Verónica Escudero: "Barcelona és una joia que no estan sabent treballar"

Fotògrafa i emprenedora social. Verónica Escudero va néixer a Mèxic, però fa més de 20 anys que viu a Barcelona. Ha viscut també a París, Roma i Nova York. Durant més de dues dècades es va dedicar a la fotografia editorial, artística, d’arquitectura, i també al màrqueting immobiliari. Així és com va arribar a Barcelona, treballant en el projecte urbanístic més gran d’Europa de finals dels 90: Diagonal Mar. Aquest any acaba de crear la seva nova empresa,Philarthropic, una aposta per l’art com a eina social i emocional.

¿Què significa l’art com a eina social o emocional?  

A través de l'art volem beneficiar el major nombre de persones i transformar els espais en els quals habitem, ja sigui un espai públic, una casa, un hotel, un hospital. Ens interessa apropar l’art a un públic que fins ara l’ha percebut com una cosa que no entén o de la qual no en sap, com un luxe innecessari, o que manca de valors més enllà del material. Nosaltres li donem un valor i una història fàcil d’entendre i accessible per a tothom. Volem connectar amb les persones i amb la ciutat a un nivell molt més profund. Els nostres projectes beneficien alhora les empreses i els seus clients i ens permeten recolzar iniciatives socials amb l’art com a fil conductor: art teràpia, intervenció d’espais, campanyes de conscienciació, mecenatge. Creem un cercle virtuós del donar i rebre alhora. El client rep un producte o servei alhora que aporta a la societat.

¿Per què Barcelona com a seu per crear Philarthropic? 

Jo vinc de la Ciutat de Mèxic, una de les ciutats més grans del món. Soc una apassionada de l’arquitectura, de l’espai públic, de com interactua la gent amb l’espai. M’he mogut tota la meva vida pels espais per intentar treure’n el millor, i Barcelona, per a mi, té una consciència arquitectònica enorme i és perfecta a nivell d’escala: relativament petita, però amb mar, muntanya, desnivell. Poder divisar la ciutat sencera des de la carretera de les Aigües i ser a 20 minuts de la platja de la Barceloneta és únic al món. També està el llegat dels edificis d’altres èpoques. Culturalment i artísticament és una ciutat molt potent.

¿Què més l’atreu des del punt de vista professional? 

M’agrada aquesta combinació de sensibilitat estètica amb traça professional que tenen els catalans. Tenen una sensibilitat especial per a qualsevol feina. Són gent molt franca i honesta, what you see is what you get. M’agrada ser en un lloc on sento que no m’estan venent la moto. Mèxic és meravellós energèticament i creativament, amb un servei dels millors del món, però a nivell professional mai saps gaire bé el que et vol dir el mexicà.

¿No canviaria res de Barcelona?

En un món en el qual les ciutats són les grans protagonistes de les estructures socials, l’equip gestor d’una ciutat tenen una influència directa sobre la qualitat de vida dels seus habitants. Barcelona és una joia que no estan sabent treballar del tot. Hi ha situacions que s’estan escapant de les mans i que estan fent que una ciutat que ha sigut top 5 mundial deixi de ser-ho per complet.

¿Com pot tornar al pòdium?

Crec que falta més col·laboració publicoprivada i més comprensió per part del govern del paper com a motor d’innovació i dinamisme que tenen les empreses instal·lades a la ciutat. També falta més col·laboració entre empresa i ciutadà. El món social de vegades subestima la importància de les empreses, tot i que són els que generen millor riquesa per a una ciutat.

Notícies relacionades

«Tinc ganes de tornar a ballar aquí»: alegria veïnal a Rubí al reobrir el popular Casino després d’una dècada tancat

Una batuda inèdita multa taxistes pirata i detecta conductors explotats a l’aeroport del Prat

¿Ha pensat alguna vegada a tornar a Ciutat de Mèxic? 

Mèxic és meravellós i culturalment riquíssim, però la vida a la ciutat és molt dura. Massa gran i caòtica, ha perdut una escala humana. Barcelona és la meva llar. Aquí he creat la meva família i he fet les meves arrels, que són cada dia més sòlides i profundes. Em fa feliç.