En la marihuana hi ha noblesa

Hi ha noblesa en la marihuana, afirmació que no té res a veure amb els atributs ètics o morals de la planta. Resulta queen el submon del cànnabis hi ha reines i princesesreconegudes com a tals, la Reina de l’Haixix, per exemple, o la Princesa de l’Herba, o la Reina de la Marihuana Medicinal de Los Angeles, ola Grande Dame del Cannabis,títol que a Versalles no passaria per nobiliari, però a Versalles per a aquestes coses no hi havia indulgència. Parla d’aquesta realitat l’exposició actualment en marxa en elHash Marihuana & Hemp Museum de Barcelona ‘We are Mary Jane’,que repassa el paper de la dona en el món del cànnabis alhora que es fa ressò d’un clamor que subscriuen per igual reines i princeses: el futur de la marihuana, diuen, ha de ser femení.

Una manera d’entendre com pot ser de femení el futur d’un cultiu –és veritat: no qualsevol cultiu– és donar un cop d’ull a la biografia d’aquesta noblesa. Es dona per fet que és representativa d’una manera particular de relacionar-se amb l’herba. La Reina de l’Haixix, per exemple: el seu nom al document d’identitat ésMila Jansen,i és de Liverpool però ha viscut la major part del temps a Amsterdam i fa un any va publicar la seva autobiografia,Cómo me convertí en la reina del hachís. En un món dominat pels homes, Jansen va ser precursora dels coffee shops a la seva ciutat d’adopció, inventora del revolucionari mètode Pollinator per produir haixix d’alta qualitat (la raó, de fet, del seu títol nobiliari), propietària del temàtic Hemp Hotel i dona que s’ha guanyat un sobrat respecte en el sector. Quan li pregunten per què es va convertir en una dona de negocis del cànnabis, respon que els seus fills menjaven tres vegades al dia, i que havia d’alimentar-los.

La Princesa de l’Herba és canadenca, es diu Jodie Emery i fins fa poc formava una harmoniosa parella amb un altre activista del cànnabis, Mark Emery –el Príncep de l’Herba–. Des de les files del Partit Verd de la Colúmbia Britànica i delPartit de la Marihuana de la Colúmbia Britànica,de les pàgines de la revista ‘Cannabis Culture Magazine’ i del canal de televisió Pot TV (Tele Herba), ha promogut la legalització del cànnabis al Canadà, de moment sense èxit. Ha obert dispensaris de llavors i els hi han tancat, i ha sigut detinguda per això. El seu compte de Twitter és una contínua proclama en favor de la legalització. En termes cannàbics, està a favor d’"un mercat lliure en què tothom pugui participar i en el qual els millors cultivadors i proveïdors de serveis siguin els que s’emportin el gat a l’aigua".

Un títol cannàbic

Notícies relacionades

BCN s’obre que la Guàrdia Urbana usi pistoles elèctriques des de l’estiu

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

I després hi ha la Grande Dame del Cannabis,Michka Seeliger-Chatelain, francesa, sobre el títol nobiliari de la qual subratlla el portal Sensi Seeds (sensiseeds.com) el seu caràcter “honorari”, i que li ha sigut concedit “per la comunitat cannàbica”; una defensora de l’ús medicinal de les plantes psicoactives que ha escrit diversos llibres sobre això, i potser una de les poques dones que poden dir que una varietat de marihuana porta el seu nom (Michka). O bé la coneguda com aDr. Dina,Reina de la Marihuana Medicinal de Los Angeles, pionera de la lluita per la legalització de la marihuana medicinal a Califòrnia. Sobre el treball i el pensament d’aquestes dames de la marihuana versa l’exposició al museu barceloní, que reivindica la necessitat de“visibilitzar” les dones del sector,pel que sembla tan invisibles en aquest mon com en d’altres.

¿On encaixa allò del futur femení de l’herba? Que ho digui Alicia Castillo, activista, cultivadorai autora de dos llibres sobre la cultura del cànnabis encara sense títol nobiliari. “Hi veig dos futurs: un de masculí, amb l’objectiu de treure tota mena deprofit comercial de la planta,transformar-la en una comoditat, i en el qual els productes obtinguts siguin venuts a preus elevats, fins i tot amb propaganda enganyosa. Un altre de femení, amb la intenció d’aprendre a cultivar-la d’acord amb les necessitats personals,reconèixer les propietats de cada varietat,descobrir la manera d’utilitzar-la, en cada cas conforme les necessitats del pacient, en una relació directa amb la planta i sense que hi hagi diners pel mig”. És una cita seva que reprodueix la mostra. Caldriapreguntar a la noblesa masculinael que opina sobre això.