Carta de Santa Caterina a Sant Antoni

Pocs minuts després de les 10 del matí, un dilluns de setembre, el mercat de Santa Caterina acumula ja diverses hores de feina, tant de cara al públic com, sobretot, entre bastidors. Els passadissos estan airejats, no hi ha estrès i el peix es pren el seu tradicional dia lliure. No gaire lluny d’aquí, a l’altre costat de la Rambla, també es desemmandreix Sant Antoni, un cosí germà que acaba d’estrenar edifici i amb el qual comparteix moltes coses: unes obres que es van allargar més del previst, una ubicació llaminera per als turistes, un urbanisme amable per a les persones. I una ciutat canviant de la qual mai queden al marge. Santa Caterina va passar pel canvi fa més d’una dècada. Això li dona perspectiva i certa saviesa. Aquesta és la seva experiència, explicada pels seus protagonistes. Pren-ne nota, Sant Antoni.

N’hi ha prou amb una bona estona per adonar-se que ningú és aquí per obligació. El fet que aquesta sigui una feina vocacional, generacional i passional, afegeix un plus de credibilitat a cada una de les veus escoltades. En cada crítica, una recepta; en cada lament, una esperança. Lidia Benavides regenta el primer comerç que un troba quan entra per la porta principal del’avinguda de Francesc Cambó. Ven ous. Ous dels bons. “No com els que pots comprar en aquestes botigues que obren tot el dia i tots els dies de l’any. Que per cert, ens han fet molt mal i no entenc com és possible que l’ajuntament permeti que cada vegada siguin més i que venguin absolutament de tot”. Està cansada de la competència que considera deslleial, però està tranquil·la perquè, diu, encara són molts els que saben diferenciar un ou pota negra d’un ou escarransit. “Molts clients tornen al·lucinats per la mida de la truita, o perquè el pastís els va pujar moltíssim a l’enfornar-lo”.

La senyora del carret

A Sant Antoni li aconsella que cuidi molt el client de sempre. “La senyora gran amb el carret, l’ancià que ve amb la bossa de plàstic”. Per això insisteix, quan obre el meló del turisme, que això és “un mercat, no una atracció”. Diu que molta gent va deixar d’anar a la Boqueria i van venir a Santa Caterina perquè allò era un desfici de càmeres i samarretes de tirants, però ara, aquí també cada vegada són més els que es queixen de les aglomeracions. Protesta també que la calefacció i l’aire condicionat no funcionen, del fred de l’hivern i la calor que acaben de passar, i recepta“més protecció per a un mercat que és vital perquè el barri tingui vida”.

David Barroso va adquirir la carnisseria quan Santa Caterina estava al’envelat provisional de Lluís Companys. Eren els temps de les vaques boges, així que sens dubte estem davant d’un personatge amb determinació. Avui és el vicepresident del’Associació de Paradistes del mercat i parla amb una claredat d’aquestes que incomodaria qualsevol regidor del ram. A Sant Antoni li recomana moltes coses, però es poden resumir en quatre:“Man-te-ni-ment”.Ho té clarísism. Demana aparcar el tema dels turistes per fixar-se en una cosa que té a veure amb la matriu de la llotja. “A l’ajuntament li encanta construir o reformar mercats, però no se sent tan a gust quan es tracta de mantenir-los en bon estat”. L’edifici, reobert el maig del 2005 sota la batuta de la dupla d’arquitectes formada per Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, presenta deficiències “gairebé des del primer dia”.Barroso critica al consistori que es preocupa més pel continent que pel contingut. “Que mirin molt bé la lletra petita sobre el manteniment del mercat, perquè aquí només han passat 13 anys i ja tenim moltes coses que no estan bé”. I no només això, segons aquest carnisser,l’Institut Municipal de Mercats (IMM) els va donar una resposta fa uns mesos que els va deixar perplexos: “Teniu la pell molt fina”, explica que els van dir, per les queixes sobre el fred durant l’hivern passat.

