Anar al contingut

la batalla de BCN

Valls ofereix la seva campanya electoral al 'guru' de Maragall

L'ex primer ministre francès proposa a l'excap de gabinet de Maragall ser el seu assessor a la campanya municipal

Xavier Roig va actuar com a mà dreta de l'alcalde olímpic durant la seva trajectòria en el consistori

Toni Sust

Valls ofereix la seva campanya electoral al 'guru' de Maragall

FERRAN NADEU

Manuel Valls ha començat a organitzar l’equip electoral que l’ha d’acompanyar com a candidat a l’alcaldia de Barcelona. Un pas que suggereix que ha pres la decisió, encara per confirmar, de presentar-se a les eleccions municipals del pròxim 26 de maig. L’ex primer ministre francès ha ofert convertir-se en el seu assessor de la campanya municipal a la consultoria de Xavier Roig, el que va ser mà dreta de Pasqual Maragall en la seva etapa com a alcalde de la ciutat, i que també el va assessorar també quan va fer el pas a la política autonòmica. Roig va ser cap de gabinet de l’alcalde olímpic des del 1983 fins al 1996, és a dir, pràcticament tot el temps en què Maragall va ser al capdavant del consistori. Amb ell com mà dreta, Maragall va guanyar les eleccions del 1983, del 1987, del 1991 i del 1995.

Roig és periodista i llicenciat en Dret. Després del seu periple municipal, va dirigir la primera campanya autonòmica de Maragall, el 1999, quan el socialista es va quedar a uns milers de vots de descavalcar de la presidència de la Generalitat Jordi Pujol. El 2000, va dirigir la campanya de Joaquín Almunia com a candidat del PSOE a la presidència del Govern; un any després, la de Joan Laporta com a candidat a president del Barça i el 2005, la d’Albert Pintat en les eleccions d’Andorra. Consultat per aquest diari, Roig ha admès que ha parlat del tema amb Valls, però ha afegit que encara no han tancat un acord.

Roig ha prestat el seu assessorament a institucions i administracions diverses, des del Govern de Xile sota la presidència de Michelle Bachele fins a l’Executiu balear i un altre Valls, Miquel, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona. Segons fonts coneixedores de la negociació, la direcció de la campanya de Valls recauria en Guillermo Basso, integrant de la consultoria de Roig i tècnic superior en el gabinet de l’alcaldia de Barcelona del 1995 al 1998.

Un actiu i un símbol

Per a un candidat com Valls, que mai s’ha desentrampat en la política barcelonina, fitxar Roig és comptar amb algú que, si bé fa ja més de dues dècades que s’hi va dedicar, ha tingut un coneixement total de la maquinària municipal. Va ser el cuiner principal del consistori durant el període en què la ciutat va experimentar una gran transformació sobre la base que Barcelona fos designada organitzadora dels Jocs Olímpics del 1992.

El cap de gabinet es va convertir en el guardià de la imatge de Maragall, imposant un criteri professional sense importar-li entrar en tensió amb el PSC i amb el mateix entorn personal de l’alcalde.

Fitxar Roig és també enviar un missatge a sectors progressistes, en vista que l’elegit és un dels principals jugadors d’aquell equip de Maragall que els barcelonins, en una proporció elevada, associen amb una etapa d’èxit. La seva figura contrasta a més amb l’entorn que ha acollit Valls en les seves freqüents visites a Barcelona per decidir si fa el pas o no d’optar a l’alcaldia. Un entorn amb un perfil més aviat conservador i liberal, de professionals d’alt nivell econòmic, aparentment poc connectat ara per ara amb sectors més progressistes de la capital catalana.

En aquest cas no és fàcil afirmar que Valls li ‘roba’ un actiu a un rival. Si bé Roig ha assessorat en múltiples places el PSC, els socialistes catalans més que un adversari de l’ex primer ministre francès són un dels socis que ell volia per a la seva plataforma electoral. Però el partit i el grup de Jaume Collboni van rebutjar d’entrada l’oferta i van optar per mantenir la seva candidatura en solitari. Amb Roig, Valls enllaça d’alguna manera amb la tradició socialista, dins de la qual va desenvolupar la seva carrera política a França fins a perdre el favor dels seus antics correligionaris.

Calendari

Després d’uns mesos en què ha anat sondejant representants de la societat barcelonina, essencialment, com s’ha dit, de representants dels sectors empresarials, de la classe dirigent, s’espera que Valls anunciï la seva decisió de forma definitiva en els pròxims dies, atenent el calendari que ell mateix va anunciar. Que té plans de continuïtat a la ciutat sembla clar després que ESADE el fitxés per impartir classes sobre Immigració.

Una plataforma abans que la candidatura d’un partit

Fa mesos que Manuel Valls acaricia la possibilitat de prendre una decisió amb pocs precedents: la que un polític que ha viscut i que ha desenvolupat tota la seva carrera política a França, i que ha arribat a ser primer ministre, canviï de país per prosseguir la seva trajectòria. Tot i que Valls se l’ha etiquetat com el candidat de Ciutadans, ha remarcat des del primer moment que no vol ser l’alcaldable d’un partit sinó d’una plataforma en la qual ell hi voldria el partit d’Albert Rivera, el PP i el PSC. És a dir, el front constitucionalista, del qual ha format part com a defensor de la unitat d’Espanya contra el secessionisme català.

El PSC es va desmarcar d’entrada i el PP no s’ha afegit a l’operació ni ha descartat encara afegir-s’hi: les expectatives electorals del grup d’Alberto Fernández Díaz no són gens encoratjadores i abans de l’estiu les enquestes pronosticaven que el partit es quedaria fora del consistori. Ciutadans defensa amb entusiasme la possible candidatura com si fos això, el candidat del partit. Fonts d’altres partits afirmen que Rivera ha fet tot el possible per apropiar-se de la figura de Valls. De fet, va arribar a dir que Ciutadans es prodigaria en fitxatges d’independents com ell. En realitat la instància política més pròxima a Valls és Societat Civil Catalana.

El que guanya, governa

Les pròximes municipals es presenten molt disputades i fa uns mesos fonts de Ciutadans donaven per fet que, amb aquest panorama, era més que probable que el candidat que quedés primer el maig del 2019, fins i tot amb un resultat magre com el que va obtenir Ada Colau el 2015, 11 regidors, podria governar. Perquè un pacte entre diverses candidatures només serveix si sumen 21 regidors: si la resta de forces no assoleixen un pacte que sumi la majoria absoluta, la més votada aconsegueix la vara de comandament municipal tot i que estigui en minoria. El plantejament casa amb un fet clar, que Valls tindria molt difícil trobar un soci entre la resta de partits amb el qual tancar un pacte per governar.