EL POLS DE LA CIUTAT

Cartells camaleònics

Comerços conserven els rètols antics tot i que el negoci hagi canviat d'orientació

Alguns reclams de botigues es protegeixen perquè estan catalogats per Paisatge Urbà

juan camilo moreno

Cartells camaleònics
Cartells camaleònics

/

Es llegeix en minuts

Les ciutats tenen pell de rèptil. Estàs uns mesos sense trepitjar un barri o determinat carrer i, quan el revisites, és probable que alguna botiga hagi passat a altres mans. En els anys més durs de la crisi, la Diagonal feia pena per la profusió de rètols que anunciaven un tancament o un traspàs. Canvia, tot canvia. Passa la vida, i les històries acumulades se superposen sobre els vells maons com estrats geològics. Certs comerços de Barcelona, no obstant, conserven els antics rètols de la façana encara que el negoci hagi canviat dràsticament d’orientació, com és el cas de Sagrista’s (passeig de Sant Joan, 87), un establiment històric dedicat a la venda i reparació d’instruments musicals que va canviar a bar fa mig any. O Auto-Rosselló (Rosselló, 182), un antic taller de cotxes transformat en casa de menjars. O bé la ferreteria centenària Casa Ràfols (ronda de Sant Pere, 74), que va reobrir l’estiu passat després de cinc anys tancada, 11 mesos d’obres i 43 quilòmetres de cable nou. Ara és un restaurant.

Resultaria impossible abocar aquí un catàleg exhaustiu de les retolacions conservades. Les línies que segueixen són tan sols una aproximació, alguns exemples atresorats a cop d’atzar i passejos sense rumb més que per una recerca deliberada. Un d’ells es troba ben a prop de la redacció de EL PERIÓDICO: la Fleca de la Concepción (Girona, 74). Fa anys que ja no s’hi despatxa una fogassa —el local acull avui una firma per a la prevenció de riscos laborals—, però l’aparador manté l’ebenisteria modernista, amb les seves volutes i fantasies vegetals, que emmarquen plafons de vidre amb paisatges cereals, a sobre dels quals pot llegir-se: “Pa de castella” i “pa de luxe”. L’interior de l’establiment, dissenyat al voltant de 1900 per Josep Suñer, conserva també les rajoles hidràuliques i el taulell de fusta original.

Justo una mica més amunt (Girona, 91), va desaparèixer farà cosa d’un parell de setmanes una llinda de fusta que deia “Cotilles” sota una planxa metàl·lica on ara hi diu “Bescuits Barcelona”. L’amo de la bomboneria explica que va intentar recuperar el rètol antic, però, arruïnat pel corc i la humitat després de dècades d’intempèrie, va optar per deixar-lo on era, just a sota del nou rètol.

Edificis catalogats

La majoria de les vegades és l’Ajuntament qui obliga a respectar la cartelleria antiga en funció de si l’edifici està catalogat per l’Institut del Paisatge Urbà, creat el 1997. Per fortuna, ara es vela pel patrimoni urbà. La ciutat ha sigut testimoni d’atrocitats que no venen al cas, però, ai, si els contenidors i algun abocador parlessin... Durant alguns anys, ha estat de moda l’anomenat ‘façadisme’ segons el qual les immobiliàries, amb el beneplàcit municipal, van procedir a demolir velles finques conservant la carcassa de la façana perquè amb això garantien cert caixet i una posterior venda dels pisos nous a preus més elevats. Així es van perdre preciosos exemples de volta catalana.

El malmès rètol de la fàbrica de cartes del carrer del Carme alberga ara un ‘coffee shop’ 

Però el que dèiem, els cartells. Resulta gairebé un miracle que encara es conservin el fanal de forja, la tulipa de vidre i el doble mosaic que diu “Farmàcia Laboratori” al número 8 del carrer Bruc, cantonada amb ronda de Sant Pere. La preciosa composició amb tessel·les ceràmiques data de 1925, de quan el doctor Joan Viladot es va fer càrrec de l’establiment, tot i que la farmàcia s’havia inaugurat vint anys enrere, en ple fulgor modernista. Després del seu tancament, el local va passar en mans de diverses empreses del tèxtil fins que se la va quedar la immobiliària de luxe Living, que pretén convertir-la en la seva seu comercial. La senyoreta a l’altre costat del telèfon confessa que ja fa dos anys que estan d’obres sota supervisió municipal i que no sabria aventurar una data de conclusió. En les anades i vingudes, es van perdre per desgràcia les pintures del sostre, obra d’Eusebi Esquirol.

Camiseria Bonet

També per precepte consistorial es preserva la façana de la camiseria Hermanos Bonet (Rambla, 72), inaugurada el 1889 i que es va mantenir en la brega fins al canvi de mil·lenni. Situada davant del Liceu, ja no ofereix als turistes els guants, bastons i corbates de què es proveïen els senyors de la burgesia, sinó figures de Lladró, que venen a ser una tornada més refinada del souvenir kitsch. A la vitrina, toros braus, Floquets de Neu i una flamenca, amb els seus farbalans de porcellana, que val 4.100 euros. El reclam diu una cosa i dins se’n despatxa una altra. El passejant no perd la sensació que els carrers de Barcelona tenen molt de decorat.

Molt a prop, la Llibreria i Arxiu Teatral Milla (Sant Pau, 21), fundada l’any 1900, manté el rètol de l’entrada reconvertit el local en la botiga de mòbils Uniq Phone House. Al número 29 del carrer del Carme encara pot entreveure’s, molt malmès, el rètol de Fabricants de Cartes d’Espanya, nom comercial de la firma Sucesores Francesc Torras i Lleó i un dels vestigis que la ciutat va acollir algunes de les millors estamperies de baralles d’Europa. ¿Endevinen què s’hi arrecera, sota la llinda? Doncs un fumador de marihuana.

Et pot interesar

A la botiga que va acollir algunes de les millors estamperies de baralles d’Europa hi ha avui un fumador de marihuana. / JUAN CAMILO MORENO

Altres establiments mantenen els seus cartells antics per voluntat pròpia o barcelonisme militant, com és el cas de la llibreria No Llegiu (Pons i Subirà, 3) i la gastrococteleria Balius (Pujades, 196), totes dues al Poblenou. Van ser respectivament una boutique de moda i una drogueria perfumeria molt arrelades en el teixit social del barri.