BComú es decanta per un pacte amb el PSC i ho consultarà a la seva militància

Barcelona en Comú ha esperat fins a l’últim moment i fins a última hora, però al final ha fet el pas: ha anunciat una consulta interna sobre un pacte de govern a l’Ajuntament de Barcelona. Ara per ara no concreta públicament quin pacte, però el moviment és exactament el que el PSC li reclamava a canvi de votar Ada Colau a la investidura de dissabte que ve, en què a més del recolzament dels socialistes necessitarà el de Manuel Valls, que ja l’hi ha ofert, en principi a canvi de res, tot i que l’ex-primer ministre francès té tots els números per convertir-se en l’àrbitre del mandat.

La cúpula dels comuns s’inclina per pactar amb el PSC, cosa que suposa que Colau continuï com a alcaldessa, i aquesta és l’opció que defensarà en la consulta, que podria incloure com a supòsit la possibilitat d’inclinar-se per una aliança amb els republicans, en el benentès que en aquest cas l’alcalde seria Ernest Maragall.

Malgrat que havia anunciat un comunicat, Barcelona en Comú s’ha limitat a dit que hi haurà consulta, una cosa que negava hores enrere. I ho ha fet només un parell d’hores després d’haver descartat, mitjançant un comunicat, l’aposta que ha estat fent des de la nit electoral per un tripartit format amb ERC i el PSC. Ha tardat, però ha constatat que no era viable. La mateixa Colau explicarà aquest dijous quins són els termes de la consulta interna, que es produirà durant aquest dijous i divendres, per internet.

A primera vista, la conclusió és senzilla: els comuns han cregut per fi que l’amenaça del PSC de no votar Colau si no existia un pacte de govern previ era veritat. Collboni l’ha advertit de nou al migdia. Tot portava a un ple d’investidura amb incògnita, amb la revelació del nom del pròxim alcalde o alcaldessa en la votació final. Ara tot apunta que la ciutat dormirà divendres sabent qui la dirigirà fins al 2023. 

El PSC, “disposat”

En el comunicat en què descarten el tripartit, els comuns afirmen que en vista de les reunions amb els republicans i els socialistes han arribat a la conclusió que l’aliança a tres no és possible –que no feia falta gaire olfacte per deduir-ho, però convenia mantenir la fórmula per estratègia– i han remarcat que mentre que els republicans mantenen el seu propi candidat a l’alcaldia, Ernest Maragall, el PSC “està disposat a sumar per a la investidura de Colau”.

“Barcelona en Comú té una responsabilitat davant els seus electors i davant la ciutat que ha governat en els últims quatre anys”, afirma BComú en el comunicat en què descarta el tripartit, i també al·ludeix a la voluntat d’“iniciar una nova etapa en la política catalana que superi els vetos i les línies vermelles i aposti pel diàleg i la desjudicialització”. No sembla fàcil que ERC s’apunti a aquest desbloqueig si acaba perdent l’alcaldia després d’haver guanyat les municipals.

Reunió amb ERC

Al migdia, en Barcelona en Comú insistien: que no hi hauria un pacte de govern abans de dissabte. Perquè no hi havia temps per tancar-lo. Perquè no hi havia temps per sotmetre’l a una consulta de la militància dels comuns. I, com a guinda, perquè, si Colau i Jaume Collboni presentaven aquest acord, a la sala el més destacat seria l’actor invisible Valls, que permet que aquest acord fructifiqui malgrat no sumar la majoria absoluta i malgrat que cap dels seus socis és el candidat més votat. Sigui per la pressió del PSC, sigui per la por real a l’amenaça dels socialistes de no votar Colau, el pacte va renéixer, i de quina manera.

Delegacions d’ERC i BComú es van reunir aquest mateix dimecres i, segons fonts coneixedores de la trobada, els comuns van descartar totalment recolzar Maragall, però no van obrir la porta al pacte de govern previ amb el PSC que Collboni exigia. El republicà es troba en una tercera posició en aquesta festa postelectoral, cada vegada amb menys pinta que algú el tregui a ballar. A la tarda, quan ja es mastegava l’anunci de pacte amb els socialistes, Maragall va afirmar: “Sembla que es confirma que el tripartit era un invent sense possibilitat de plasmar-se en un acord real”.

L’alcaldable ha afirmat sobre Barcelona en Comú que els fets proven que “tot val” per assolir l’alcaldia i ha denunciat una “actitud entreguista”. “Encara no m’ho crec”, ha declarat abans d’assegurar que la majoria dels votants de Colau no han de compartir una fórmula que inclou els vots de Valls.

Collboni apressa Colau

Al migdia, després del ple en què s’han acomiadat els regidors que no repetiran el pròxim mandat, Collboni ha apressat Colau perquè Barcelona en Comú acceptés acordar un pacte de govern amb el PSC abans de dissabte. "Hi ha hagut converses i hi haurà més negociacions. Mantenim les converses, però el temps va passant", ha afirmat Collboni, que ha reiterat la seva asseveració que ningú que vulgui ser alcalde es presenta a una investidura sense tenir-la blindada. 

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

El socialista també ha remarcat les diferències entre el seu projecte i el d’ERC, motius pels quals la segona de la seva llista, Laia Bonet, va descartar dimarts asseure’s a la mateixa taula que Maragall, com va proposar el republicà. “Quin sentit tindria asseure’ns per certificar les seves diferències”, s’ha preguntat. 

El paper de Ciutadans

Un últim actor d’aquesta pel·lícula, tot i que secundari, és Ciutadans. Formalment, el partit d’Albert Rivera  s’inclina per votar com a alcaldable Collboni, perquè no vol ser coautor de la reelecció de Colau. Dissabte es veurà si els sis regidors del nou grup voten a l’uníson i en quin sentit. Normalment, les investidures acostumen a ser actes previsibles que comencen amb un resultat final més que previst. I resultava impactant imaginar la plaça de Sant Jaume plena de gent que segueixi les votacions sense saber fins a l’últim moment si és Maragall el que aconsegueix la vara de poder municipal o si és Colau. Però a hores d’ara el desenllaç està cada vegada més clar i passa per la reelecció de la segona.