La troballa d'una necròpolis retardarà les obres de la nova Audiència de Barcelona

Quan les màquines van començar a fer caure els antics jutjats del passeig Lluís Companys per construir-hi la nova seu de l’Audiència de Barcelona es podia intuir que sota el subsol hi hauria imprevistos. Bons imprevistos per als arqueòlegs, complicacions inesperades per als arquitectes. I així ha sigut. No ha sorgit un barri medieval sacrificat per construir la Ciutadella després de 1714, com el del Born (era una de les possibilitats, de conseqüències imprevisibles per al futur del projecte), però sí un grup de tombes, 16 en els primers dies de feina, datades provisionalment entre els segles VII i IX, que poden acabar conformant una de les necròpolis més grans altomedievals localitzades i excavades a Barcelona. I no només això: també els mosaics i les rajoles de la primera planta del Palau de Belles Arts de l’Exposició de 1888, enderrocat el 1942, i els terraplens de l’esplanada que envoltava la Ciutadella. Un tres en un.

El Departament de Justícia de la Generalitat ha comunicat avui que “atura la demolició” dels antics jutjats a causa, no només de les troballes realitzades, sinó de les que s’hi podrien afegir a mesura que avancin els treballs: de moment només s’han excavat parcialment dues àrees de 300 metres quadrats, una petita part del gran solar de 5.400 metres quadrats on es treballa. Més ben dit: la demolició, que ja va començar sent més lenta i complicada de l’esperat per les males condicions dels jutjats construïts el 1964 i tancats des del 2009, s’ha convertit des del mes de juny en una gran intervenció arqueològica.

No obstant, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha volgut aclarir des del principi que el seu departament manté el compromís perquè el solar “tingui un ús judicial”, i el seu compromís i “voluntat política” perquè l’espai situat entre Lluís Companys i el carrer Junta de Comerç aculli en el futur l’Audiència de Barcelona, i es deixi l’antic Palau de Justícia per al TSJC, “per conformar així l’altre pol judicial de la ciutat” junt amb la Ciutat de la Justícia.

Estava previst que en els pròxims pressupostos de la Generalitat s’inclogués la partida necessària per a la redacció del projecte, la construcció del qual tenia un cost previst de 50 milions d’euros. “Però és obvi que les troballes arqueològiques condicionen el calendari”,que passa a ser “imprevisible”, reconeix Capella. I no només això: també passen a estar condicionades al resultat final dels treballs arqueològics les mateixes característiques del projecte, en cas que es localitzin elements que sigui necessari conservar in situ.

Una necròpolis cristiana

Jordi Serra, arqueòleg de l’empresa Abans Serveis Culturals, a càrrec de les excavacions dirigides pels serveis de patrimoni de la Conselleria de Cultura Generalitat en coordinació amb el Servei d’Arqueologia de Barcelona, destaca que han aparegut tres “moments històrics” al subsol. “La necròpolis altomedieval es pot datar provisionalment entre els segles VII i IX”, explica. Les 16 tombes identificades inicialment són idèntiques, i també segueixen el mateix patró que les 38 trobades en els anys 90 al carrer Comerç i al veí edifici de la Universitat Pompeu Fabra, al passeig de Pujades, 1. Foses excavades a l’argila, totes alineades en direcció est-oest, amb lloses verticals que les delimiten i altres que les cobreixen, amb els cossos (al solar dels jutjats només se n’ha obert una de moment) sense aixovar funerari. Tot i que la cronologia (600 a 900 d. C) pot coincidir amb els últims 100 anys de la Barcelona visigoda, el segle de la Madinat Barshaluna islàmica i el primer segle de la Barcelona franca, les característiques dels enterraments els identifiquen com a cristians.

La descripció que va fer Julia Beltran de Heredia de les tombes del carrer Comerç és vàlida a trets generals per a les del solar dels jutjats: “La distància entre les tombes –entre un o dos metres– i la seva ordenació, indica igualment una senyalització exterior. La fossa de planta rectangular es fa una mica més estreta a mesura que es fa més profunda, amb la finalitat de dipositar-hi el mort –segurament embolicat en un sudari– en un espai més ajustat a l’individu. La tapa es configurava a partir de diverses lloses de pedra que encaixaven en un perfil realitzat en la mateixa argila a l’obrir la fossa. Les juntes entre els diferents elements de la tapa s’havien segellat amb petites pedres, fragments de teula i argila. Desconeixem el tipus de senyalització exterior, però bé podria haver sigut un simple túmul de terra”.  

No serà un Born 2

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Existien també algunes expectatives de trobar restes del traçat de cases i carrers medievals i moderns (aquesta àrea estava fora de les muralles romanes i altomedievals; per tant, aleshores era un lloc d’ús funerari, però quedava dins de la trama urbana delimitada per les muralles del segle XIII) que va ser enderrocada per construir la Ciutadella, igual que el subsol del Born. Però no ha sigut així. S’han localitzat els terraplens que van configurar l’esplanada que envoltava la Ciutadella. Però mentre al Born el primer metre de les cases enderrocades va quedar per sota del nivell d’aquests terraplens i es va conservar enterrada, aquí la cota de la ciutat medieval era més elevada, les cases quedaven per sobre del nivell de l’esplanada i, per tant, van ser arrasades completament entre el 1715 i el 1718.

En el segon tast han aparegut fragments de murs i els mosaics i les rajoles que cobrien els terres d’una de les naus laterals (s’espera que aparegui la resta de l’edifici) del Palau de Belles Arts construït per a l’Exposició Universal de 1888, obra de l’arquitecte August Font, molt perjudicat pels bombardejos feixistes de 1938 i enderrocat el 1942. Tot i que aquí les sorpreses seran poques pels nombrosos testimonis gràfics existents, tret que la necròpolis s’estengués també sota els fonaments, amples però poc profunds, de l’edifici.