TRANSFORMACIÓ D'UN BARRI DE MODA

L'última víctima del 'barricidi' de Sant Antoni ja té nom: Escola Griselda

L'escola, amb un gran percentatge d'alumnes d'origen migrant, tancarà divendres a l'acabar-se el seu contracte de lloguer i no tenir viabilitat econòmica

La cooperativa, laica i sense ànim de lucre, està situada al gentrificat carrer de Parlament, tot i que molt del seu alumnat procedeix del veí Raval

zentauroepp48615811 13 06 2019 barcelona tanquen les escoles grisselda  escola c190614090122

zentauroepp48615811 13 06 2019 barcelona tanquen les escoles grisselda escola c190614090122 / JOAN MATEU PARRA

5
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’encreuament entre Parlament i el passatge de Pere Calders podria considerar-se una cosa així com l’epicentre del terratrèmol gentrificador que sacseja des de fa anys el barri de Sant Antoni. Allà s’aixequen –i molt, ja que per accedir-hi no es pot fer res més que pujar una considerable escalinata– les Escoles Griselda. Col·legi cooperatiu arrelat des de fa 70 anys a aquest barri popular, que aquest divendres, quan acabin les classes, tancarà les seves portes per sempre. Mai un final de curs, motiu sempre d’alegria, havia resultat un tràngol tan amarg. Se’ls acaba el contracte de lloguer després d’haver espremut totes les pròrrogues possibles i els ha sigut impossible trobar al barri un local alternatiu on continuar amb el projecte: una escola petita, d’una línia, "laica i catalana", en la qual conviuen nens d’orígens geogràficament molt diversos, però molt semblants quant a classe, popular; en la qual cap família és perseguida per no poder pagar la quota, i en la qual no són poques les que no poden.

"Hem sigut sempre una família", resumeix Lourdes Boquer, presidenta d’aquesta cooperativa sense ànim de lucre. No ho diu per dir. És exalumna, filla de mestra i professora de l’escola des dels 19 anys. Amb el tancament, es jubilarà, i la cooperativa, en la qual ja només queden dues sòcies, ella i una altra de les professores, no ha aconseguit trobar relleu, ja que era econòmicament inviable. "Ens tanquen l’escola dels'gitanets'  delcarrer de la Cera, ¿on portarem els nostres nens, ara?". Aquesta és una de les frases més repetides aquests dies en aquesta porta d’entrada del Raval. Malgrat que l’escola és a Sant Antoni, és a pocs metres de la frontera amb el Raval, d’on prové molt del seu alumnat, a més dels fills del bressol de la rumba. És una escola amb una gran matrícula viva, on sempre troben, trobaven, les portes obertes –i places disponibles– les famíliesd’origen migrant que arriben a la ciutat a meitat de curs. En els últims anys predominen les d’origen asiàtic. 

El pròxim curs l’escola formarà ja part d’aquest Sant Antoni que poc a poc es va esborrant. "Tinc alumnes que són netes d’exalumnes meves", explica Boquer per retratar fins i tot quin punt aquesta és una escola familiar i fins a quin punt la seva vida està estretament vinculada a la de l’escola. Parla des de la sala de professors del centre, aquests dies convertida en un despatx descentralitzat del Consorci d’Educació de Barcelona, des del que s’està intentant recol·locar de la forma menys traumàtica possible als174  alumnes del centre als quals el tancament els ha agafat per sorpresa.  

"Tant com els pamcakes"

"Tot i que ara l’escola hagi de tancar, sempre recordaré aquests moments, i quan tingui fills o alguna cosa per l’estil, els ho explicaré. Aquesta escola m’agrada tant com els pamcakes", explica Aimar, alumne de cinquè qui al setembre es veurà obligat a viure un nou procés d’adaptació per a un sol curs, ja que en el següent ja anirà a l’institut i tornada a començar. La seva mare, Encarna Martínez, encara està en xoc després de conèixer la notícia, fa dues setmanes "a pocs dies de les vacances i després de tancar-se el procés de preinscripció", critica. "Això és un dol, cada un ho porta com pot", se sincera. A ella el cos li demanava protestar. Denunciar que no podia ser que tanquessin una escola, així, d’un dia per l’altre. Una escola com la seva, a més, tan diversa, amb aquesta funció social, malgrat ser concertada. Com a exercici perquè els nens poguessin expressar tot el que sentien per haver de separar-se –l’escola desapareix i a hores d’ara els dispersen com puguin, on puguin, en centres diferents, evidentment– els va organitzar un taller de vídeo en el qual els companys del seu fill van poder compartir les seves pors. El taller el va organitzar una mare, sí; en horari escolar, sí. Allò que aquesta escola és com una família no és un lloc comú.

Alumnes de l’escola pugen les escales al pati, al terrat. / JOAN MATEU PARRA

Les finestres de la part baixa de l’edifici, un bombó immobiliari, estan tapiades. L’escola és ja l’últim llogater de la finca, propietat de Núñez i Navarro, propietari per a qui Boquer només té bones paraules. El contracte va acabar fa 15 anys, però la cooperativa va trobar la via legal per allargar-lo primer 10 anys i després, cinc més. Fins al desembre del 2019. "La propietat ha tingut paciència amb nosaltres i sempre que hem tingut algun problema ha respost. Ens van oferir, a més, una alternativa en uns locals aquí al costat, a Manso," prossegueix la mestra. Però van tenir molts problemes amb els permisos –el pati interior, on hauria d’anar el pati de l’escola, està qualificat com a zona verda–, a més que el local necessitaria una inversió de 700.000 euros, diners dels quals no disposen.

Part de la vida de molts

Malgrat que les famílies van conèixer la notícia fa dues setmanes –hi havia fins a 14 nens preinscrits per començar P-3 el curs que ve–, el final de la cooperativa va començar a gestar-se fa dos anys, el temps que porten buscant sense èxit un local alternatiu que poguessin pagar. No el van trobar. Tampoc han pogut acollir-se al nou decret llei que permet el pas d’escola concertada a pública, ja que no disposa de local. "Ha confluït tot", resumeix la veterana mestra, que des que va fer públic el tancament no ha parat de rebre missatges d’exalumnes demanant-li poder visitar l’escola per última vegada. Aquesta escola, fundada el 1945, forma part de la vida de molts veïns.    

Notícies relacionades

El perfil dels seus alumnes ha anat canviant amb el pas del temps, com ha canviat el barri. Abans els seus alumnes eren principalment els fills dels comerciants del mercat de Sant Antoni. Amb el pas del temps i l’obertura d’una escola pública just al costat amb un equipament molt més atractiu per a les famílies, l’escola va anar perdent matrícula local i guanyant matrícula viva, i es va convertir en centre d’alta complexitat. Es dona la paradoxa que en aquest cas l’escola segregada és la concertada, no la pública. El futur de l’edifici una vegada quedi buit encara és incert. El que és segur és que no acollirà un projecte com l’actual ni res que se li assembli. Que Sant Antoni, el barri de les vinoteques, les tapes i les botigues 'cool' perdrà  una escola que als seus alumnes els agrada tant com el pamcake. 

Finalment se n’aniran sense fer massa soroll malgrat el que li demanava el cos a la combativa mare d’Aimar qui, això sí, ha immortalitzat els últims dies d’aquesta família anomenada Escoles Griselda en un emotiu i reivindicatiu vídeo en què els nens, que diuen que sempre diuen la veritat, parlen d’especulació  i d’administracions que cuiden més una mercat que una escola. Un vídeo que podrà ensenyar als seus nets, com li agradaria a Aimar.