Anar al contingut

inundacions recurrents

'Acqua alta' a Barcelona

La ciutat té oberts 15 dipòsits pluvials i preveu doblar la capacitat de recollida en els pròxims anys

El Paral·lel torna a inundar-se mentre el col·lector que en reforçaria el drenatge acumula tres anys de retard

Carlos Márquez Daniel

'Acqua alta' a Barcelona

Fa quatre anys, aquest diari els titulava de la mateixa manera amb referència als perills del monocultiu del turisme a Barcelona. Ara la cosa és literal, és a dir, que ens podem assemblar a Venècia no només quant a l’explotació de la ciutat, sinó també per la presència massiva d’aigua als carrers. Ha passat aquest dimarts, però va passar el mateix fa poc més d’un mes. La pregunta ve al cas: ¿Pluja excepcional o hi ha una cosa que no va bé?

Diuen les autoritats que les precipitacions han sigut extraordinàries. I que aquesta és l’única raó. Aigua caient en forma de cascades per l’escalinata del Palau de Montjuïc, el Paral·lel convertit en una gegantina piscina, el Poble-sec en format tobogan aquàtic o les tapes de claveguera saltant a Travessera de les Corts o a Badal. Un dia de gossos; en majúscules. També s’han vist afectades quatre línies de metro, la ronda Litoral i el funicular de Montjuïc. Fins i tot els polítics s’han empetitit en vista del temporal, i han cancel·lat un seguit d’actes públics previstos per al matí. “Dubto molt que vinguessin caminant”, fa broma un dels convocats a un d’aquests esdeveniments.

Xàfec a la Rambla de Badal / QUIQUE GARCÍA (EFE)

Cristina Vila és la directora general de Barcelona Cicle de l’Aigua, l’empresa que des del 2014 es dedica precisament a això, a gestionar tot el que tingui a veure amb l’aigua a la capital catalana: fonts, llacs, platges, neteja, clavegueram o reg. Recorda que han caigut fins a 80 litres per metre quadrat en algunes zones i que es tracta d’una “situació excepcional”. Sobre el Paral·lel, on s’han albirat contenidors navegant per la calçada, bicicletes cobertes fins al quadro i cotxets amb el cul del nen flotant, considera que la recent reforma urbanística no té res a veure amb les recents inundacions, fins a tres en els últims dos mesos. Segons la seva opinió, està passant al contrari, ja que es va aprofitar per iniciar l’obra d’un nou col·lector que està a mig acabar. Quan estigui llest, admet, la cosa podria millorar substancialment. El problema és que ara amb allò a mig acabar, es produeix un “cert coll d’ampolla” que no s’empassa tot el que baixa, sobretot, pel carrer d’Urgell i la ronda de Sant Pau, a més de les riuades que cauen de la muntanya de Montjuïc serpentejant pel Poble-sec.

Quatre anys tard

D’aquest col·lector ja se’n parlava el juny del 2013. En una ostentació d’optimisme, guiat per les fonts municipals, aquest diari titulava que el consistori acabava d’aprovar “un nou col·lector que evitarà inundacions al Poble-sec i a Ciutat Vella”. Les obres, simultànies a la reforma del Paral·lel, costarien 21 milions d’euros. Els treballs, això es va dir llavors, havien de durar dos anys i mig, fins a finals del 2015, amb Ada Colau encara penjant quadros al seu nou despatx d’alcaldessa. El projecte executiu aprovat per la comissió d’Hàbitat Urbà, la cartera que llavors comandava Antoni Vives, dividia el pla en tres fases. La primera era la de Paral·lel (vuit mesos i 5,8 milions, ja executada). La segona és la del carrer de Vilà i Vilà (16 mesos i 5,6 milions, ara estan en això, concreta Vila). L’última etapa afecta aquest mateix carrer entre Palaudàries i Bella Dorita (16 mesos més i 9,6 milions, encara per començar). Tot això, era la idea, s’havia de fer en paral·lel a la millora del Paral·lel. Però al millor dels casos, la cinta podrà tallar-se amb quatre anys de retard. 

Llamps i trons sobre Barcelona, la matinada de dimarts / ALFONS PUERTAS

Barcelona disposa en el dia d’avui de 15 dipòsits per emmagatzemar aigua de pluja. Han costat 94,4 milions d’euros i són capaços d’empassar-se fins a 477.000 metres cúbics d’aigua. Segons Vila, i malgrat els efectes del xàfec matinal, la ciutat està preparada. Però això no treu que encara quedi feina per fer. A començaments dels anys 90, en plena febre olímpica, va sorgir la inquietud sobre la capacitat de drenatge de la capital catalana. La mala gestió del clavegueram i el dèficit d’infraestructures generaven inundacions, alteraven la vida veïnal i deixaven perdudes les platges, que eren el nou diamant local en brut. Es van començar a perforar dipòsits, que podien ser antiinundacions (emmagatzemar la pluja que els col·lectors no poden transportar per evitar que brollin a la superfície) o anticontaminació (els menys, de mida més reduïda i pensats per evitar abocaments d’aigües residuals).

Escalfament global

La màxima responsable de l’aigua a Barcelona adverteix sobre la revolta que porta sota el braç el canvi climàtic. Com les pluges torrencials que han caigut les últimes setmanes. Això fa saltar pels aires qualsevol previsió que s’inclogui en el denominat període de retorn, el termini sobre el qual es preveu que pugui passar un episodi que superi la capacitat de la infraestructura. En el cas dels dipòsits és de 10 anys. Ha sortit de mare dues vegades en un mes, així que alguna cosa hi deu haver de cert en els efectes que l’escalfament del planeta pot tenir al món. I concretament, a la nostra ciutat. Per provar de combatre les forces de l’univers, el consistori té previst construir més dipòsits, sobretot al litoral, i de gran capacitat. Com el del Bogatell, de 96.000 metres cúbics; el de la Ciutadella, de 60.000, i el de Bac de Roda, amb 80.000 metres cúbics més. En total, a la ciutat i el seu entorn estan previstos una quinzena de nous i immensos recipients d’aigua. Sumen entre tots prop de 622.600 metres cúbics, això és, més del doble que la capacitat actual, cosa que situaria Barcelona i el seu perímetre per sobre del milió de metres cúbics de desguassos d’aigua.

Si atenem l’estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic, una de les moltes mesures previstes diu així: “Consideració de les condicions futures potencials sota el canvi climàtic en el disseny de les noves infraestructures i les assumpcions sobre la probabilitat, la freqüència o la magnitud d’esdeveniments extrems”. “L’estadística es va actualitzant”, aporta Vila, que admet que el període de retorn s’haurà de revisar en vista de les últimes trombes. “Hem d’aconseguir que la ciutat sigui més tova i més resilient en vista del canvi climàtic”. L’aigua, per cert, acaba en un 65% a la depuradora del Besòs i en un 35%, a la del Prat.

Sobre el metro, un portaveu de TMB recorda que alguns dels túnels tenen més de 90 anys. Per això certes galeries, com ha passat a Badal i entre Santa Eulàlia i Torrassa, han quedat negades. No passa el mateix amb les línies més noves, la 9 i la 10. És el que té la tecnologia.

0 Comentaris
cargando