandat anterior

Helena López

Els comuns defensen com a pròpia la gestió policial del top manta

JORDI COTRINA

La incomoditat de Barcelona en Comú davant de declaracions com les fetes pel tinent d’alcalde de Seguretat, Albert Batlle, en aquest diari -que va afirmar que “és inadmissible que el primer que vegin els turistes siguin els manters”- és evident, malgrat la discreció amb què l’estan portant (silenci a les xarxes, terreny que coneixen i dominen). Però una cosa són els discursos -allò que ara està de moda anomenar el relat- i, una altra, els fets. Membres del partit de Colau coneixedors de la seva gestió del top manta defensen que el pacte amb els socialistes no ha fet canviar les seves polítiques sobre aquest tema. Asseguren que el dispositiu de la Barceloneta no és més que el desplegament de la tercera fase d’un pla ja iniciat al passeig de Colom i a la plaça de Catalunya, que no havien pogut executar fins ara per falta d’efectius policials. “No havíem pogut actuar així a la Barceloneta abans perquè fins ara, sospitosament després de les eleccions, no hem comptat amb prous Mossos per actuar allà”, assenyala un membre dels comuns recordant que la recent operació formava part del full de ruta de l’acord integral interadministratiu per a l’abordatge de la venda ambulant no autoritzada iniciat el mandat anterior.

És a dir, els comuns no comparteixen el discurs, però assumeixen -i fins i tot alguns reivindiquen- l’autoria del pla policial. “S’està seguint la mateixa lògica de saturació de l’espai públic, en un desplegament policial que evita la confrontació i la persecució, un operatiu basat a arribar a l’espai abans que estirin la manta i evitar així que ho facin”, destaca la mateixa veu. Pla traçat en una taula en què es van asseure des del responsable d’Immigració de la Generalitat fins als alts càrrecs del Departament d’Interior i dels Mossos d’Esquadra a Barcelona, a més de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, el port -actor important-, Renfe i TMB, i on van sortir també mesures “no policials” de saturació de l’espai públic, com instal·lar jardineres i ampliar xiringuitos.

Quatre línies de treball

En aquesta mateixa taula, formada recollint el guant del Síndic de Greuges, es va elaborar una proposta de pla amb quatre línies de treball: la gestió de l’espai públic, la investigació de què passa a les naus on es compra la majoria del material que es ven a la manta (d’on procedeix aquest material, qui el compra i qui el ven, per on entra i com), les alternatives sociolaborals i la facilitació dels processos de regulació.

Els comuns es mouen així entre la incomoditat de reivindicar l’autoria intel·lectual d’un pla que, tot i que integral, inclou una contundent intervenció policial contra persones vulnerables, i la d’acceptar el discurs estès en alguns cercles que els vots de Valls no eren tan gratis com van voler vendre. Des de l’Espai de l’Immigrant assenyalen que aquest govern d’esquerres està portant a la pràctica les polítiques dissenyades per la dreta.  

La tinenta d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, va assegurar divendres que “en els pròxims dies” es reuniran amb els manters “per tenir accés a totes les seves demandes, conèixer en profunditat la seva situació i oferir alternatives”, va recordar “la necessitat de treballar conjuntament amb la Generalitat i l’Estat per concretar permisos de treball i que les accions no siguin només en relació amb la seguretat” i va desitjar que la col·laboració mostrada aquests dies pels Mossos “no sigui un fet aïllat”.