Anar al contingut

Torra no reconeix la desinversió de la Generalitat a BCN que denuncia Colau

L'alcaldessa reclama 280 milions i en demana almenys 30 més cada any per part del Govern

Retreu amb duresa al titular d'Interior que acusi el consistori de relaxar-se en seguretat

Toni Sust

Torra no reconeix la desinversió de la Generalitat a BCN que denuncia Colau

ALBERT BERTRAN

El president de la Generalitat, Quim Torra, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, han mantingut aquest dimarts una reunió d’una hora i mitja en la qual han abordat les inversions del Govern català a la capital catalana –per ser més precisos, la desinversió autonòmica a la ciutat–, la negociació dels pressupostos del consistori i de la Generalitat, que podrien beneficiar-se d’una interlocució entre les parts, i de la seguretat, la qüestió que més d’actualitat està ara mateix. D’entrada, una discrepància considerable: la Generalitat no admet el concepte de deute ciutadà per desinversió de la Generalitat a Barcelona en els últims anys.

Colau ha explicat després de la trobada que la reunió no ha servit per tancar compromisos concrets amb xifres determinades, sinó per posar les bases de cara a una reunió, l’octubre, de la comissió mixta Generalitat-ajuntament. Els equips de treball, ha dit, prepararan la reunió al setembre perquè un mes després s’arribi a pactes concrets.

280 milions, la desinversió del Govern

Colau ha precisat que la desinversió de la Generalitat a Barcelona des del 2011 està xifrada en uns 280 milions d’euros. És el que ha generat l’anomenat deute ciutadà, la quantitat que el Govern català va deixar d’invertir a la ciutat des que les polítiques d’austeritat van començar a escanyar els pressupostos. Ha admès que no es tracta d’un deute que es pugui reclamar legalment en el seu conjunt.

L’alcaldessa ha afirmat que el consistori no es proposa recuperar immediatament aquests 280 milions, però sí que considera imprescindible que la Generalitat incrementi la seva aportació anual a Barcelona en uns 30 milions d’euros anuals afegits als prop de 190 que, ha detallat, inverteix ara en cada exercici. “La Generalitat ens deu molts diners”, ha recalcat. Entre altres aspectes, ha remarcat que si l’Executiu de Torra aportés 1.000 pisos, la mesa d’emergència social veuria eliminada la llista d’espera de famílies vulnerables que esperen una vivenda.

El conseller de Territori, Damià Calvet, que és qui ha comentat la trobada per part del Govern, no ha coincidit amb la qualificació de l’anomenat deute ciutadà amb Barcelona, ha recordat "el context de crisi i el del dèficit fiscal que pateix Catalunya”. “La xifra que ha donat l’alcaldessa respon a diversos paràmetres i l’hem d’abordar d’una altra manera”. Una frase que no suggereix un acord proper entre les dues administracions sobre aquests recursos. “Vull recordar que l’ajuntament té superàvit i un endeutament envejable”, ha afegit Calvet, fent encara més la sensació que el seu Govern no considera urgent rescabalar el consistori.

I després d’advertir que no comparteix el concepte del deute ciutadà, Calvet ha manifestat: “El deute ordinari està en 33 milions. Demà es paguen nou milions i la resta de l’any hi haurà altres pagaments”. En definitiva, que no estem tan malament. És més, Calvet ha discrepat també de l’aportació autonòmica a Barcelona. Si Colau ha parlat de 190 milions d’euros anuals, Calvet ha xifrat en 290 milions, 150 milions d’aportacions ordinàries i 140 milions via els consorcis sectorials, el que va rebre el 2017 de les arques de la Generalitat.

 Colau i Torra han acordat reclamar a l’Estat la inversió en infraestructures no complerta, que consideren clau, per exemple, en la lluita contra la contaminació.

Conselleria “en coma”

Colau ha explicat que ha traslladat el seu “malestar” a Torra per les declaracions en les quals el conseller d’Interior, Miquel Buch, ha assegurat que l’ajuntament es va relaxar quant a la gestió de la seguretat. “¿Jo hauria de dir que la conselleria estava en coma?”, s’ha preguntat l’alcaldessa, que ha acusat diverses vegades Buch d’haver abandonat la seguretat de Barcelona.

Calvet no ha sigut més suau al comentar aquesta qüestió. Ha qualificat d’“erràtica” la gestió de la seguretat per part de l’ajuntament, avalant així la tesi de Buch. En definitiva, les trobades de Colau amb Artur Mas i Carles Puigdemont, van ser, a primera vista, força més cordials que la d’aquest dimarts amb Torra.