Colau reelegida amb els vots del PSC i tres de Valls en un 'dia trist'

Ada Colau ha sigut reelegida aquest dissabte com a alcaldessa de Barcelona. Ha sumat els 21 vots de la majoria absoluta: 10 de Barcelona en Comú, vuit del PSC i uns altres tres de decisius, els de Manuel Valls, Celestino Corbacho i Eva Parera, tres dels regidors del grup de Valls. Els altres tres, s’entén que per pressions de Ciutadans, han votat en blanc. D’aquesta forma, Colau s’ha imposat a Ernest Maragall, que va empatar amb ella a 10 regidors en les eleccions del 26 de maig, però les va guanyar per 4.800 vots i hauria sigut investit com a alcalde sense una majoria absoluta alternativa.

Colau entra així, juntament amb Pasqual Maragall i Joan Clos, al club dels alcaldes de la ciutat amb segon mandat en el període democràtic, i és la primera que aconsegueix governar sense haver guanyat les municipals. Serà alcaldessa fins al 2023, i complirà així el propòsit que es va marcar el 2015, quan va considerar que necessitava un mínim de dos mandats per desenvolupar el seu programa. Si la seva militància ho avalés, podria aspirar a un tercer.

De casament a funeral

Són bones notícies per a Colau, però ningú ho diria. Perquè la seva investidura ha estat marcada per l’evident descontentament, un cert abatiment i una clara pugna per evitar les llàgrimes per part de l’alcaldessa, que no ha ocultat el seu estat d’ànim: “És un honor per a mi ser alcaldessa quatre anys més, però avui no és un dia exactament feliç”. I ha apel·lat de nou al tripartit que no va aconseguir tancar amb ERC i el PSC.

Per entendre’ns, ha sigut com si en un casament la nòvia demanés un micròfon per explicar que ella, en realitat, no volia casar-se amb la persona amb qui s’està casant i que quin destorb i quina davallada, però que no tenia cap altra opció. ¿Quina cara posaria el nòvio o la nòvia? Si traslladem l’exemple al Saló de Cent, el contraent era el socialista Jaume Collboni, que en principi ha trampejat bé el lleig. El socialista ha defensat la fórmula: “Aquest govern tindrà tota la legitimitat democràtica, com qualsevol altre. Vull reconèixer a Valls el seu respecte i la seva generositat”.

L’ex primer ministre francès era el padrí de casament en aquesta cerimònia. No en va, ha recordat que el seu paper era més que rellevant: “Sense la nostra decisió valerosa, vostè no seria alcaldessa”. I a Maragall li ha correspost el rol amarg del pare de la nòvia que veu com aquesta s’ajunta amb qui ell considera indesitjable.

“Presos polítics”

“Vull començar amb una reflexió honesta. Aquesta és una investidura difícil, que es produeix d’una manera que no hauríem imaginat”, ha dit Colau, que ha començat llavors a fer gestos que semblaven dirigits a la parella amb la qual finalment no es casa. Perquè si bé ha saludat amb un petó els que l’han fet alcaldessa, Collboni i Valls, ha concretat sobre els vots del segon: “Els hi agraeixo, però no els hem anat a buscar. No és la forma en què ens hagués agradat arribar a l’alcaldia”.

I a més, Colau ha dedicat part del seu discurs a donar a entendre que no deixarà aquesta posició intermèdia que tant molesta els seus rivals, en què condemna el procés però dona recolzament als seus responsables. Ha advertit que proposarà en la junta de portaveus col·locar de nou el llaç groc a la façana, una cosa que ha justificat així: “L’existència de presos polítics és una situació excepcional que no s’ha de normalitzar”.

Ha fet un esforç especial per mostrar-se afectuosa amb Joaquim Forn, la presència del qual al Saló de Cent ha sigut una de les sensacions del dia. Tots, o gairebé tots, intentaven saludar-lo, i es diria que l’extinent d’alcalde, i ara de nou regidor, mirava de conservar les imatges a la retina abans que se l’emportessin de nou a la presó.

Notícies relacionades

Maragall a Colau: «En prenem nota»

Comuns i independentistes prenen la plaça de Sant Jaume

 Tornant al casament, els convidats han demostrat una divisió palpable al Saló de Cent. S’ha notat especialment quan hi havia al·lusions a Forn, que generaven aplaudiments i crits de “¡llibertat!”, i a causa d’algunes intervencions: quan Valls ha negat que a Espanya hi hagi presos polítics s’ha emportat una esbroncada de campionat. Colau ha demanat respecte per als oradors.

Nenes de Barcelona

L’alcaldessa ha enviat un missatge a les dones, “i sobretot a les nenes”: “Hem vingut a manar i a ocupar tots els espais de poder”. “Assumeixo un repte molt gran. Més gran que el de fa quatre anys”. A veure si després del viatge de nòvios està més contenta.