El nombre de barcelonins que se senten víctimes de delictes a Ciutat Vella creix un 43%

No hi ha hagut presentació oficial de l’enquesta de victimització de Barcelona com sí que n’hi va haver en els anys anteriors, amb el comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, o els seus antecessors, desgranant les dades i oferint la versió oficial dels fets. En aquesta ocasió s’ha deixat caure sense convocatòria prèvia, i aprofitant que l’agenda periodística ja anava carregada d’assumptes vinculats amb la seguretat, amb la decisió d’Interior d’optimitzar, que no incrementar, el nombre de mossos pels carrers de la capital catalana. L’estratègia de no convocar la premsa convida a aixecar una cella. Els resultats confirmen la sospita: l’índex global de victimització registra el segon valor més alt de tota la sèrie, iniciada a començaments dels anys 80. Flota en l’ambient aquest mantra municipal que ha perseguit tots els governs: Ciutat Vella és el districte que treu i posa alcaldes.

L’enquesta demostra la percepció imperant d’inseguretat en algunes zones, sobretot alscarrers més canalles de la ciutat, on s’ha convertit en el principal problema. En aquests barris, l’índex de victimització (nombre de persones que asseguren haver sigut víctimes de com a mínim un delicte) ascendeix del 25,6% al 36,6%, 11 punts percentuals i un 43% més que l’any anterior. La mitjana de l’urbs és de 25,6%, només superada pel 26,2% de mitjana dels 80, quan l’heroïna feia veritables estralls a Barcelona. L’enquesta d’aquest any demostra fins a quin punt Ciutat Vella altera els registres del global de la capital catalana, ja que la resta de districtes marquen números molt equilibrats: cinc pugen i cinc baixen. En canvi, tots pugen en la mitjana de delictes soferts per persona.

Concentració

El gràfic de localització és potser la dada que millor fotografia la situació a Barcelona. Indica el nombre de fets de victimització que han succeït a cada districte per cada 100 habitants. Els barris per sota de plaça Catalunya estan en 122,9, molt per sobre de l’Eixample (44,1), Sant Martí (32,7) o Nou Barris (28,2). El menys problemàtic és Horta-Guinardó (21,1). La gràfica de delictes consumats (aquells que es perpetren del tot, com per exemple, un robatori) també mostra una tendència a l’alça, amb un creixement de l’11,5%, i passa del 18,2% al 20,3%. Si es pren com a base la xifra del 2013, l’augment és del 26%. De la mateixa manera, pugen la ràtio de multivictimització (mitjana de fets patits per cada víctima), que passa d’1,8 a 2,1, i l’índex de fets delictius. Aquest últim fa referència al nombre de delictes succeïts per cada 100 barcelonins majors de 16 anys. Són 54,6 i el 2016 eren 44,9. 

Notícies relacionades

Interior reorganitza però no augmenta el dispositiu de Mossos en una Barcelona amb un 19% més de delictes

La sequera manté en suspens la tramitació del Pol Biomèdic

Quant als llocs en els quals es perpetren els delictes, l’interior del transport públic (bus, metro i tramvia) marca un positiu descens, i passa del 20% al 14,6%, tot i que pugen els que es registren en carrers transitats, parcs públics, comerços i a la llar. Cauen els produïts en vies amb poca gent, aparcaments o centres esportius. En general, la victimització en els fets contra la seguretat personal ha crescut del 16,8% al 18,5%. Mentre que la relacionada amb els vehicles passa del 7,8% al 7,2%; la dels comerços, del 15,6% al 13%, i i la de la vivenda, del 4,7% al 5,2% (lluny del 6,4% de, per exemple, el 2013). Quant als motius esgrimits pels 4.472 entrevistats majors de 16 anys per no presentar una denúncia, el 66% van assegurar que la policia poc hi podia fer, mentre que el 54,4% afirmen que és complicat i el 47% diu no confiar en la justícia. Són percentatges similars als d’edicions anteriors.  

Totes aquestes dades contrasten amb la percepció de seguretat que exhibeixen els consultats. Puja a tota la ciutat. Fins i tot a Ciutat Vella, els veïns de la qual atorguen una nota de 5,7 (cinc dècimes més que l’any passat), la més alta de l’últim lustre. Sorprenent, una vegada conegut tot l’anterior. En canvi, al preguntar-los sobre l’evolució de la seguretat a tot Barcelona, els que creuen que ha empitjorat passen del 17,5% al 24,3%. Tot i que continuen sent majoria (47,5%) els que asseguren estar la mar de bé.