Els Mossos donen per extingida l'epidèmia de narcopisos del Raval

Els Mossos d’Esquadra donen per extingida, o per pràcticament extingida,l’epidèmia de narcopisos al Raval de Barcelona.Durant l’estiu del 2018 els investigadors van tenir constància d’almenys “una seixantena” de pisos de la droga a ple rendiment a Ciutat Vella, la immensa majoria situats al Raval, un quadrilàter –d’un quilòmetre quadrat en el qual conviuen 50.000 persones procedents dels racons més diversos del món– on els traficants de droga van assajar una fórmula de venda d’heroïna que va posar contra les cordes la policia catalana i la Guàrdia Urbana de Barcelona i va convertir en un infern més d’un centenar de comunitats de veïns del barri, tal com va avançar EL PERIÓDICO.

La fórmula dels traficants consistia a ocupar pisos buits i aprofitar la inviolabilitat dels domicilis per vendre heroïna. Així els policies necessitaven acreditar davant dels jutges indicis clars del tràfic de drogues per aconseguir una ordre que els donés permís per irrompre en un domicili. Els camells, a més, complicaven les coses tant com podien perquèobligaven els consumidors a injectar-se l’heroïna a l’interior dels localsper evitar que els sorprenguessin sortint del seu pis amb droga. Quan un narcopís niava en una escala veïnal, engolia la finca sencera i, en diverses ocasions, les famílies van fugir espantades. Perquè l’espai comunitari s’omplia de xeringues, orina i excrements i l’atrafegament de toxicòmans era constant durant les 24 hores. De mitjana, a cada narcopís hi havia una vintena de drogodependents que, a més, havien de consumir una desena de vegades al dia atesa la baixa qualitat de la microdosi que els venien (de 0.15 g). 

Pluja d’heroïna

El parc de pisos buits a Ciutat Vella, sobretot al Raval, a sobre ascendeix a gairebé 400. És a dir, els traficants tenien molts forats per escollir. Les quantitats de droga que s’intervenien quan una operació policial aconseguia permís judicial per fer caure la porta eren sempre ínfimes. I això comportava que els ingressos dels detinguts a presó preventiva després de cada cop fossin exigus, gairebé insòlits. “Venien la droga sense paperetes, amb una muntanyeta sobre la taula i amb una galleda d’aigua a terra. Si entràvem, tiraven la droga a la galleda i ja no podíem analitzar-la”, explica l’intendentToni Sànchez, cap de la comissaria de Ciutat Vella. 

L’escassa droga amb què els sorprenien, que els tornava al carrer a les poques hores, conjugada amb el desinterès dels propietaris dels pisos ocupats –sovint bancs, immobiliàries o fons d’inversió,tal com va acreditar una investigació d’EL PERIÓDICO– provocava que, de vegades, els narcopisos reobrissin poques hores després d’una operació. Sense la col·laboració dels amos per tapiar les portes i les finestres quan se n’anaven els agents, qualsevol esforç policial era inútil. Entre el 2017 i l’actualitat, s’han fet registres policials a 170 narcopisos (104 al Raval) i s’han practicat225 detencions (112 al Raval).

Epidèmia enquistada

L’epidèmia s’havia enquistat i l’estiu del 2018 es va escampar el desànim entre els agents, que veien com els narcopisos renaixien davant de la desesperació veïnal. I es reproduïen, colonitzant zones senceres del Raval i saltant més enllà, cap alPoble-sec, elGòtici l’Eixample. Durant aquells mesos, a més, la lluita pel control del mercat va resultar evident a peu de carrer, escenari de lluites insòlites ambbats de beisbol,matxets,espasesonunchakus. Un barri en procés de degradació. Els enfrontaments eren el símptoma de la guerrad’una organització criminal d’origen dominicà, violenta, que en pocs mesosva apartar la resta de traficants i es va quedar amb el negoci sencer.

L’operació Bacar

El 29 d’octubre es va activar una macrooperació de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC), el cas 'Bacar'. Es van clausurar24 narcopisos, es van practicar58 detencionsi es van aconseguir, llavors sí,19 ingressos preventiusa la presó. La intervenció va extirpar l’organització dominicana de soca-rel i“va aconseguir canviar la realitat social del barri”, remarca una font de la DIC. Però el que demanaven els veïns era que no “els abandonéssim a la seva sort”, recorda l’inspectorMiquel Hernández.

Suprimir la màfia dominicana donava l’oportunitat als traficants pakistanesos,els veritables amos de l’heroïna, de recuperar el negoci perdut. Tampoc els dominicans van entendre fàcilment que havien de desistir. En aquella època va començar la segona fase que ha aconseguit vèncer l’epidèmia, apagar les brases.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

“El que hem fet ha sigut col·locar el dispositiu Ubiq, un comboi integrat per una quinzena d’antiavalots, agents uniformats i de paisà, i motoristes davant la porta de cada narcopís que reobria”. La pressió sobre els consumidors ha ofegat cada negoci. D’aquesta manera, després de l’operació Bacar, s’han tancat 24 pisos que han sigut retornats als seus propietaris. Encara queden operatius actualment 5 narcopisos, "per poc temps", remarquen fonts policials.