La Mina presenta el seu 'super-CAP', que combina assistència mèdica i social
El nou Centre d'Assistència Primària, en el qual hi treballen 118 professionals, dona servei a 16.000 persones

jcarbo45015390 torra180913124525 /
El barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, disposa del centre de salut primària més gran de Catalunya des de fa un any i s’ha convertit en un model a seguir, segons van comprovar i van reconèixer aquest dijous el president de la Generalitat, Quim Torra, i la consellera de Salut, Alba Vergés. El nou ambulatori, a la plaça de Maria Àngels Rosell Simplicio, a l’epicentre de la Mina, té més d’hospital que de dispensari, tot i que no hi ha ingressos. D’entrada, funciona les 24 hores, amb servei d’urgències, i nombroses especialitats, des de pediatria i psiquiatria fins a odontologia, passant per ginecologia.
“És a dir, que si la consellera té una urgència aquí, poden atendre-la”, va dir fent broma Torra al director del CAP la Mina, Juan Manuel Mendive, amb referència a la consellera quan aquest li va explicar la disponibilitat del servei d’obstetrícia.
Quatre plantes
El CAP la Mina és un gran edifici de quatre plantes d’altura amb una superfície de 5.230 metres quadrats i en el qual s’han invertit 9 milions d’euros, més 5,6 milions de pressupost anual. Hi treballen 118 professionals, que atenen una població de 16.000 persones, tant de Sant Adrià de Besós com de Barcelona, sobretot els residents al barri de la Mina.
Una altra de les peculiaritats d’aquest ambulatori és que combina l’atenció sanitària amb la social. Precisament aquest dijous, durant la visita inaugural, tot i que el centre ja porta gairebé un any de rodatge, els treballadors socials van aprofitar per demanar a l’alcalde de Sant Adrià, Joan Callau, que destini també personal del seu municipi a aquest CAP per millorar l’ajuda social en un barri amb més necessitats d’aquest tipus que d’altres.
Pràctiques de medicina i infermeria
Mendive va explicar durant la visita al CAP que aquest centre mèdic realitza diverses tasques socials per implicar-se en el barri, com per exemple participar en les comissions de drogodependències o de violència masclista, així com en la taula de Salut Mental. També organitza caminades amb persones grans, dins del programa La Mina s’activa, i els seus professionals col·laboren amb un programa de divulgació de salut a Ràdio la Mina.
Notícies relacionadesA més, segons va explicar Mendive a Torra i Vergés, hi ha estudiants de Medicina de la Universitat de Barcelona i alumnes d’infermeria que fan pràctiques en aquest centre mèdic, en el qual també treballen metges de centres de referència com ara l’Hospital del Mar, els experts en Psiquiatria del qual passen consulta al flamant ambulatori de la Mina.
Salut comunitària
La consellera Vergés va destacar que el CAP La Mina “és pioner en la nova estratègia d’atenció primària i salut comunitària”.“És un exemple molt clar de com s’ha adaptat a les necessitats i a la idiosincràsia del barri. El president Torra va apuntar que les polítiques socials, educatives, de salut, d’integració i cohesió són una prioritat per al Govern.
- Fiscalitat ¿Quines despeses del cotxe em puc desgravar en la declaració de la renda?
- INvestigació A la presó el matrimoni que tenia tancats els seus tres fills a Oviedo
- Bancs Confirmat pel Banc d’Espanya: aquests són els motius pels quals poden bloquejar-te el compte
- La invasió russa L’Exèrcit ensinistra en tàctiques de combat l’elit de la defensa ucraïnesa a Girona
- Successos Detinguts tres menors a Mataró per la brutal agressió a un adolescent
- Els 10 vestits més bonics (i memorables) de la història de la Met Gala
- Energia Les energies renovables en el punt de mira després de l’apagada: Pot ser que el món no estigui preparat per només dependre d’elles»
- Administració deslleial La jutge del cas Cellex investiga almenys 16 operacions dels marmessors de Pere Mir
- Macroperació contra la delinqüència organitzada Cau una xarxa criminal amb empresaris i tres policies corruptes a Tenerife
- MONTORO Rato al·lega al Suprem que els correus de Montoro acrediten que la investigació del seu patrimoni «tenia un fonament polític»