Anar al contingut

AL VELL RECINTE FABRIL DE CAN BATLLÓ

Fa més de set mesos que 26 famílies esperen el seu pis de protecció oficial

El sorteig es va celebrar al setembre i l'ajuntament els havia d'entregar les claus el Nadal passat

La no coincidència entre els plans i la realitat no permet inscriure els blocs en el registre

Helena López

Fa més de set mesos que 26 famílies esperen el seu pis de protecció oficial

Robert Ramos

Cadascuna de les 26 famílies afectades, 13 per bloc, ho porta com pot. No n’hi ha cap que ho porti bé del tot, com és lògic. La majoria, massa bé, per la situació que estan vivint. Totes van organitzar la seva vida comptant que el Nadal de l’any passat el passarien a la seva nova casa. Així li ho va assegurar l’Institut de l’Habitatge després de ser afortunats el setembre del 2017 en el sorteig de les dues promocions de pisos de protecció oficial en règim de dret a superfície de Can Batlló. Edificis –un al carrer de la Constitució, just davant del famós Bloc 11, i un altre a la de Parcerisa– que ja estaven acabats –dada no menor–quan es va dur a terme la rifa, amb la qual cosa, en aquell moment, la data que els plantejava l’administració semblava del tot creïble. Gairebé un any més tard, i després que se’ls digués primer que finalment seria al febrer després, per Setmana Santa, ja no es creien res.

"El que més mal ens fa és la falta de comunicació i de transparència en un tema tan sensible com el de la vivenda, precisament per part d’un govern municipal que se suposava que es caracteritzava per la seva aposta per la transparència i les polítiques de vivenda", assenyala Lidia Ruiz, una de les afectades, mare d’un nen de dos anys i mig i embarassada de 38 setmanes. "En l’última reunió que vam mantenir amb el districte i amb l’Institut de l’Habitatge, dilluns passat, no ens van donar cap nova data. Ara mateix no tenim cap calendari sobre la taula. Això sí, el que tots tenim és una cartilla a l’entitat bancària amb la qual l’ajuntament tenia la hipoteca per construir els blocs. Per a això sí que es van afanyar", denuncia la jove, a qui, durant el llarg període d’espera li va acabar –com a tants– el contracte de lloguer del pis on encara viu. "Hem hagut de renovar el contracte, clar, ¿què havíem de fer? Ens han apujat el lloguer 200 euros i haurem de pagar una indemnització si deixem el pis abans que finalitzi el contracte, tot i que, al pas que anem, ja no sé si això passarà", ironitza.

De padrons i matrícules

Xavi Fortes, pare d’un nen de vuit anys, un altre dels afectats que s’han organitzat en plataforma informal per coordinar la seva lluita, també li està a punt de vèncer el contracte i li apujaran el lloguer un 25%. La crua realitat de centenars de famílies barcelonines el 2018, res de nou sota el sol. El problema de la Lídia, el Xavi i les altres 24 famílies en peu de guerra, és que ells tenen un pis municipal adjudicat des de la tardor del 2017 al qual no poden accedir per una qüestió burocràtica. "Es tracta d’un problema tècnic, segur, però també de voluntat política. Si algú de dalt dona un cop sobre la taula això es desencallarà", assenyala Wolfang Barrios, casat, amb dos fills, un altre dels damnificats organitzats.

"El que ens fa més mal és la falta de comunicació i de transparència en un tema tan sensible, precisament per part d’aquest govern"

Lidia Ruiz

Futura veïna afectada

Les dues promocions encallades combinaven els reallotjaments de les famílies afectades per la transformació urbanística del vell recinte fabril, un 50% dels pisos, una victòria del barri, ja que ha suposat el final de la vergonya de les barraques que encara hi havia al Camí de la Cadena –aquests sí que s’han pogut entregar, al ser en règim de lloguer–, i un altre 50% sortejats en la borsa municipal general; els que esperen la Lídia, el Xavi i el Wolfang, només tres exemples d’un col·lectiu heterogeni. Aquesta era la gràcia de la promoció, que convisquessin famílies diverses per crear un teixit veïnal mixtFugir del gueto.

Barraques del Camí de la Cadena, a Can Batlló. / danny caminal

Hi ha famílies que viuen a Gràcia i han apuntat als seus fills a l’escola a Sants –on suposadament viuran ben aviat– i al setembre hauran de creuar mitja ciutat en metro per anar cada matí a l’escola. Altres els han apuntat a l’escola on encara viuen en vista de la incertesa i no saben si a mig curs els podran canviar. Molts van avisar als amos dels seus actuals pisos de lloguer que se n’anaven i finalment no se n’han anat, fet que posa les seves vides en mans de la bona fe dels propietaris. Una família es va fer fer els mobles a mida –adaptats al seu futur pis, clar– i els estan pagant a terminis, mentre paguen alhora un traster on guardar-los, perquè al pis on viuen ara no hi caben. N’hi ha una altra d’embarassada a qui se li va acabar el contracte de lloguer, va ficar les seves coses en un traster –que també està pagant– i es va instal·lar a casa de la seva mare... Per no parlar del desfici que és viure entre caixes. 