Maleïts coloms

És una mateixa cosa amb dues velocitats; amb dues vares de mesurar. Hi ha qui opta per la postal, per la magnífica coberta de mosaic que simula els colors que poden trobar-se dins del mercat, i hi ha qui es passa el dia allà ficat i prefereix fixar-se en les condicions de treball, en elmuntacàrregues  o en els maleïts coloms, que utilitzen les bigues metàl·liques que suportenl’estructura com a cagadora. “Ara no els veus perquè estan amagats, però cada matí hem de passar la màquina per treure tota la merda que van deixant. Fins i tot hi ha hagut denúncies contra l’ajuntament de clients als quals se’ls han cagat a sobre”. N’hi ha prou amb un cop d’ull a les vidrieres per evidenciar els quilos de caqueta que s’acumulen sobre el mercat. Pel que sembla, diu Barroso, l’acord és que el consistori s’encarregui del manteniment a partir d’una altura de dos metres. No es veu ni un excrement per sota d’aquesta cota. “Haurem de contractar un caçador”,diu, fent broma, el carnisser Pere Font, que aprofita per queixar-se d’un edifici “que és més un monument que un lloc còmode per a què treballin 500 persones”.

Sobre els ascensors, Barroso mostra una planxa metàl·lica de poc més d’un pam en un dels costats. Fa unes setmanes hi va haver una inspecció i els van dir que aquell forat obligava a tancar la instal·lació. El van tapar, i llestos. Part dels baixos estan corcats, sigui pels cops o per la corrosiva sal del peix, que s’agafa al ferro i se'l va menjant a poc a poc. “Nosaltres també podríem haver cuidat una mica més el muntacàrregues, això és cert”, assumeix. Després hi ha les goteres. O les cascades, segons es miri. Les han gravat en vídeo i les han enviat a l’IMM. Diu que sense sort. Fa un parell de setmanes tenien una caiguda d’aigua que requeria sis galledes, una al costat de l’altra. “Aquestes són les coses que Sant Antoni ha de tenir clares: que l’edifici és molt bonic, i quecridarà molt l’atenció, però que en poc temps pot ser que tingui problemes i ells han d'estar molt a sobre per queixar-se i fer tot el soroll que puguin”. De fet, les tempestes d’aquest estiu ja han deixat cascades d’aigua tant a l’interior com a les parades exteriors de Sant Antoni. 

Nou anys d’obres i 80 milions d’euros després... #SantAntoni pic.twitter.com/UFffzaCeLG

— Oriol Bäbler (@Obabler) 13 de septiembre de 2018

Sobre el turisme, Santa Caterina aplica des de fa unes setmanes el veto a grups de més de 15 persones els divendres i dissabtes (d’abril a octubre), com ja fa la Boqueria. Barroso convida Sant Antoni a afegir-se a la iniciativa si no vol que la convivència entre forasters i nadius comenci a torçar-se. Això seu ha sigut més preventiu que una altra cosa, ja que, afirma, encara no s’havia arribat a una saturació preocupant.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

L’entorn del mercat no s’ha deslliurat de la transformació. I també a fora són evidents els efectes tant de la nova Barcelona com dels efectes que qualsevol mercat té en el teixit social, comercial i emocional de qualsevol barri. Jordi Giralt és la tercera generació de la Granja Camprodon. El local és seu, no tarda gens a admetre-ho. “Si no, no podríem estar aquí, de cap manera”. Les obres del mercat els van fer un mal relatiu, ja que cada dia venien a esmorzar el grup d’arqueòlegs que pentinaven el terra per modelar les restes del’antiga Bàrcino. Avui, explica, sobreviu, “el just per cobrir despeses i unes petites vacances”. El seu principal objectiu és mantenir el client d’aquí, sense fallar-li al turista que ve per una tapa o un refresc. “Però és el de tota la vida el que no falla, no l’excepcional que no veuràs mai més”. Dolors Bosquet, propietària de l’herbolari situat al carrer de les Colomines, pensa igual. “A un turista no pots fidelitzar-lo mai. Aquí hi ha molta rotació comercial, però només amb els locals que tan sols es dediquen a satisfer els visitants. Les botigues pensades per al barri, tot i que amb problemes, sobreviuen. També crec que el turista està fart de les mateixes botigues a tot el món, per això li agrada el que és autèntic”.

Dins del mercat, Joan Hernández, propietari del Bar Joan, explica mentre menja unes mongetes amb pollastre de segon que a ells el turisme els ve bé, tot i que entén que els comerciants es queixin perquè entorpeixen l’activitat de Santa Caterina. Està encantat que vingui gent de fora a consumir. “Però sense els d’aquí no podria sobreviure”. Acabem amb María Dolores Romera, que atén a la botiga de llegums i fruita seca Josep. “A Sant Antoni només m’atreveixo a recomanar-los una cosa: que no deixin mai de ser ells”.