Ernest Maragall: «No m'agrada dir-ho així, però la qüestió és entre Colau i Maragall»

Si les enquestes que s’han anat publicant s’assemblen als resultats de les eleccions municipals, Ernest Maragall té totes les opcions de convertir-se en el pròxim alcalde de Barcelona. Germà d’exalcalde i net de poeta, el candidat d’ERC, que afirma que es continua sentint socialista, considera que Colau no ha fet bé les coses.  Advoca per governar juntament amb els comuns i Junts per Catalunya, tot i que tots dos han declinat aquesta possibilitat. Va entrar a treballar per primera vegada a l’ajuntament fa 50 anys.

–Vostè no arriba a l’ajuntament, sinó que torna. ¿Podem remuntar-nos un moment al primer dia que va anar a treballar allà?

–Vaig entrar a treballar al Centre Ordinador Municipal després d’haver fet uns cursos d’informàtica. Aleshores només els feia una empresa, IBM. Parlem del 1969. Tenia 26 anys. Vaig entrar cobrant en negre. En un sobre. Sense seguretat social. Ja estava casat i estudiava Economia. El primer que vam fer va ser muntar un sindicat de treballadors contra el mateix ajuntament.

–Tornant al present, es dona el cas que vostè és l’encarregat de confirmar el ‘sorpasso’ definitiu d’ERC davant el món exconvergent. 

–Ha passat en unes europees i en unes generals. No soc el primer. 

–Però, en unes eleccions amb l’entitat de les municipals i les autonòmiques, no. ¿No li sembla curiós que li toqui matar el pare quan ja és avi? ¿És conscient que tots parlen de la seva edat?

–Tenim candidats d’edat a la presidència dels EUA. 

–¿Hem de posar més de relleu l’experiència?

–Espero que l’aposta no sigui només per l’experiència, que és un valor i un atribut que alguns tenim inevitablement. És obvi que no és un argument suficient; ha d’anar associat a una determinada energia, a un impuls. Hauríem de fer més atenció al projecte. Les persones representem equips. El nostre projecte és col·lectiu.

–¿Quines són les seves prioritats?

–Educació i cultura, com a eines de base per afrontar les transformacions: canvi de model de mobilitat, la resposta a les qüestions de la vivenda i que l’administració funcioni. Bon govern. Una ciutat segura, neta, ordenada, un espai públic que el ciutadà senti com a propi. Tot això demana l’escala metropolitana. Si no, no podrem avançar en gairebé cap de les urgències que hi ha. Com a exemples de les nostres prioritats, en educació, s’ha d’invertir en els dos extrems del món educatiu: en la franja 0-3...

–Colau crítica la falta d’inversió de la Generalitat en aquest apartat i, de fet, per això va portar el Govern del qual vostè ve als tribunals.

–El Govern ja ha posat aquesta qüestió en el primer pla; anem en la bona direcció. Com a ciutat no podem escudar-nos que no hi ha finançament de la Generalitat per no tirar endavant una política. En l’altre extrem del sistema educatiu és fer bé la connexió formació-feina. Per exemple, lluitar perquè l’abandonament escolar sigui zero. Biblioteques: un número determinat de biblioteques obriran totes les nits i tots els caps de setmana. De la mateixa manera que estem pensant en un alcalde de nit. Hi ha d’haver més serveis funcionant de nit.

–¿L’alcaldessa Colau l’ha decebut? ¿Què ha fet bé i què ha fet malament?

–El més fàcil és contrastar el que va oferir amb la realitat que tenim, que és la d’una ciutat amb un cert nivell de degradació en gairebé tots els àmbits. Estem pitjor en la gestió de l’espai públic, en seguretat, civisme i convivència. No donem la resposta adequada a la qüestió que teòricament definia Colau, la vivenda. No hem invertit en creixement urbà i ho hem fet poquíssim en mobilitat. Hem invertit en carrils bici, però, no, en un disseny urbà adequat i en els estímuls de transició de model del fòssil a l’elèctric i de l’individual al col·lectiu. I sobretot no hem governat amb aquesta mentalitat metropolitana que abans esmentava.

–Les enquestes li donen moltes opcions de ser el pròxim alcalde, però aquest cap de setmana es produirà un cara a cara entre dos candidats i vostè no hi serà, el de Colau i Valls a La Sexta.

