06 d’abr 2020

Anar al contingut

Una obra tan gran com amb mala sort

La Sagrera, la macroestació impuntual

El projecte ferroviari, que va néixer amb retards, acumula múltiples incidents

Óscar Hernández

La Sagrera, la macroestació impuntual

JORDI COTRINA

Si d’alguna cosa presumeix l’AVE és precisament de puntualitat i alta velocitat. No obstant, les dues característiques ja no es compleixen en l’ambiciós projecte de construcció de la que serà l’estació ferroviària més gran d’Espanya, la de la Sagrera. Els retards en van marcar l’inici, com també definiran l’acabament, ja que, malgrat que les obres ara van a bon ritme, es passarà de llarg l’última data anunciada per Foment, la del 2020, per a la posada en servei. Per això ara ningú s’atreveix a aventurar una previsió per a l’estrena esperada.

El primer projecte de construcció d’una gran estació de ferrocarril a la Sagrera que servís per a l’AVE, els trens de Rodalies i el metro es va publicar el 1997, però no es va arribar a fer ja que el primer AVE procedent de Madrid no va entrar a Barcelona-Sants fins a 11 anys després, el febrer del 2008. Aquell any, el llavors ministre de Foment, José Blanco, va afirmar que l’estació de la Sagrera s’inauguraria el 2012, tres anys després que s’adjudiquessin les obres. Va ser massa optimista.

Retallada milionària

La crisi econòmica a començaments de la dècada, amb una retallada de la inversió pública a Espanya de 6.000 milions d’euros, va provocar que s’endarrerís la previsió de la inauguració de la flamant estació fins al 2016.  Poc abans, el 2013, Foment va arribar a un acord amb la Generalitat i l’ajuntament per desencallar l’estació reduint el cost de l’obra de 820 milions d’euros a 650. 

Una altra de les frenades a l’obra es va produir l’agost del 2011, quan es van descobrir les restes d’una vila termal romana del segle IV amb pintures i mosaics. Les restes van ser catalogades i traslladades. Però no va ser aquesta l’única troballa arqueològica que va obstaculitzar la futura estació. L’octubre d’aquell any s’hi van trobar restes humanes neolítiques. I una mica més tard, un centenar d’esquelets de soldats de la guerra dels Segadors (segle XVII). Les restes funeràries d’aquestes excavacions van ser traslladades al dipòsit del Museu d’Història de Barcelona a la Zona Franca. Altres troballes arqueològiques van tenir lloc mesos després.

Acció judicial

Una nova aturada del projecte va arribar pel front judicial. La Guàrdia Civil va detenir el juny del 2016 13 persones per presumptes irregularitats financeres que es van sumar als plets presentats per les constructores, la qual cosa va tornar a paralitzar les obres de l’estació de l’AVE. Fa dues setmanes una jutge va descartar qualsevol irregularitat.

L’última empenta institucional per acabar la futura macroestació es va produir fa un any. El juliol del 2018, l’ajuntament, la Generalitat i el Govern espanyol, juntament amb Renfe i Adif, van acordar invertir 500 milions en l’obra. A partir d’aquell moment, totes les parts van refusar tornar a esmentar cap data d’inauguració mentre confirmaven que la del 2020 ja era impossible.

El secretari d’Estat d’Infraestructures, Transport i Vivenda, Pedro Saura, i la regidora barcelonina d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, van coincidir llavors a evitar parlar de noves dates. Saura va dir: “És millor anar pas a pas que parlar de dates”. Mentre que Sanz va afirmar que l’ajuntament volia “menys dates”

Temes: Adif Renfe