Naturgy, condemnada a pagar gairebé 14 milions a l'Ajuntament de Barcelona

El Tribunal Suprem ha ratificat una sentència del TSJC que condemna l’empresa Gas Natural, ara Naturgy, a pagar 13.783.250 euros a l’Ajuntament de Barcelona per l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO) per la construcció de la Central Tèrmica de Cicle Combinat al Port de Barcelona.

La Secció Primera de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem ha emès una providència en què no admet a tràmit la reclamació de Gas Natural contra la liquidació practicada per la inspecció d’hisenda municipal i condemna també la companyia de gas a pagar les costes i els interessos de demora per l’impagament d’aquest impost. 

Fonts de Naturgy han anunciat que recorreran la decisió del Suprem perquè entenen que la decisió del TS “no posa fi al procediment”, que es remunta al 2008, ja que considera que l’ajuntament no aplica “la base imposable correcta, això és, el cost de l’obra civil i no altres costos subsegüents del desenvolupament industrial, com les despeses generals”. Amb tot, la companyia ha assegurat que “el potencial impacte econòmic està proveït i en cas d’haver-li de fer front, es tracta d’un pagament únic que no s’estendria a imports futurs”. D’altra banda, el consistori també reclamarà ara a la companyia el pagament dels corresponents interessos de demora.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja va desestimar al seu dia el recurs de la companyia contra la liquidació en concepte d’ICIO relativa a les obres de la central que van finalitzar a finals del 2011.

Gairebé vuit anys de litigi

El litigi va començar a finals d’agost del 2011, quan l’ajuntament va iniciar actuacions inspectores per a la regularització tributària de l’ICIO de l’obra, i de la documentació aportada en va resultar un cost inicial de l’obra de 444.828.212 euros.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Segons l’ajuntament, l’empresa constructora va al·legar llavors que el cost d’execució total havia sigut molt inferior, i que com el contracte s’havia firmat sota la modalitat de “clau en mà” no disposaven de factures, ni de certificacions d’obres per acreditar el cost exacte, ja que aquesta documentació obraria en poder dels contractistes (alguns amb seu social a l’estranger) i subcontractistes.

Quan el consistori va resoldre les al·legacions de l’empresa a finals de novembre del 2012 i va deduir les partides que, segons l’ajuntament, no havien de formar part del cost d’execució i que havien sigut degudament acreditades, així com les quantitats ingressades a compte juntament amb la sol·licitud de la llicència, es va practicar una liquidació per import de 13.783.250 euros, que finalment ha sigut confirmada pel Suprem.