la versió fins ara desconeguda

Els propietaris de les casetes d'Encarnació diuen que el districte els va instar a enderrocar-les

Els propietaris van demanar permís per fer-ne una de nova conservant les existents

La família remarca que és de Gràcia, nega que vulgui especular i s'obre a un acord

Els propietaris de les casetes d'Encarnació diuen que el districte els va instar a enderrocar-les

FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
Toni Sust

La possible demolició de les casetes situades als números 13, 15 i 17 del carrer d’Encarnació, així com la tala d’una alzina bicentenària que és al jardí, ha suscitat una campanya veïnal que persegueix que les cases continuïn dempeus i que l’arbre esquivi la serra. Amb el lema ‘Salvem l’Alzina i les casetes del carrer Encarnació’ un col·lectiu pugna per frenar les obres previstes, que van ser frenades quan ja havien començat.

La família propietària ha viscut fins ara en silenci la situació, presa de la sorpresa, d’un enutjo relatiu i d’una creixent preocupació: “Per a la família és un infern”, diu un dels seus integrants. Per primera vegada, els familiars han decidit parlar del tema, si bé prefereixen reservar el seu cognom, tot i que no és cap secret.

“Som de Gràcia”

“No som especuladors; som de Gràcia”, recalca el membre que actua com a portaveu, que afirma que el que no entén d’aquest procés és que ara sembli que estan cometent un crim quan el consistori els va concedir amb tota normalitat els permisos per fer caure les cases, per talar l’alzina i per construir noves vivendes al terreny, 28 en concret.

És més: afirmen que d’entrada la família va comunicar a l’ajuntament que la seva intenció era conservar les dues cases i construir un nou edifici al seu costat. Llavors, relata el portaveu, el consistori els va instar a no complicar-se la vida, fer caure les dues cases i construir a sobre. Aquest va ser el consell dels tècnics i aquesta va ser la decisió que van prendre els promotors. Era el 2017.

Multa per no podar l’alzina

Sobre l’arbre, la situació no és menys paradoxal. L’alzina, relata el membre de la família propietària, va suscitar diverses denúncies de veïns, perquè envaeix parcialment la via pública i l’espai d’un veí. Aleshores, l’ajuntament va instar els amos de les cases a podar l’arbre. A la pràctica, relata el portaveu, podar-la obligava a talar l’alzina, perquè tallar perquè no sobresortís del mur suposava una mutilació insuficient. En un resalt irònic, l’ajuntament va multar la propietat per no podar l’arbre. Una sanció de 500 euros que no es va arribar a executar, però que es va imposar. Segons la família, membres de Parques i Jardins que van inspeccionar l’espai no es van pronunciar en cap moment a favor que l’alzina hagués de mantenir-se. Ara, el consistori es proposa catalogar-la i utilitzar-ho com a argument per retirar els permisos concedits.

Els avis, en un pis de lloguer

Aquesta història té quatre generacions.Un besavi, el que va comprar el terreny el 1940. L’avi i la seva dona, que van residir-hi tota la seva vida; ara viuen en un pis de lloguer a l’espera que la reforma acabi i puguin tornar. En principi havien de fer-ho el març del 2020. Ell té 85 anys; ella, 81. La tercera generació la componen els seus cinc fills, que al seu torn tenen nou fills.

“La idea va ser que la casa continués sent la de la família”,explica el portaveu. Per poder-ho fer, era necessària la reforma. La idea era erigir 28 pisos i llogar els que no fossin ocupats pels familiars. I amb aquests diners afrontar les despeses de les obres.

La seguretat

El que ara preocupa més la família és que hi hagi gent entrant i sortint de les cases, i passant sota l’arbre, amb el risc que això suposa, adverteixen. Perquè les obres van començar i almenys una de les cases està en un estat que amenaça el mateix immoble i el d’una veïna. El portaveu tem que hi hagi una tragèdia i considera que al risc físic per a les persones que transiten les vivendes s’afegeix el que pateix la família d’acabar sent assenyalada com a responsable. “És un perill i una enorme irresponsabilitat. L’obra s’ha d’apuntalar i s’ha de reparar la paret mitgera amb la veïna”.

La família desitjava pronunciar-se per defensar la seva posició, per remarcar que no són cap fons d’inversió i per advertir que si acaben perdent la seva vivenda serà un cas de “gentrificació inversa”.Però alhora aposten per la col·laboració amb l’ajuntament i la possibilitat d’assolir un acord, un camí que diuen que ja s’està recorrent.

Menys cases

Per fer-ho, serà necessari elaborar un conveni que, segons els ha anunciat el mateix ajuntament, els haurà de compensar. Accepten mantenir les façanes de les vivendes i la possibilitat que finalment s’erigeixin menys pisos dels 28 previstos. Fins i tot estan disposats a acceptar que una part del jardí acabi sent obert al públic. Però volen que acabi “l’ocupació” de l’espai, que no se’ls criminalitzi i que quedi clar que d’entrada ningú va posar el cel per la possibilitat que enderroquessin les cases on residien, sinó que se’ls va arribar a recomanar que ho fessin.

Notícies relacionades

Mentrestant, l’assemblea creada per ‘Salvem l’alzina’, aquest dijous, ha emès un comunicat en què explica que en una reunió feta dimecres el col·lectiu va apostar directament perquè l’ajuntament procedeixi a expropiar les parcel·les d’Encarnació, 13, 15 i 17, obrir el jardí als veïns i a la ubicació de potencials equipaments i pisos públics de lloguer assequible.

El regidor de Gràcia, Eloi Badia, va advertir d’entrada que el projecte disposava de les llicències preceptives i que no es podia recórrer al dret de tempteig i retracte, perquè en aquest cas no hi havia venda, sinó un projecte de vivendes de lloguer. La setmana passada, el consistori va trobar un camí per aturar la iniciativa prevista: catalogar l’alzina i utilitzar aquesta catalogació com a argument per retirar retroactivament la llicència d’obres concedida.