Feijóo fa bandera de la baixada d’impostos i es compromet a dimitir

Davant seu, i gairebé com un jurament o ritu de passada, va llançar la seva proposta més agressiva i clara en matèria fiscal: "En el que de mi depengui, no es tornaran a pagar tants impostos com aquest any, i això ho garanteixo. I si no ho faig, deixaré de ser president del Govern. Aquest és un compromís que assumeixo, pel qual dono la meva paraula i, de moment, he complert la meva paraula sempre", va sentenciar, fortament ovacionat per bona part de la direcció nacional del Partit Popular (PP), inclòs el vicesecretari d’Hisenda, Juan Bravo, i per una nombrosa representació de membres de Noves Generacions, l’organització juvenil del partit, amb la seva presidenta, la diputada Beatriz Fanjul, al capdavant.

Empresaris i mestressa de casa

L’havien precedit a l’estrada, en un col·loqui sobre com impacten els impostos a diverses persones i col·lectius, puntals de l’ayusisme com la consellera d’Economia i Hisenda de la Comunitat de Madrid, Rocío Albert, o com el director de l’Institut Juan de Mariana i presentador d’esRadio, Manuel Llamas, en el seu dia viceconseller d’Economia del Govern madrileny, a les ordres del llavors conseller Javier Fernández-Lasquetty, en el seu dia també conseller amb Esperanza Aguirre i un dels cervells de les polítiques desplegades durant dècades a Madrid, especialment en matèria fiscal.

A la taula rodona hi van ser també els empresaris Anabel Fernández i Emilio Froján, el ramader Sergio Mateos i la mestressa de casa Marina Fernández Bravo. Tots ells, des de les seves diferents perspectives vitals i laborals, van advocar per una baixada d’impostos. Albert els va demanar que concloguessin amb una recomanació per a Feijóo, el "pròxim president d’Espanya", va indicar, que assegut a primera fila prenia notes.

Froján, emprenedor gallec que ha triomfat amb un negoci de motos elèctriques, va reivindicar els autònoms i emprenedors com "els que sostenim el sistema, i tenim moltes barreres a l’hora de començar, de créixer. No necessitem que es facin coses, necessitem que no se’n facin. La clau és simplificar al màxim l’operativa administrativa, es tracta de fer menys, però millor".

Llamas, en aquesta mateixa estela, va afirmar: "No s’ha de fer, cal desfer", i adreçant-se directament al líder del PP, li va assenyalar dos punts: "Menys impostos i més llibertat econòmica. Perquè amb menys impostos i més llibertat econòmica, es genera riquesa, i en última instància s’acaben recaptant més diners per tenir uns serveis públics millors".

"Qüestió de justícia"

Feijóo va recollir el guant tot just uns minuts després des de l’estrada: "He entès el missatge d’Emilio Froján. El seu missatge és: que ens deixin en pau". I en resposta a Llamas, va afirmar amb sornegueria: "Ja m’han dit que em dona bastanta canya de tant en tant, avui no ho ha fet. Menys impostos i més recaptació. Estimats amics: amb menys impostos es pot recaptar més. I, per tant, aquest missatge l’assumeixo absolutament", va sentenciar el líder de l’oposició, reivindicant encara veladament la cèlebre corba de Laffer, a la qual va donar nom Arthur Laffer, cap de l’equip d’assessors a la Casa Blanca de Ronald Reagan. No obstant, el president del PP va voler desposseir de caire ideològic la seva proposta: "Abaixar impostos no és una qüestió ideològica, és de justícia".

Feijóo va xifrar en fins a cent vegades els cops que Pedro Sánchez hauria apujat els impostos des de la seva arribada al poder el 2018, tot i que va afirmar fins i tot que en podrien ser 140, segons "el càlcul" d’aquestes pujades impositives. Hisenda, ja sota la direcció del nou ministre, Arcadi España, no va tardar gens a reaccionar al que va dir el líder de l’oposició. "És un càlcul malintencionat que omet totes les rebaixes fiscals aprovades per l’Executiu progressista. Sota aquesta mateixa metodologia, el PP de Rajoy va elevar 137 vegades els impostos durant la seva etapa", van afirmar fonts del Ministeri d’Hisenda.

Feijóo va posar com a exemple de la política que pretén portar a terme des del Govern central la implementada per les comunitats governades pel PP, entre les quals va citar expressament tant Madrid com Andalusia. El Govern d’Ayuso presumeix de ser l’Executiu autonòmic amb menys impostos de tot Espanya, havent aplicat fins a 37 rebaixes amb l’actual presidenta, que tot just amb prou feines va arribar a la Puerta del Sol un any després que Sánchez a la Moncloa.

Fruit d’aquestes polítiques, segons el Govern madrileny, cada ciutadà d’aquesta comunitat s’ha estalviat més de 10.000 euros, mentre que l’autonomia "va recaptar 900 milions d’euros extres gràcies a les baixades de l’IRPF en tots els seus trams i la primera de les seves dues deflactacions".

Notícies relacionades

Les comunitats del PP planten la sectorial sobre el repartiment migratori

El tribunal de l’operació Kitchen anul·la la declaració de Marlaska

Carn, peix i conserves

Aquesta última mesura, la de la deflactació de la tarifa de l’IRPF, ha sigut tantes vegades defensada per Feijóo des que va arribar a Génova, ja amb motiu de l’emergència davant la guerra a Ucraïna el 2022, com rebutjada pel Govern de Sánchez. Ara, i davant un conflicte diferent, el de l’Iran, el president del PP insisteix en aquesta i altres mesures, com la reducció de l’IVA al 5% dels aliments bàsics, com la carn, el peix i les conserves. Però més enllà de conjuntures adverses com aquestes, Feijóo lliga ara el seu camí de la rebaixa d’impostos general i continuada, un compromís que no tardarà a recordar-se si finalment aconsegueix succeir Sánchez en la presidència del Govern.