Santa Coloma s'escalfarà amb la gran massa termal del seu subsol

A Santa Coloma de Gramenet se li acosta per l’horitzó un futur com a mínim exfoliant, cosa que poques ciutats de la seva mida poden dir. Ara fa just dos anys, un equip de geòlegs liderats per Enric Vázquez-Suñé va confirmar amb dades precises el que des del 2004 era una vaga sospita, que Santa Coloma s’assenta sobre un gegantí jaciment d’aigües termals. S’obria així un ventall de variades possibilitats. Caldes de Gramanet, va titular llavors aquest diari en la seva versió de paper. El que són les coses, l’alcaldessa Núria Parlon acaba d’anunciar com la ciutat traurà profit del tresor que acull el seu subsol i la guinda dels projectes, que són diversos, és construir un balneari termal a Can Zam, amb vistes sobre el parc fluvial del Besòs.

Els jaciments d’aigües termals no són rareses. N’hi ha a dotzenes al món. El més insòlit, almenys a Europa, és que a sobre s’hi assenti un important nucli de població, com Santa Coloma, amb els 120.000 habitants que té. Ocupa, segons els geòlegs, una vuitena part del terme municipal, unes 50 hectàrees repartides entre els barris de Fondo, Can Mariner i Santa Rosa. A 100 metres de profunditat, l’aigua arriba als 60 graus de temperatura, prou, ja d’entrada, per poder plantejar un aprofitament de tota aquesta energia geotermal.

Amb vuit pous i tres estacions de bombatge, l’ajuntament proposa d’entrada proveir de calefacció 45 equipaments de la ciutat (escoles, centres cívics, biblioteques...) que actualment sumen una factura per aquest concepte de 800.000 euros anuals.

30 milions d’euros

La segona pota del projecte sobre la taula preveu conduir part d’aquestes aigües termals a tres piscines de la ciutat, per dotar-les, com a mínim, d’una zona de banys calents. Aquestes dues primeres solucions, escalfar equipaments i escalfar banyistes a les piscines, serien, en principi, responsabilitat directa d’una empresa pública que l’ajuntament posaria en marxa per explotar, com si d’una empresa minera es tractés, el jaciment. És la tercera proposta, no obstant, la que inevitablement crida més l’atenció. El propòsit és oferir en règim de concessió l’explotació d’una parcel·la de 10.000 metres quadrats de Can Zam qualificats com a equipament perquè una empresa privada construeixi i gestioni allà una estació termal. El cànon que pagaria serviria, i molt, per finançar part del conjunt d’obres que serà necessari dur a terme perquè Caldes de Gramenet sigui una realitat l’any 2025. Segons Parlon, un primer estudi situa el cost de la perforació, canalització i adaptació dels edificis beneficiats en uns 30 milions d’euros, una xifra inassumible a soles per les arques de Santa Coloma. L’ajuntament confia en una injecció de fons europeus i en el suport de les administracions central, autonòmica i metropolitana per tirar endavant la iniciativa.

Font infinita

Notícies relacionades

Santa Coloma té una enorme massa d'aigua termal al subsòl

Retorn a Caldes de Gramenet

La pregunta lògica per part dels profans en geologia és, per descomptat, si el jaciment és finit, si aquests 30 milions d’euros d’inversió poden dividir-se per un nombre raonable d’anys d’explotació. Poden dividir-se, segons els geòlegs, per un nombre infinit d’anys. Com a font termal, el que s’amaga sota el terra granític de Santa Coloma és una font infinita de calor. No s’han d’imaginar aquestes reserves literalment com una bossa d’aigua. En realitat, l’aigua circula entre les fissures de les roques. Qualsevol pèrdua o extracció es reposa de forma natural i pràcticament de forma immediata. L’impacte de l’explotació comercial que pretén Santa Coloma seria com buidar la sorra d’una platja amb un didal. És a dir, una vegada construïda la xarxa de pous i la canalització, encara seria possible proporcionar aigua calenta a les finques residencials que ho sol·licitessin, però aquesta opció és més remota d’entrada perquè requeriria adaptar la instal·lació de tot l’edifici. En pisos de noves promocions immobiliàries, això sí, no es descarta.

Poc podia imaginar Santa Coloma un final més feliç al problema que van patir els obrers de la línia L-9 del metro quan l’any 2004, en el procés de perforació dels túnels, va començar a brollar aigua de les parets. L’enginyeria va permetre segellar les parets. Podia haver acabat així aquell episodi. Ara, no obstant, la ciutat té a l’abast obrir fins i tot un establiment termal de referència a l’àrea metropolitana, segons Parlon, mai elitista, sinó de perfil familiar, econòmic, fins i tot. No en va, l’aigua calenta la paga la mare Terra.