Denúncia per profanació pels nínxols esfondrats de Montjuïc

Familiars d’alguns dels difunts que descansaven als 144 nínxols del Cementiri de Montjuïc que es van ensorrar el 15 de setembre del 2017 presentaran durant el mes de juny una denúncia contra l’empresa i contra el seu principal responsable, Jordi Valmaña, per profanació i malversació, per considerar que no es va actuar correctament ni abans ni després de l’ensorrament. La denúncia per profanació està vinculada amb els fets de després, amb el tractament que es va atorgar a les restes humanes quan estaven encara barrejats amb la runa. Operaris de Cementiris de Barcelona els van separar sense la presència d’un especialista i van deixar les restes humanes a disposició de dues antropòlogues que van iniciar el seu treball dies després, i que, per tant, no van poder supervisar l’operació. La runa va ser treta del cementiri.

La denúncia per malversació està vinculada amb els fet ocorreguts abans: amb la convicció que l’origen del problema ha estat la falta de manteniment per part del cementiri, per la qual cosa els impulsors de la iniciativa legal consideren que es va donar un altre ús a diners que s’havien d’haver destinat a cuidar-se de l’estat dels nínxols.

Les denúncies seran presentades per dos despatxos d’advocats que treballen de la mà en aquesta causa: el despatx Palau-Lassaletta i el de Miguel Durán. José María de Palacio, que representa familiars que tenien 14 dels nínxols, en els quals en total reposaven 56 difunts, és el que relata la decisió de portar el consistori als tribunals. De Palacio subratlla que els responsables del cementiri no han aconseguit canviar la impressió que va tenir d’entrada: que no s’havia actuat correctament i que es va intentar tancar el tema molt de pressa. 

Indemnitzacions de 5.000 euros

De Palacio critica també que s’hagi intentat concloure la qüestió oferint a les famílies un pagament de 5.000 euros a canvi que renunciïn a reclamacions posteriors. Diu que cap dels seus representats ha acceptat, encara que li costa que hi ha gent que sí que ho ha fet, i adverteix que en tot cas el compromís que suposa haver acceptat aquests diners pot ser nul si finalment es demostra que va existir responsabilitat per part de l’empresa. Contempla una reclamació econòmica per part dels seus representats, encara per determinar, però insisteix que els diners no són el tema principal.

L’advocat recalca que els familiars que representa continuen dolguts pel tracte rebut. Recorda amb tristesa el procés d’exhumació de restes que va tenir lloc setmanes enrere perquè els de 24 difunts fossin sotmesos a la prova de l’ADN. “Als nínxols on van ser recol·locades les restes, els familiars van apuntar els noms dels seus amb boli negre”. I sempre sense abandonar la desconfiança que han tingut sobre si les restes en qüestió eren o no els dels seus parents.

La de que es fessin proves de l’ADN és una reclamació que els afectats han demanat des del primer dia. No va ser fàcil aconseguir-ho i el procés no ha estat senzill: es va haver d’obrir un concurs d’adjudicació de les proves, que van a càrrec d’experts de la UAB i els resultats de les quals no es coneixen encara. De forma paral·lela, des de setembre dues antropòlogues han treballat a Montjuïc per analitzar les restes i identificar-les en la mesura possible. De Palacio explica que a diferència del treball de Cementiris, el de les antropòlogues sí que els ha semblat adequat. Però insisteix que el problema es va donar abans que hi arribessin, quan l’empresa va decidir remoure restes sense esperar a la presència d’especialistes. Quan, recorda De Palacio, a qualsevol obra normal, sovint de gran envergadura, la presència d’alguna resta arqueològica obliga a aturar els treballs per determinar si cal conservar o no el que s’ha trobat.

Incògnites

L’eco de l’ensorrament de Montjuïc ha omplert d’incògnites als familiars dels que estaven enterrats als 144 nínxols. En alguns casos, ha aparegut només la meitat d’un cos. En d’altres, el taüt que apareix no té res a veure amb el que la família va elegir per al seu mort. En altres, una peça determinada que es va utilitzar per traslladar un difunt i que serviria per a la seva identificació no apareix. Els cossos dels qui van ser enterrats fa menys, lògicament, van ser els més fàcils d’identificar. Però com van ser enterrats de nou provisionalment sense la presència de familiars, també en alguns d’aquests casos persisteixen els dubtes dels familiars.

“Si en una fossa de la guerra civil es pot identificar els que hi estan enterrats, com no serà possible fer-ho en el cas d’uns nínxols que estaven identificats i dels quals es tenia tota la informació sobre els difunts que havien estat enterrats allà?”, es pregunta De Palacio, que des que va començar el cas també ho compara amb el del Iak-42 que es va estavellar el maig del 2003 a Turquia quan traslladava 62 soldats espanyols, 12 tripulants ucraïnesos i un de bielorús.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

La gestió per repatriar els cadàvers es va saldar amb identificacions incorrectes que van portar al lliurament de cossos a famílies que no eren les seves. El mes passat, 15 anys després, Turquia va trobar a un cementiri la cama d’una de les víctimes de l’accident. Per això, l’Audencia Nacional va anunciar al juny que reobria la investigació.

El silenci de Colau

Entre els fets que més lamenten els familiars dels sepultats figura un silenci. De Palacio constata que els afectats no comprenen com en una situació de tanta gravetat emocional, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no s’hagi posat en contacte amb ells en cap moment.