Anar al contingut

Junta de Seguretat

Colau demana més mossos i Buch li respon que "de moment no"

L'Ajuntament de Barcelona i el Departament d'Interior es coordinen de nou després de vuit mesos de 155

L'alcaldessa anuncia que no hi haurà impunitat per als narcopisos, carteristes i zones de venda il·legal ambulant

Guillem Sànchez

Colau demana més mossos i Buch li respon que "de moment no"

Quique Garcia

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat més agents dels Mossos d’Esquadra per protegir la ciutat dels carteristes, de la venda il·legal ambulant i, sobretot, de la plaga de narcopisos que pateix el barri del Raval. La demanda li va fer arribar al flamant conseller d’Interior, Miquel Buch, en la primera Junta de Seguretat que es va celebrar després de vuit mesos d’aplicació de l’article 155, que va suspendre la Generalitat. Buch li va reconèixer, recordant el seu passat d’alcalde (ho va ser de Premià de Mar), que «fa bé demanant més policies». Però li va respondre que, «ara per ara», no està previst augmentar el nombre d’efectius per a la ciutat.

Fonts policials dels Mossos van matisar que, malgrat que no s’incrementaran els agents sol·licitats per Colau, sí que es mantindrà la bossa d’hores extres que permet allargar l’horari de patrulles uniformades (Seguretat Ciutadana) i d’antiavalots (Brigada Mòbil i ARRO). Aquesta ha sigut una mesura a la qual s’ha recorregut durant els últims estius per esquivar la falta d’efectius lligada a l’absència de noves convocatòries.

D’altra banda, la Guàrdia Urbana rebrà 100 nous agents llicenciats a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) i mantindrà la partida de 12 milions d’euros destinada també a finançar hores extres. Les dues estratègies compensaran les baixes per vacances que llasten aquest cos de seguretat durant els mesos de calor. 

Per la capital catalana circulen anualment més de 30 milions de turistes, entre persones que fan nit a la ciutat i les que únicament passen aquí el dia, segons dades el Consorci de Turisme. A l’estiu, el repunt de població flotant és més acusat i això dispara la necessitat d’efectius policials, especialment a les platges, les zones de lleure i els veïnats més freqüentats, com el districte de Ciutat Vella. Els reforços de Mossos i Urbana durant aquestes dates seran destinats a aquesta zona. 

Primera Junta de Seguretat 

L’alcaldessa Colau, després de reunir-se amb el conseller Buch i escenificar el final de la interrupció del 155 que els ha deixat sense interlocutor a la Generalitat durant més de mig any, va anunciar un "pla de xoc" en què "no hi haurà impunitat" per als carteristes, els narcopisos i la venda ambulant il·legal. Per sobre d’aquestes tres accions, tal com va recordar Buch, continua planant la necessitat d’"evitar un atac terrorista", després que l’estiu passat les Rambles fossin objecte d’un atemptat gihadista. "L’alerta antiterrorista no ha canviat", va remarcar, i això significa que continua existint un risc elevat que la capital catalana sigui novament triada pels terroristes. 

Narcopisos

NARCOPISOS / El complex fenomen dels narcopisos al barri del Raval i, en menor mesura, també al Gòtic, és el principal problema que han d’afrontar coordinadament els Mossos i la Urbana. Per a això es va traslladar a la jutge degana de la ciutat, Mercedes Caso, la necessitat d’alleugerir les hores d’investigació policial que són necessàries abans d’aconseguir una ordre judicial que permeti als agents entrar dins d’un pis en què resulta evident que s’està traficant. Quan això s’aconsegueix, a més, va recordar Colau, les quantitats de droga que es detecten al seu interior acaben suposant penes tan baixes per als detinguts que no resulten dissuasives ni impliquen el seu ingrés en presó preventiva. 

En el fons, insisteixen sempre fonts municipals, per aturar la plaga de narcopisos no n’hi ha prou amb la pressió policial. És necessari actuar sobre els pisos buits en què s’instal·len els traficants i dels quals resulta tan complicat fer-los fora. O, almenys, aconseguir mesures judicials que permetin clausurar cada narcopís després d’una operació policial, encara que el propietari se’n desentengui. Una investigació d’aquest diari va localitzar tots els amos d’aquests locals ocupats: La meitat estan en mans de bancs, fons i institucions.   

Auge de carteristes 

El 2016 es van registrar 5.000 furts més que el 2015. L’increment el 2017, en paral·lel també al creixement del turisme, es va quantificar en un 9%. La tendència negativa a l’alça el 2018 es manté. Una de les novetats de la Guàrdia Urbana per combatre l’acció dels carteristes, tal com va avançar aquest diari, és la creació d’una llista de multireincidents per poder sumar setmanalment l’import de tots els objectes de valor que han sostret a ciutadans de la capital catalana. L’objectiu és poder acreditar judicialment que les seves accions componen un delicte continuat i aconseguir així que els furts inferiors a 400 euros, per acumulació, es paguin amb penes més dures. 

Venda ambulant il·legal 

La petició de reforços de l’alcaldessa al conseller anava dirigida també a recuperar el dispositiu permanent al Port Vell, un lloc en què des de fa mesos els venedors ambulants sense llicència tornen a ser centenars, ja que es tracta d’una àrea competència de l’Autoritat Portuària, que no disposa de prou efectius per poder espantar-los. Només la presència constant d’agents antiavalots ha demostrat ser útil. Actualment, els cossos policials han optat per realitzar cíclicament operacions policials a la zona, amb una periodicitat setmanal, que els venedors intenten esquivar amb un bon sistema de vigilància que els permeti fugir abans que aparegui la policia.

0 Comentaris
cargando