Anar al contingut

BARCELONEJANT

La gira russa i xinesa del creador de Makoki

Miguel Gallardo ha basat la seva tournée en la seva doble condició de dibuixant i portaveu oficiós de l'autisme

L'artista s'ha encarregat de la part gràfica de la novel·la d'humor cafre 'El baile de los caídos'

Ramón de España

La gira russa i xinesa del creador de Makoki

JOAN MATEU PARRA

Miguel Gallardo (Lleida, 1955), glòria de l’ ‘underground’ espanyol des que, a finals dels 70 i a mitges amb Juanito Mediavilla i Felipe Borrayo, es va inventar el boig Makoki i la seva entranyable colla de tarats alternatius, acaba de tornar d’una gira triomfal per Rússia i la Xina i quedo amb ell perquè me l’expliqui. El nostre home, a més, s’ha encarregat de la part gràfica de la novel·la d’humor cafre 'El baile de los caídos’, escrita pel guionista de 'La que se avecina' José Trabajo (no sé si va ser ell que es va inventar aquest Makoki lasciu i d’extrema dreta que és el majorista de peix Antonio Recio, però, per si de cas, l’aplaudeixo des d’aquí) i publicada per Temas de Hoy, que últimament li està donant una mà de pintura a les seves edicions, com demostra el recent homenatge en forma de llibre de Sergio Mora al gran Chiquito de la Calzada.

Miguel ha basat la seva ‘tournée’ en la seva doble condició de dibuixant –últimament, per motius econòmics, es dedica més a la il·lustració que al còmic, una llàstima per als qui seguim considerant una obra mestra el seu Pepito Magefesa– i portaveu oficiós de l’autisme al nostre país. Miguel té una filla autista, María, a la qual ha dedicat dos àlbums formidables, ‘María y yo’ (2007), portat al cine per Félix Fernández de Castro) i 'María cumple 20 años’ (2015). Li pregunto per ella, que fa temps que no la veig: "Està bé. En una institució, però bé. Segueix més o menys com la recordes, amb moments adorables i situacions en les quals la mataries, com l’última vegada que vam agafar un avió i es va passar tot el trajecte punxant amb un bolígraf al passatger de davant, un anglès formidable amb el qual vam acabar buscant-li jocs a María a l’ordinador".

Els dos llibres dedicats a la seva filla s’han traduït al rus, però no al xinès. A Pequín, Miguel va fer algunes classes magistrals i es va entretenir donant conversa a la seva traductora: "Li vaig preguntar per Mao i amb prou feines sabia qui era. Vaig arribar a la conclusió que allà la gent es limita a viure el present i a intentar prosperar. A la meva traductora, que era una noia encantadora, la política li era igual. Saben que el seu sistema no és precisament una democràcia, però tampoc hi ha el que podríem anomenar una resistència organitzada. La tecnologia és molt important i cada u va a la seva. Quan li vaig demanar la meva traductora que em portés a un mercat ambulant ple de parafernàlia comunista –tema que, com ja saps, és una de les meves manies favorites–, em va venir a dir que allà no hi havia més que bestieses de l’època dels seus avis. ¡Quan jo precisament anava a la recerca d’aquestes bestieses!"

Hong Kong li va semblar un lloc futurista, propi de ‘Blade Runner’. I a Rússia es va posar en mans del seu editor, Dmitry Iakovlev: "A Rússia no hi ha gaire afició als còmics. De fet, jo diria que la indústria russa del còmic és l’amic Dmitry, el que m’ha editat els llibres de María. És el típic subjecte hiperactiu que munta conferències i salons del còmic on pot, demanant subvecions a institucions i ajuntaments, ja que del Ministeri de Cultura rus no se’n pot esperar ni un ruble. Té l’editorial a Sant Petersburg, però em va portar fins a un festival que havia muntat a Kabharovs, a prop de Moscou, on es representava una obra de teatre basada en 'María y yo’. De fet, el que més em va divertir de Rússia van ser els seus restaurants exòtics. Vam anar a un xinès en el qual els cambrers eren russos maquillats de xinès, com Christopher Lee a les pel·lícules de Fumanchú, i a un oriental de nom Less mil i una nits que el mateix: russos disfressats d’assistents de Scherezade. Devien ser trampes per a turistes, ja que allà només érem Dmitry, la traductora i jo, però m’ho vaig passar molt bé: ja saps que sempre m’han entretingut els aspectes més graciosos de la vida".

Cert. Per això s’ha posat les botes amb les il·lustracions de 'El baile de los caídos’, història sobre un Franco zombi sortit de la tomba: a través dels dibuixos de Gallardo es pot seguir l’evolució d’Espanya des de la transició fins al present. Ho dic per a aquells fans de Miguel a qui els faci mandra llegir la novel·la.

Temes: Barcelonejant