"Hem demanat a l’ajuntament que tingui la decència de treure de la web municipal que els nostres pisos estan entregats, que no es posin la medalla"

Wolfang Barrios

Càrrec de l’autor de la cita

Quan van anar a queixar-se a l’Institut de l’Habitatge per tots els problemes que els porta el retard –a més del que ja s’ha exposat, qüestions de padró, de zones verdes...–  els van dir que a ells què els explicaven, que no era competència seva. "Ens van contestar que l’ajuntament era una institució jerarquitzada, on no fluïa la informació. Que ells no hi podien fer res en aquests qüestions", diu indignat Wolfang, que afegeix que, en la mateixa reunió els van demanar que, almenys, tinguessin la decència de treure de la web municipal que aquests pisos estan entregats. "Com a mínim –sentència– que no es posin la medalla". 

El Xavi, al fons, mira de reüll les claus del seu anhelat pis en una visita / ROBERT RAMOS

Entrega en l’aire

El Xavi posa, a més, un altre tema gens menor sobre la taula. Les condicions econòmiques d’algunes famílies han canviat, a pitjor, en aquests mesos. Quan els van fer l’estudi de viabilitat –a la tardor del 2017– n’eren unes, i ara, gairebé un any més tard, en són unes altres. Quan arribi el moment de firmar la hipoteca de veritat –el que van firmar era el que es coneix com un "contracte promesa"– els faran un nou estudi, i caldrà veure què passa.  

Fins al passat 22 de maig, i després de bombardejar-los a trucades i correus, l’Institut d’Habitatge no va organitzar la primera reunió conjunta, en la qual els afectats es van conèixer i es van organitzar. Van anar també a visitar la Síndica de Greuges, qui els va informar que tot el que fos quantificable ho podien reclamar (els disgustos, els nervis i l’estrès no són econòmicament quantificables, és clar).

Hi ha famílies que viuen a Gràcia i han apuntat als seus fills a l’escola a Sants, on suposadament viuran, i hauran de creuar la ciutat per anar a l’escola

Fonts municipals justifiquen que el problema és que "hi ha un desajust entre les dades del cadastre i els solars on s’han construït aquests vivendes". Segons el registre, l’edifici s’ha construït ocupant un solar veí, quan l’edifici s’ha aixecat realment tocant la paret mitgera de l’edifici veí. En l’última reunió amb les famílies, l’Institut d’Habitatge va informar que els equips tècnics –topògrafs– del deganat del registre de la propietat i els de l’institut han acordat treballar junts "per determinar aquests desajustos i traslladar-los al cadastre a fi que es facin els ajustaments corresponents, però en paral·lel que es puguin inscriure aquestes vivendes en el registre i no haver d’esperar aquestes modificacions". 

La Lidia, el Wolfang i el Xavi expliquen les seves històries –preparen també una visita a Sant Jaume per al pròxim ple municipal– al bar del Bloc 11 de Can Batlló, a pocs metres de les seves desitjades i ara inaccessibles –fins i tot custodiades per un vigilant privat– cases. "Aquest és un barri de lluites. Aquí mai no ens han regalat res, tot es conquista. Benvinguts a Sants", els diu afectuosos Jordi Soler, històric líder veïnal del territori, en aquell moment en el torn de barra.

La FAVB, molt queixosa amb el tracte del govern de Colau amb la seva cooperativa de vivenda 

Des de la FAVB es mostren també molt queixosos amb la nova política municipal de vivenda pel que fa al tracte que rep la seva cooperativa de vivenda, Fem Ciutat. "Aquest consistori no ha respectat el conveni que la FAVB tenia amb l’ajuntament, un conveni que havien anat renovant tots els ajuntaments anteriors, fossin del color que fossin, i gràcies al qual s’han aixecat 1.000 pisos a la ciutat, construccions que ara s’han parat. Amb aquest govern no s’han pogut iniciar noves promocions", assenyala enfadada Ana Menéndez, presidenta de la FAVB. Les claus de la seva última promoció es van entregar fa només uns dies a la plaça de la Gardunya, darrere de la Boqueria. 39 vivendes de protecció oficial amb dret de superfície. 

El govern municipal de Barcelona en comú ha deixat enrere l’adjudicació de solars de manera directa –la prevista al conveni amb la cooperativa de vivenda de la FAVB– per fer-ho via concurs públic, tant en casos de les cooperatives de cohabitatge com en el cas de les entitats –fundacions–i en el cas de la cooperatives tradicionals.