El PSC aposta per Núria Marín per presidir la Diputació de Barcelona

El PSC podria recuperar, vuit anys després, la presidència de la Diputació de Barcelona. Els socialistes compten amb 16 representants en aquest organisme, els mateixos que ERC. Per sumar més que els republicans i els neoconvergents, necessitarien els recolzaments dels comuns, els seus socis de Govern a Barcelona, i també convèncer Ciutadans de la conveniència que no hi torni a haver un independentista ocupant aquest càrrec. En cas d’aconseguir aquests suports, la cúpula del PSC aposta per Núria Marín.

Si finalment cristal·litza l’acord, la número dos de Miquel Iceta podria compatibilitzar l’alcaldia de l’Hospitalet amb la presidència de la Diputació, com ja va fer Celestino Corbacho entre el 2004 i el 2008, càrrecs que va deixar al ser designat ministre. El mateix recorregut havia seguit el seu predecessor, José Montilla, que va simultaniejar l’alcaldia de Cornellà i la Diputació abans de posar rumb al ministre d’Indústria, Turisme i Comerç.

En l’altre gran organisme supramunicipal barceloní, Ada Colau repetiria com a presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i tot apunta que tornarà a tenirAntonio Balmón, alcalde de Cornellà i un altre dels pesos pesants del PSC, com a vicepresident executiu.

El PSC i ERC empaten a la Diputació de Barcelona com a forces amb més representació amb 16 regidors, seguit de JUNTS amb 7 deixant molt fragmentada la composició de la corporació, amb pràcticament el 100% escrutat #som311 #DibaOberta pic.twitter.com/hGq4OglYbY

— Diputació de Barcelona (@diba) 26 de mayo de 2019

Reestructuració del govern municipal

Notícies relacionades

Barcelona batalla al Suprem la seva norma de consultes populars

Els Ciutat de Barcelona reivindiquen cultura i ciència

Tan sols dos dies després de ser reelegida alcaldessa, Marín ha presentat aquest dilluns els membres que formaran part del seu equip de govern durant els pròxims quatre anys. Cap cara nova en les primeres files d’un cartipàs que s’amplia de quatre a vuit tinents d’alcaldia i de cinc a nou àrees executives, segons Marín, per posar èmfasi en els eixos que estructuraran el seu quart mandat, que té com a principal objectiu culminar "la gran transformació” de la ciutat i reforçar-la com el segon motor econòmic de Catalunya.

La nova estructura donarà prioritat al desenvolupament econòmic i a l’atenció social, diu Marín, i posarà el focus en l’execució de grans projectes estratègics del mandat, com el soterrament de les vies del tren i de la Gran Via i la seva transformació a la zona sud, la creació d’una nova plaça Europa a Can Rigal o el pla integral de millora de la Florida.