Revisió electoral: Nou Barris se sent "més escoltat", però demana més resultats

Sobre el pupitre del seu despatx s’apilen els ‘casos’. La immensa majoria dels referents al 2019 són de famílies que viuen en pisos ocupats. Moltes és la segona, la tercera o la quarta vegada que viu l’anguniós procés. L’escena té lloc als característics barracons de l’avinguda de Rasos de Peguera, edifici ‘temporal’ on els veïns no havien d’estar més de dos anys, segons els va dir el mateix Maragall, Pasqual, el dia de la seva inauguració, el 1994. "El funcionament del sistema sobrepassa les promeses de qualsevol polític. El problema dels desnonaments no té cap sortida. Quan va sorgir l’oportunitat de comprar els pisos, en l’època Xavier Trias, no es va fer, i l’actuació d’aquests [de BComú] ha sigut totalment insuficient. No han arribat", assegura Fili Bravo, president de l’associació de veïns de Ciutat Meridiana, barri condemnat a l’última posició en el rànquing de renda familiar disponible de Barcelona. El més positiu d’aquesta última etapa, remarca Bravo, ha sigut "el tracte humà" de la Unitat Contra l’Exclusió Residencial (UCER), equip implantat per l’actual govern municipal que ha atès 1.400 famílies des de la seva creació. "Però hem arribat a un punt en què al matí hi ha un desnonament i al cap de poca estona ja hi ha una família que s’ha assabentat que hi ha un pis lliure i hi ha entrat", prossegueix el veterà líder veïnal de la Zona Nord de Nou Barris, per a qui "Colau no ha sabut cuidar la gent que la va encimbellar al poder".

No tots els barris de Nou Barris són Ciutat Meridiana ni tots els seus veïns pensen com l’indomable Fili Bravo; tot i que les dades mostren que 8 dels 13 que conformen el districte, on Ada Colau va obtenir un dels seus millors resultats en les municipals del 2015, continuen entre els 10 més pobres de la ciutat.

Diagnòstic compartit

Aurora Álvarez, activista de l’associació de veïns de Verdum i membre de la coordinadora d’associacions de veïns i entitats de Nou Barris, destaca el fet que, "des del primer moment", l’equip de govern de Janet Sanz es fes seu el diagnòstic i la proposta d’accions de la campanya popular Nou Barris Cabrejada. No és casualitat que la consellera del districte per BComú durant el mandat hagi sigut Carolina Recio, fins aleshores una de les cares visibles de la plataforma que denunciava la situació de pobresa extrema que vivia el districte sota el lema 'No és pobresa, és injustícia'. "El juny del 2016 es va celebrar un ple extraordinari en el qual es va consensuar un pla d’acció contra la pobresa del districte i això va ser una cosa molt satisfactòria; el que no ho és tant ha sigut la manera com això s’ha dut a terme", prossegueix Álvarez, que apunta les dificultats afegides que ha comportat "ensopegar amb tot el tema del procés, que ha paralitzat tots els assumptes que depenen de la Generalitat". 

També és crítica amb el paper de la Generalitat Lourdes Ponce des de Nou Barris Acull, entitat de referència al territori, que destaca molt positivament la gestió municipal de la temptativa de revolta contra l’obertura de la mesquita del carrer de Japó i la creació de les oficines territorials de Barcelona Activa i del punt de defensa de drets laborals al districte. "Vam agrair molt que l’ajuntament reaccionés tan ràpidament donant la cara per la comunitat de la mesquita. No sabem què hauria passat amb un altre govern", reivindica Ponce, ànima de l’entitat que va acompanyar la comunitat islàmica quan va ser objecte de protestes xenòfobes atiades per formacions d’extrema dreta.

Elia Herranz és la vicepresidenta de l’associació de veïns de Prosperitat. Coincideix amb Bravo, Álvarez i Ponce en la millora substancial de les relacions (venien d’un govern local que va arribar a blindar policialment els plens del districte). "Tot i que quant a avenços tangibles, al barri, poca cosa", indica la líder veïnal de la Prospe, que posa sobre la taula l’incompliment dels comuns d’un dels principals compromisos de mandat amb el barri: la construcció del ‘casal’ de joves, encara en barracons.

Herranz celebra "les ganes" que se li han vist a l’actual equip de govern per afrontar els temes socials (han incrementat en un 54,9% els recursos econòmics destinats a drets socials), "però no s’han complert les expectatives". "S’estan encaminat pot ser que bé, però els resultats encara no es veuen", conclou l’activista, que valora l’increment de recursos tant humans com econòmics en els serveis socials. 

"Al centre"

La regidora Janet Sanz defensa que van agafar un districte "molt emprenyat i totalment menystingut" i que en quatre anys s’han "deixat la pell per posar-lo en el centre de les polítiques de la ciutat". "A Nou Barris, on l’especulació té nom de banc, hem comprat vivenda com ho hem fet a pocs districtes", reivindica l’edila, que també sent orgull de l’aposta cultural, com la descentralització de la Mercè; "va ser molt emocionant veure el pati de la seu del districte ple per veure una òpera del Liceu".   

Una altra de les assignatures pendents que plantegen els referents veïnals és la gestió dels consells de barri, com destaquen en la revista 'El Clatellot', editada per la coordinadora i distribuïda aquest diumenge en la tradicional Cultura va de festa. "No han funcionat. Havíem posat moltes esperances en la idea que es convertissin en espais reals de participació i no ha sigut així. Se n’han celebrat molt pocs i en tots s’han donat poques respostes concretes, cosa que ha generat malestar", assenyalen.

Excés de timidesa

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Pep Ortiz, president de l’associació de veïns de Can Peguera, considera que, "malgrat ser cert que han estat en minoria, podien haver sigut més valents". "Des del barri considerem que l’actuació de l’ajuntament ha sigut totalment insuficient. En el mandat anterior, vam aconseguir salvar les cases del picot i el compromís era que durant aquest s’executés la reforma integral per dignificar les condicions de vida dels veïns i no s’ha posat ni un maó", denuncia.

"No és només que no s’ha rehabilitat, sinó que, no fent-ho, s’ha perdut una ocasió per generar oportunitats laborals en un barri on més del 70% dels veïns depenen de serveis socials", diu Ortiz, que també és un dels fundadors de la Taula Unitària de Nou Barris per la República, entitat impulsora del canvi de nom de la plaça de Llucmajor pel de plaça de la República, que reuneix entitats, col·lectius veïnals i persones vinculades a la memòria històrica. "En temes de memòria el balanç és molt més positiu", prossegueix l’activista. "No hem aconseguit que canviïn també el nom de la parada del metro, que continua sent Llucmajor, però en aquest mandat ha sigut una realitat el canvi de nom de la plaça, una demanda històrica, i el de l’avinguda de Borbó per avinguda dels Quinze, i n’estem especialment orgullosos," conclou.