31 maig 2020

Anar al contingut

INCIVISME I POLÍTICA MUNICIPAL

Els incendis d'estiu a Barcelona

Els problemes de convivència esclaten periòdicament en temporada estival, però al final del mandat de cada alcalde escalen més fàcilment a la categoria de crisi política

ERNEST ALÓS

Els incendis d'estiu a Barcelona

Vicens Forner

Turisme incívic, ocupació del carrer per activitats irregulars, desinhibició nocturna i xacres socials que deixen d’estar amagades (prostitutes explotades, narcopisos) afavoreixen la generació d’incendis estiuencs no a la muntanya sinó a Barcelona. Són ingredients objectius, innegables. I exacerbats quan el conflicte estiuenc entra en una altra subcategoria, la crisi política d’estiu en final de mandat, quan les eleccions s’acosten i l’oposició sent olor de sang. “Arma llancívola”, diu la tinenta d’alcalde Laia Ortiz respecte de la plantada general de l’oposició per l’agressió a un turista, la continuïtat dels narcopisos. Arma llancívola que van haver d’esquivar, sense gaire èxit i en circumstàncies similars, Joan Clos, Jordi Hereu i Xavier Trias, i que tots i cadascun dels grups municipals van llançar quan van estar en l’oposició.   

2005: vandalisme a Gràcia

Si repassem l’hemeroteca a la recerca de crisi de vandalisme de carrer, podríem recordar els aldarulls massius de les festes de Gràcia l’agost del 2005, amb 13 joves detinguts, 11 policies ferits lleus i decorats dels veïns destrossats. Els grups del PP i CiU van forçar un ple extraordinari “per debatre l’auge del vandalisme urbà i de l’incivisme”. I això que encara no s’havien produït uns segons incidents, també a l’agost, entre urbans i grafiters a Sants, amb nou ferits i quatre trets a l’aire. Al socialista Joan Clos, assenyalat per l’oposició, per cert, li quedava un any com a alcalde. L’any anterior, després d’una sèrie de denúncies interminables, havia hagut d’aprovar al dictat una ordenança cívica contra la mendicitat, la prostitució de carrer i la venda ambulant.

2011: sexe a la Boqueria

Acaba l’agost del 2011. Dos turistes practiquen el sexe amb dues prostitutes africanes als porxos del mercat de la Boqueria. L’escàndol per les imatges va en aquest cas en el compte d’un altre alcalde en fase terminal, Jordi Hereu. La prostitució de carrer es converteix en una altra crisi de ciutat (ja ho era per als veïns que havien de conviure amb les escenes de sexe i baralles, i per a les prostitutes explotades). “Això és una catàstrofe”, van exclamar Xavier Trias i Alberto Fernández Díaz. “El Govern municipal està despistat i mira sempre cap a una altra part, sembla que li faci vergonya aplicar les normes cíviques”. Que havia hagut de modificar, després de diversos escàndols mediàtics, amb la pressió de CiU i l’oposició d’ERC i ICV, per penalitzar  el nudisme urbà i la circulació en biquini o banyador pels carrers.

2014: barris contra el turisme

El 2014, últim estiu del mandat de Xavier Trias, va ser ell qui va haver d’encarar una altra crisi estiuenca, la rebel·lió de la Barceloneta arran de les conseqüències del monocultiu turístic (encariment de lloguers, expulsió de veïns, incivisme), que va arribar al seu cim amb una manifestació, el 31 d’agost, a la qual es van sumar, Jaume Collboni (PSC), Ricard Gomà (ICV) i Alfred Bosch (ERC), amb retrets a l’absentisme de l’alcalde a ple estiu (va haver de tornar de les seves vacances precipitadament). I que va tenir la seva imatge icònica en aquella de Vicens Forner, publicada en aquest diari, amb dos turistes nus en plena gresca en una botiga del barri.      

L’any 2015, recent el relleu municipal, la guàrdia estava baixa. Un grup de joves va clavar pallisses gratuïtes i salvatges durant les nits de les festes de Gràcia, en una de les quals un jove va acabar perdent un ull.  I la crisi de la Barceloneta es repetia, amb idèntiques queixes veïnals, amb idèntics motius, però amb alguns dels activistes de l’any anterior en el Govern municipal.

Però l’estiu del 2016 ja va ser mogut, amb l’incivisme del turisme alcohòlic que amargava la vida als veïns de la Vila Olímpica, víctimes col·laterals del batibull del Port Olímpic. Al juliol, després de l’agressió filmada d’un manter a un guàrdia urbà dos mesos abans, Ada Colau va fer un gir i va posar un ‘skate park’ a Joan de Borbó per desallotjar-los finament. Després de l’expulsió i diverses detencions de venedors, es va trobar al juliol amb una protesta dels venedors, que van ocupar amb el seu gènere tota la Rambla. I després d’això, un altre gir.

¿I el 2017? Els actes de sabotatge d’Arran i Endavant contra bicicletes de lloguer i autobusos turístics. La pugna entre restauradors i ajuntament per l’espai per a les terrasses. Tot i que en realitat els col·lapses de l’aeroport del Prat van ocupar bona part de l’atenció... fins que el 17 d’agost va arribar el drama. L’emergència dels narcopisos al Raval, denunciada aquell mateix estiu des d’aquest diari, s’ha demostrat amb el temps que era molt, molt més, que un incendi estival. O que la majoria de crisis d’agost tenen bases més que reals. Tot i que el moment de convertir-ho en crisi política va tardar uns mesos a arribar.    

Temes: Incivismo