Anar al contingut

PIONER A EUROPA

Esprint final als terrenys de les antigues casernes de Sant Andreu de Barcelona

Una representant de la fundació olímpica per als refugiats del COI va visitar aquesta setmana el solar on crearan un centre d'entrenament

El Districte espera tancar en tres mesos la cessió d'un espai de 5.000 metres quadrats que actualment disfruta una germandat de legionaris

Luis Benavides

Esprint final als terrenys de les antigues casernes de Sant Andreu de Barcelona

juan camilo moreno

El projecte del Comitè Olímpic Internacional (COI) als terrenys de les antigues casernes d’artilleria de Sant Andreu encara la recta final. La representant de la fundació Olympic Refugee Foundation, Jojo Ferris, va visitar aquesta setmana Sant Andreu i es va reunir amb membres de l’Ajuntament de Barcelona amb la regidora del districte, Laia Ortiz, al capdavant. La idea de crear un centre d’entrenament per a la selecció d’atletes refugiats, desvetllada a començaments d’any, continua agafant forma.

Des del juny passat, membres de la delegació espanyola del COI han visitat aquest solar de més de 5.000 metres quadrats. Fonts del districte celebren la visita d’una representant de l’organisme olímpic, vinguda expressament des de Lausana per posar en marxa un projecte esportiu i solidari dirigit a la selecció d’atletes refugiats creat pel COI, però també obert a la resta del barri.

Amb tot, l’organisme suprem de l’olimpisme modern haurà d’enviar una proposta concreta abans d’abril i la cessió podria fer-se efectiva en tres mesos. Els serveis jurídics del consistori estudien ara la millor fórmula per cedir uns terrenys que encara disfruten en precari pel Consorci de la Zona Franca a la Germandat d’Antics Cavallers Legionaris de Barcelona.

Pioner a Europa

“És un projecte nou a Europa. Només hi ha alguns precedents, amb programes similars, en altres ciutats africanes i sud-americanes que han rebut l’arribada massiva d’immigrants”, explica la també tinent d’alcalde de Drets Socials a EL PERIÓDICO, qui considera que l’elecció de la capital catalana per posar en marxa aquesta “prova pilot” té molt a veure amb el passat olímpic de la ciutat i programes municipals com ‘Barcelona, Ciutat Refugi’.

El projecte requereix una “urbanització lleugera”, principalment pistes d’atletisme i bàsquet a l’aire lliure. En aquest sentit, Ortiz entén que el finançament de la infraestructura esportiva “no serà un problema” i arribaran fàcilment a un acord. La regidora de Sant Andreu ha remarcat la “mixtura d’usos” d’un espai que no està pensat únicament amb l’alta competició sinó com un “espai de cohesió social”. 

En aquest sentit, la representant de la fundació olímpica per als refugiats va conèixer de primera mà altres projectes del districte, com la construcció del camp de futbol de Baró de Viver, reivindicat durant gairebé tres dècades pels veïns del barri, i la Casa Bloc, un edifici que acull de manera temporal famílies sol·licitadores d’asil des de fa tres anys.

Amb Tòquio 2020 a l’horitzó

Els atletes refugiats van competir per primera vegada l’estiu del 2016 amb motiu dels Jocs Olímpics de Rio. Aquest equip incloïa dos nedadors sirians, dos judokes de la República Democràtica del Congo, un corredor de marató d’Etiòpia i cinc corredors de mitjana distància del Sudan del Sud. Des d’aleshores, els equips de refugiats han participat en altres competicions regionals i internacionals, com el Campionat Mundial d’Atletisme de Londres 2017.

En els pròxims mesos, part de la selecció d’atletes refugiats creada pel COI podria preparar a Sant Andreu la seva participació en els Jocs Olímpics de Tòquio el 2020. Queden per definir detalls com el lloc on s’allotjaran aquests atletes, que no hauria de ser necessàriament al barri de Sant Andreu ni a l’edifici situat al passeig de Torras i Bages que utilitza la germandat de legionaris com a seu social.  

El departament d’Urbanisme de l’ajuntament i els seus serveis jurídics treballen en aquests moments per avançar amb el desallotjament i la demolició de l’edifici cedit en precari pel Consorci de la Zona Franca a una associació d’exlegionaris i simpatitzants del cos, un col·lectiu que ha despertat recels entre els veïns de la zona i entitats del barri.