El CAP del Raval Nord, en capella

Fa temps que els professionals sanitaris del CAP Dr. Lluís Sayé reclamen un nou centre d’atenció primària i denuncien que l’edifici no compleix les característiques d’espai i infraestructura necessàries per atendre adequadament els seus pacients. L’ajuntament ja fa més de dos anys que prova de trobar alternatives per a l’emplaçament del CAP del Raval Nord de moment, però, sense èxit. La ubicació més plausible que el consistori va posar sobre la taula era la pròxima capella de la Misericòrdia, al carrer Montealegre, que “complia els requisits tècnics necessaris per a la construcció d’un nou CAP”, segons fonts del departament de Salut de la Generalitat. La veu del món de la cultura de la ciutat es va fer sentir aviat: la capella havia de ser, segons el que s’havia promès, per al Macba. La dels professionals sanitaris, no tant.

La capella va ser cedida al Macba el 2013, durant el mandat de Xavier Trias, però el conveni de cessió contenia una clàusula de rescissió del contracte per “una causa d’interès general”, que podria encaixar amb la necessitat urgent d’un nou CAP. A més, el projecte de convertir la capella en la seu de la col·lecció permanent del museu no es va dur a terme per falta de pressupost. Per resoldre el conflicte, els departaments de Cultura i Salut de la Generalitat, el consorci del Macba, l’Ajuntament de Barcelona i el districte de Ciutat Vella han creat una comissió de treball per valorar les diferents possibilitats, però encara no hi ha una decisió ferma.

En el dia d’avui segueix sense haver-hi una solució factible per a les necessitats dels professionals sanitaris i els pacients del CAP Dr. Lluís Sayé. Un centre de salut que, en definitiva, integra diàriament unes consultes complexes ja que respon a les característiques socioeconòmiques i sanitàries de la meitat de la població del Raval.

Antic sanatori

“Demanem tenir un centre digne on exercir la nostra professió i aquest no ho és per les seves dimensions i els seus problemes estructurals”, explica la directora del CAP Lluís Sayé, Ana Romagosa. I és que el CAP del Raval Nord sembla molt més modern del que realment és. Edificat entre 1936 i 1938, va ser un sanatori per a tuberculosos capdavanter, en una època en què la malaltia causava estralls en la població. Dissenyat pels arquitectes Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Josep Torres Clavé, va constituir un dels pocs exemples d’arquitectura moderna al centre històric de Barcelona, un model d’edificació racionalista i funcionalista que volia desbancar el modernisme.

El dispensari va ser restaurat el 1993 i actualment allotja el CAP Dr. Lluís Sayé. Però encara conserva les àmplies terrasses per prendre els cèlebres ‘banys de sol’; l’antiga sala d’actes i projeccions, amb la seva llotja règia; i una bonica biblioteca a dos nivells plena de vells volums de medicina. “No obstant, al tractar-se d’un patrimoni arquitectònic protegit, no podem fer les reformes estructurals necessàries per donar cabuda a tots els nostres usuaris”, lamenta la directora.

Petit i difícil d’adaptar

Els professionals sanitaris del CAP Raval Nord expliquen que el centre se’ls està quedant petit i que la demanda de més espai es nota especialment en hores punta i en moments estacionals claus, com les campanyes de vacunació de la grip a l’hivern. “Al no haver-hi prou consultes, estem utilitzant les antigues sales de radiologia per a la tuberculosi, sense ventilació ni finestres,”comenta Romagosa. “També hem més que triplicat el nombre d’analítiques i la sala on les fem està desbordada”, explica Núria Villanueva, infermera i adjunta de direcció del CAP. “Pràcticament no tenim sales d’espera i utilitzem els passadissos –agrega– I la recepció, que és molt petita, es col·lapsa de seguida i els pacients hi han d’esperar drets”.

Tampoc la infraestructura del centre sanitari és l’adequada per a un ambulatori. Per exemple,no hi ha un accés apropiat per a persones amb mobilitat reduïda a la mateixa entrada. “Les portes són les originals però això significa que no s’obren automàticament sinó cap a fora i una persona que va en cadira de rodes no pot entrar tret que algú li obri la porta”, afirma Romagosa. També hi ha diverses consultes en les quals la mida de les portes impedeix que passi una cadira de rodes o una llitera. “En situacions extremes, quan s’ha hagut de traslladar un pacient a l’hospital els tècnics l’han hagut de portar enlaire”, lamenta Villanueva.

Una prioritat sanitària

Segons fonts del consistori, buscar un nou emplaçament per al CAP Raval Nord és una necessitat ja que es tracta d’un dels centres prioritaris del Pla d’Equipaments Sanitaris que van acordar l’Ajuntament i la Generalitat per al període 2016-2023.

 

Durant aquests dos anys, el districte de Ciutat Vella, a demanda del Consorci Sanitari de Barcelona, ha proposat diversos emplaçaments que havien de reunir les condicions òptimes per construir un nou centre d’assistència primària, i que havien d’estar necessàriament a la mateixa zona per acollir el mateix nombre de veïns que s’atén actualment al Raval, un barri dens i amb pocs espais lliures.

Notícies relacionades

Colau reclama per a un CAP l'espai on el Macba preveia créixer

Aparcaments i mobilitat

No obstant, la majoria no complien els requisits idonis, excepte la capella de la Misericòrdia. “No és que vulguem la capella ‘per se’ sinó que anirem de cap allà on el departament de Salut consideri perquè necessitem una solució immediata”, afirma la directora del CAP Dr. Lluís Sayé. “Però de cap manera és una guerra entre sanitat i cultura”, matisa.

Segons els professionals sanitaris, la necessitat d’un nou CAP ja es veia a venir des del 2006, però les institucions públiques semblen estar passant-se la responsabilitat les unes a les altres. Actualment, segons fonts municipals, després de l’última reunió es va acordar que seria el Servei Català de la Salut qui havia de proposar a l’Ajuntament emplaçaments alternatius i també es va pactar revisar tres de les opcions ja estudiades en el seu moment. Una d’elles és l’ampliació de l’actual ubicació pel soterrani, una cosa que no agrada als professionals del centre. “Cada X anys ens ho plantegen però és un projecte que sempre es descarta”, explica Villanueva. “Creiem que els soterranis no compleixen les característiques d’un ambulatori i menys aquest, sense llum natural ni ventilació”, afegeix. “Quan deixem aquest centre haurem de passar un dol perquè és preciós i té molta història –conclou– però és molt necessari que ens en anem”.