VIVENDES DE PROTECCIÓ OFICIAL

El propietari del pis multat amb 196.000 euros a Barcelona va triplicar el lloguer legal i va intentar desnonar la llogatera

La denunciant va firmar un contracte d'arrendament de 800 euros al mes quan el preu màxim per a aquesta VPO eren 340,82 euros

El denunciat, que va intentar desnonar l'habitant del pis, té dos pisos més al seu nom al mateix bloc

zentauroepp46493318 aiguade190110170346

zentauroepp46493318 aiguade190110170346 / JORDI COTRINA

4
Es llegeix en minuts
Luis Benavides
Luis Benavides

Periodista

ver +

L’Ajuntament de Barcelona ha obert dos expedients més al propietari del pis de protecció oficial de la Barceloneta multat amb 196.000 euros per no viure a la vivenda que va rebre ajuts públics i llogar-la a un tercer sense permís. Els tres pisos són al mateix edifici, un bloc de vivendes situat al carrer del Doctor Aiguader construït el 1995. Durant 30 anys, concretament fins al 26 de juliol del 2025, els tres estan sotmesos al règim legal de protecció oficial. El sancionat, que respon a les inicials U. A., va ser denunciat per una de les seves llogateres, Elena Martín. Des del 2011 ella viu en un d’aquests tres pisos, el que és a la sisena planta i que li costarà 196.000 euros al propietari (180.000 euros en concepte de multa i la resta com a devolució dels lloguers cobrats). Ella va firmar davant de notari un contracte d’arrendament més propi del mercat privat: pagaria 800 euros al mes a U. A., quan el preu màxim per aquest pis de 78,35 metres quadrats hauria de ser 340,82 euros (4,35 euros per metre quadrat).  

Pujada del lloguer

Martín, a càrrec de dos menors, un d’ells amb una discapacitat intel·lectual, va pagar escrupolosament el lloguer durant els primers quatre anys. Finalitzat aquest primer contracte, la propietat va pujar 100 euros el lloguer i ella va intentar complir. “Durant un any més vaig poder fer front al lloguer, però em van reduir les hores a la feina i vaig parlar amb el propietari perquè em baixés una mica el lloguer. Com que tenia problemes per pagar-lo, i de vegades pagava amb retard, la seva resposta va ser desnonar-me”, explica Martín, que a l’intentar demanar ajuts a l’Aministració per pagar el lloguer va comprovar el que feia molt temps que es deia al barri. “Sabia que el pis era una VPO i m’havien comentat que el pis l’havia comprat en un primer moment algú que anava en cadira de rodes, perquè a més està adaptat, però no sabia que l’actual propietari no té permís per llogar-lo fins al 2025”, continua Martín.

U. A., que va posar el pis de la sisena planta a nom dels seus dos fills el 2017, però que continua com a apoderat per administrar la vivenda, té dos pisos idèntics en la primera i cinquena planta, tots dos al seu nom i al de la seva dona. “Tots són a la segona porta, que són els que donen al carrer i tenen terrassa”, apunta la denunciant. En els tres casos s’incompleix una clàusula obligatòria: ha de ser el domicili habitual i permanent dels propietaris. Malgrat això, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, l’organisme competent en la matèria, pot permetre a l’adquirent que no el destini com a residència habitual en casos molt excepcionals. Els propietaris d’aquests tres pisos, ni U. A. ni els seus dos fills, en cap moment van demanar la corresponent autorització per llogar-los i això està tipificat com “una infracció molt greu”, segons fonts municipals.

Martín i els seus dos fills, la prioritat

La llei preveu l’expropiació quan s’incompleix la funció social de la VPO, però fonts del consistori expliquen a EL PERIÓDICO que ara mateix la prioritat és que Martín i els seus dos fills es puguin quedar a la seva vivenda pagant un preu social. L’Ajuntament ha intentat negociar amb el propietari, que no sembla estar per la feina i manté les seves intencions de desnonar la denunciant.  “El fill gran –un dels dos propietaris segons les escriptures del pis– s’ha empadronat fa poc al barri i crec que vol el pis per a ell i la seva parella. Si finalment hi entra a viure, serà molt difícil expropiar el pis, perquè està al seu nom”, explica l’actual llogatera del pis.

EL PERIÓDICO ha intentat sense èxit contactar telefònicament amb U. A.,  per conèixer la seva versió dels fets. “Anava dient que el seu fill i jo compartíem pis al principi, però que se’n va anar perquè li vaig fer la vida impossible, però això no s’ho creu ningú”, explica la denunciant, que viu en una tensió constant pel desnonament i perquè l’home que li va llogar el pis, amb el qual ja ha tingut alguna topada, treballa en un establiment situat als baixos de l’edifici. 

Desnonament obert

Notícies relacionades

El 23 d’octubre els veïns de Martín van aconseguir parar el desnonament, però ara viu amb angoixa perquè U. A. ha demanat un desnonament obert, això és, sense data. A través dels seus advocats, el propietari va al·legar al jutjat que aquell llançament “va acabar sense efecte” per la presència de diverses plataformes contra desnonaments “amb persones en cadires de rodes com a barrera” i la participació de “només dos agents dels Mossos d’Esquadra”.

Fonts de l’ajuntament recorden a aquest diari que no poden interferir en el procés de desnonament impulsat pel propietari, però que arribat el moment els tècnics municipals intervindran amb tots els seus serveis disponibles com en altres casos d’emergència habitacional. Martín, que forma part de la Comissió d’Habitatge de la Barceloneta i del Sindicat d’Habitatge del Raval, no vol un reallotjament, sinó l’expropiació. Espera que es faci justícia i que, d’alguna manera, sigui exemplar. “L’Ajuntament parlava l’altre dia d’uns altres 12 expedients oberts, però segur que a Barcelona hi ha molts més casos com el meu, de gent que lloga sense permís pisos sotmesos al règim legal de protecció oficial”, afegeix.

Temes:

Desnonaments