El consorci proposa enviar els nens de l'Eixample sense plaça a escoles de Sants

La Fapac va demanar aquest dilluns al Consorci d’Educació de Barcelona 'bolets', grups addicionals, com a "única solució a curt termini" –dolenta, insistien, però solució– per a les desenes de famílies de l’Esquerra del Eixample sense una plaça pública al barri, una zona on la demanda de pública supera amb escreix l’oferta. La federació d’ampes va descartar tant l’ampliació del nombre d’alumnes per aula com la matrícula en concertades, mesures que, als seus ulls, "invisibilitzen el problema". El consorci no ha tardat a respondre. Ho va fer el mateix dilluns a la tarda, en la reunió que va mantenir amb representants d’aquestes famílies. "Ens diuen que ens oblidem dels 'bolets', que és impossible. Ens proposen l’ampliació de ràtios, pujar-la a totes les escoles fins a les 26 places, i la matriculació en bloc dels nens que es continuïn quedant fora a la Francesc Macià o a la Jacint Verdaguer, dues escoles públiques amb places vacants, un a la plaça d’Espanya i l’altra al carrer de Lleida. Les dues fora del barri, en alguns casos a mitja hora de camí", assenyala Lara Barriuso, portaveu de la plataforma de famílies sense plaça pública a P3 a l’Esquerra de l’Eixample. "Han organitzat una jornada de portes obertes expressament per a nosaltres aquest dimecres a la tarda a les dues escoles; primer en una i després a l’altre, perquè les veiem i explicar-nos els projectes, però estem carregats de dubtes", prossegueix aquesta mare. Motius no els en falten.

Els nombrosos dubtes són de naturalesa molt diferent. D’una banda, relaten, es tracta d’una decisió molt personal –el futur, posant-nos transcendentals, d’un fill– per prendre-la de manera grupal. "I encara que decidíssim fer-ho així, tampoc no tenim totes les famílies afectades controlades, i és comprensible que, de les que sí que són a la plataforma, algunes decideixin pel seu compte acabar acceptant-ne una de concertada", indica Barriuso. Des de la Fapac es recomana no fer-ho com a forma de pressió. Després hi ha el tema de la distància i el desarrelament, és acceptar canviar de barri. I que es tracta de dos centres qualificats com d’alta complexitat. Col·legis estigmatitzats, per això hi ha places lliures. No són poques les famílies que veuen lloable, justa i necessària l’aposta per reflotar aquests centres però a les quals, alhora, els fa pànic utilitzar els seus fills com conillets d’índies. Una por, en aquest cas a no entrar en cap de pública del seu barri, que també va portar moltes famílies a posar-ne alguna de concertada a la seva llista d’opcions, segons coincideixen els portaveus de les diferents plataformes d’afectats.  

Cap escola enrere

L’estratègia del consorci en aquest cas és la mateixa que la plantejada a les famílies sense plaça a Sants, en el seu cas fent el mateix amb la Miquel Bleach, amb una diferència important: la Miquel Bleach és una escola de Sants per a nens de Sants. I és, de fet, una reivindicació històrica dels defensors de l’escola pública. Que no hi hagi escoles públiques de primera i de segona. Una demanda que va sempre de la mà de la necessitat de noves places. Una cosa no treu l’altra, insisteixen sense treure ferro a la necessitat de planificar noves places de proximitat als barris amb dèficit (com l’Eixample, Gràcia, Sants o el Guinardó).   

"No volem escoles estrella amb una gran cua de famílies per entrar; volem una galàxia d’escoles excel·lents", va sentenciar l’alcaldessa Ada Colau el gener de l’any passat en la presentació del programa Xarxes per al Canvi. I va anar més enllà: "La innovació no pot servir per augmentar la desigualtat entre les escoles; ha de ser l’eina per erradicar-la". Treballem per a això.