–Una cosa confirma l’altra. Com que existeix l’expectativa d’un alcalde republicà i progressista, un alcalde per primera vegada associat a aquests dos conceptes, l’‘establishment’ espanyol reacciona i crea escenaris per intentar combatre'l. El que resulta sorprenent és que Colau accepti aquest joc. És una manera d’intentar esborrar l’única pregunta real que avui es poden fer els ciutadans de Barcelona. L’opció entre Colau i el nostre projecte. És evident que Valls no té opcions de ser alcalde. Pot tenir un número més o menys digne de regidors, però res més. No és que m’agradi dir-ho així, però la qüestió ara és entre Colau i Maragall. És l’opció de triar entre molta ideologia i poc govern real o ambició, transformació, solvència, implicació col·lectiva i complicitat amb la ciutat.

–Tots donen per fet que ERC i vostè prefereixen pactar amb Colau i que busquen aquest pacte.

–Estem buscant un acord d’unitat d’acció amb els grups sobiranistes. I, alhora, el nostre caràcter progressista ens demana que ens posem d’acord amb els comuns. La capacitat d’entendre’ns amb Junts per Catalunya i els comuns seria un model coherent amb altres moments de punt d’inflexió històric. És el mateix tipus de govern que hi va haver després de les primeres eleccions democràtiques a l’Ajuntament de Barcelona. Treballarem per aconseguir aquesta entesa, des d’una aliança de govern explícita o d’entesa indirecta. Hem de fugir de la imatge i la realitat d’un govern en minoria permanent i desesperada. 

–¿Creu que la gent entén que ERC i Junts per Catalunya es presentin per separat?

–Crec que sí. Diversitat és que un espai de centredreta no pensa el mateix que nosaltres sobre vivenda i transport públic. La nostra obligació és contrastar aquests punts de vista legítims.

–La connexió del tramvia: ERC ha votat a favor del projecte.

–Vam establir els paràmetres a partir dels quals serà possible prendre una decisió quan tinguem la informació que un assumpte així requereix. No es pot prendre frívolament ni per febre electoral, com es plantejava fins ara.

–La funerària municipal. ¿Hi estan a favor?

–És obvi que és un cert escàndol que un monopoli privat es pugui permetre determinar un servei en el qual hi ha un ús i abús de la circumstància al voltant de la mort, una cosa que tots patim un dia o un altre. Hi pot haver un servei en competència, però ha d’estar garantit un servei bàsic de preu assequible.

–Seguretat: el govern actual culpa d’això a la falta de mossos a la ciutat.

–És una mala excusa. S’ha de millorar la coordinació entre Guàrdia Urbana i Mossos.  Falten agents de la Guàrdia Urbana i una millor organització. L’altra cara de la moneda, de la qual mai es parla, és la justícia, que ara és una fàbrica d’impunitat. Els delictes menors a què ens enfrontem com un fenomen massiu urbà tenen una resposta judicial absolutament insuficient, que es tradueix en mesos d’impunitat per a aquesta delinqüència. És una dada que fa Barcelona perfectament atractiva per al gran mercat de la delinqüència.

–¿Per què es va vendre tota la vivenda protegida que es va fer a Barcelona?

–Perquè durant anys vam defensar el concepte de vivenda pública associada a la propietat, que ha anat passant al mercat lliure. I ara hem decidit com a societat i institucionalment canviar al concepte de lloguer. Estem iniciant ara aquest canvi. 

–¿Què ha passat perquè hi hagi exregidors i exdirigents del PSC en les llistes municipals per Barcelona d’ERC, de Junts per Catalunya, de Barcelona en Comú i de la llista de Manuel Valls?

–El PSC va prendre una orientació que no tenia res a veure amb el que li va permetre ser la gran força central del progressisme i del catalanisme polític. A mesura que s’ha anat fent evident, tots han buscat empara en altres posicions. Jo em continuo sentint socialista.

–Acabem tornant un segon a finals dels anys seixanta: ¿és un mite que els germans Maragall van tenir el recolzament i l’apadrinament de l’alcalde Porcioles?

–Un mite, no. És fals, senzillament. Lluitàvem contra el franquisme amb les peces al nostre abast. L’ajuntament i el treball en el servei públic era un terreny més. 

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

–¿Haver sigut l’ombra de l’alcalde ajuda a ser alcalde?

–Jo no era l’ombra de l’alcalde i encara no he sigut alcalde.