Un mandat marcat per la pressió turisticoimmobiliària i els narcopisos

Es pregunti a qui es pregunti, tothom coincideix que la situació al districte és difícil. Complicada. En molts sentits i amb tots els matisos. En una altra cosa hi ha consens entre (gairebé) tots: la vivenda i la gestió de l’espai públic estan entre els principals problemes. “S’han notat els esforços per part de l’administració local, però avui la situació és pitjor que fa quatre anys perquè les dinàmiques globals no s’han revertit, i especialment al centre de Barcelona, continuen exercint una pressió brutal com a focus de tota la indústria turisticoimmobiliària”, assenyala Daniel Pardo, un membre molt actiu del teixit veïnal de Ciutat Vella. 

Iñaki García, referent del Raval rebel, té clar que “el problema més greu és l’habitatge; l’expulsió del veïnat”. "Continua creixent, però també creix la resistència i l’organització. Les convocatòries per parar desnonaments són més nombroses que mai", assenyala amb optimisme. García també valora el sistema de mediació creat per l’actual ajuntament –“funciona, aconsegueix parar desnonaments”– , el problema és que el nombre de desnonaments no deixa d’augmentar. “Hi ha més casos, però també hi ha més èxits”, resumeix. Una altra història són els anomenats desnonaments invisibles. "Dels que entreguen la clau i marxen no en tindrem mai xifres", conclou el fundador d’El Lokal.

Qüestió d’expectatives

"La vivenda és el tema estrella i hi ha divisió d’opinions. Des del meu punt de vista, aquest ha sigut el millor ajuntament que hem tingut; les crítiques venen sobretot de la gent que tenia moltes expectatives, que van creure en la promesa ciutat sense desnonaments. Per a ells és frustrant. Ara hi ha molt més diàleg, però la dinàmica institucional és la que és", prossegueix García, qui insisteix en què el repte és "mantenir i reforçar l’autorganització veïnal". "Amb els narcopisos ha funcionat", conclou. Molt lligat a l’habitatge hi ha el problema dels pisos buits i el fenomen dels narcopisos, qüestions que han marcat el mandat intens de Gala Pin al capdavant del districte.

“L’okupació per evitar narcopisos funciona. Riereta, 3, segueix. Va ser el primer, és el més emblemàtic i és evident que ha sigut un èxit", prossegueix García. "L’entrada de governs progressistes sempre comporta desmobilització al carrer, però al Raval s’ha mantingut i s’ha mostrat efectiva. L’actuació de la Urbana i els Mossos amb els narcopisos va arribar després que la gent sortís al carrer", conclou l’activista conscient que el fenomen s’ha desplaçat amb les últimes macrointervencions policials, tot i que el caldo de cultiu continua existint: "El mercat hi és, el turisme hi és i els pisos buits hi són".

A ulls d’Ernest Morera,  ànima del gimnàs social Sant Pau, projecte de salut comunitària de referència al Raval que acaba d’anunciar el seu tancament imminent per no poder suportar la pressió immobiliària, considera que el districte tenia una emergència social “que entre tots no hem sigut capaços de fer front”. "La manera com aquesta ciutat doni resposta als nens del carrer ens definirà com a ciutat", assenyala Morera posant sobre la taula un altre dels temes que ha marcat el mandat.

Veïna, mare i ciclista 

Sandra Caballero viu al 10 del passatge de la Pau, al cor del Gòtic, una de les moltes finques en procés de venda (i expulsió dels seus residents per substituir-los per altres amb rendes superiors). És, a més, mare d’un nen que estudia a l’escola Àngel Baixeras. "Com a afa (associació de famílies d’alumnes), amb tot el tema del pati, amb el nou consistori hi va haver un gran canvi. Abans no teníem interlocutor. Més enllà del resultat [de com va quedar el reivindicat pati, sobre la muralla], es va agrair molt el canvi de tracte. Hi va haver una gran diferència", comença la seva valoració sobre el mandat abans de posar sobre la taula "molts temes millorables". 

"Sobretot, com s’ha gestionat l’espai públic. No s’ha fet bé. La mobilitat és impossible. L’ocupació dels carrils bici per part dels 'trixies' és un malson. La regulació de tots aquests aparells els ha portat a tots al carril bici i l’ha fet intransitable. Saturadíssims. Jo no vaig de passeig, jo porto el nen a l’escola o a l’extraescolar i és un drama", assenyala Caballero, que també denuncia que "el món del port està absolutament passat de la ratlla. Tant el que és legal, les terrasses, com el que és il·legal, el top manta" apunta. "És imprescindible que la ciutat recuperi les regnes sobre el port –assenyala–, s’ha de poder circular". 

El regne dels 'muffins' 

Caballero, igual que Bru, també assenyala com un problema indissociable a la pressió turisticoimmobiliària el declivi del teixit comercial. "Són dinàmiques complicades de parar. El teixit comercial va en relació amb els habitants. Si la gent ja no compra pastanagues i el que compra són 'muffins' de pastanaga amb gingebre, el que els comerços oferiran no seran pastanagues, sinó 'muffins' de pastanaga amb gingebre", descriu Caballero.

Notícies relacionades

Revisió electoral: Nou Barris se sent "més escoltat", però demana més resultats

Esnòrquel científic

En quatre anys passen moltes coses i la memòria de vegades és traïdora, per a les coses bones i per a les dolentes. En aquest mandat el moviment veïnal ha sumat algunes victòries, com la lluitada recuperació del Borsí, la paralització de la construcció d’un macrohotel al solar de Drassanes o la compra per part de l’ajuntament de Can 60. I algunes derrotes més, com l’obertura de l’hotel de Núñez al carrer del Rec Comtal, la pèrdua de la concessió municipal de l’Espai Mescladís  –als jutjats–, el que sembla l’imminent tancament de l’esmentat gimnàs social Sant Pau o, l’última gran batalla al districte, la construcció del CAP del Raval a la Misericòrdia (disputa que ara com ara va guanyant la Fundació del Macba, tot i que els veïns continuen okupant la vella església en disputa).

Iván Rivera és el president de l’associació de veïns d’Illa Robadors-Picalquers-Roig. Ell també ho té clar: "Per a nosaltres els grans problemes són la prostitució al carrer, som abolicionistes, i la venda de droga i tota la inseguretat relacionada que l’envolta. Quan aquest govern va arribar fa quatre anys això no estava així. No només hi ha un problema de poca policia, sinó que la que hi ha està mal gestionada", conclou el president d’aquesta associació veïnal.