PROBLEMES DE TRÀNSIT

Un informe proposa peatges per pal·liar els embussos i la contaminació a Madrid i Barcelona

L'estudi ha estat realitzat per experts de la Universitar de Barcelona i de la Universitat Rovira i Virgili

Peaje de los túneles de Vallvidrera.

Peaje de los túneles de Vallvidrera. / JOSEP GARCIA

2
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) planteja el cobrament de peatges per accedir a Madrid i Barcelona en hores punta a fi de pal·liar els problemes d'embussos i de contaminació atmosfèrica, com ja fan ciutats com Londres, Estocolm, Milà i Oslo, entre altres.

Fedea publica avui un treball de Xavier Fageda, de la Universitat de Barcelona (UB), i de Ricardo Flores, de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, en què es proposa de fixar un peatge a Madrid i Barcelona per mitigar els problemes d'embussos i de contaminació associats a l'ús de vehicles particulars als accessos a grans ciutats.

Elevats costos socials

Els autors destaquen els elevats costos socials d'aquests fenòmens i apunten que els embussos eleven en més d'un 25 % el temps mitjà de desplaçament en els dies de congestió de trànsit, fet que suposa una pèrdua de temps de 119 hores a l'any per conductor a Barcelona i de 105 a Madrid, amb uns costos econòmics superiors als 175 milions d'euros anuals a cada ciutat.

Per al conjunt d'empreses espanyoles, la pèrdua associada als embussos supera els 840 milions d'euros a l'any.

A més, la contaminació atmosfèrica provoca 3,3 milions de morts a l'any al món (més que la sida, la malària i la grip juntes) i el trànsit n'és una de les principals causes. A Espanya, la xifra de morts anuals per aquesta causa és d'unes 30.000 persones.

Precedents a Londres o Estocolm

Amb l'objectiu d'afrontar aquests problemes, diverses ciutats han recorregut a restriccions quantitatives, entre elles Madrid i Barcelona: la primera restringeix la circulació dels vehicles pel seu número de matrícula i limita la velocitat i l'aparcament en dies d'elevada contaminació, mentre que la segona ha implementat una zona de baixa emissió en casos d'emergència que delimita l'accés als cotxes més contaminants.

Fedea subratlla que, en qualsevol cas, aquestes mesures tenen com a objectiu exclusiu la reducció de la contaminació, per la qual cosa ignoren el problema dels embussos.

Altres ciutats com Londres, Singapur o Estocolm han establert peatges de congestió que graven l'accés de vehicles privats als seus centres urbans durant determinades franges horàries.

Segons els autors de l'estudi, un peatge barat és una mesura més eficient i eficaç que les restriccions quantitatives al trànsit i, en conseqüència, proposen el seu establiment a Madrid i Barcelona, convençuts que pot resoldre "definitiva i permanentment" els embussos i, alhora, ajudar a mitigar el problema de la contaminació.

Un sistema, afegeixen, senzill de dissenyar i implementar i que produeix resultats immediats, al mateix temps que genera recursos addicionals d'aquells disposats a pagar, que es podrien destinar a la millora del transport públic.

La seva proposta és fixar un impost molt baix en una fase de prova i avaluar quin és l'efecte. A partir d'allà, suggereixen anar ajustant l'import si és necessari fins aconseguir un trànsit fluid.

L'aplicació d'un peatge barat en hores punta, sota el seu punt de vista, pot ser suficient per provocar una reducció de trànsit que mitigui els embussos.

Notícies relacionades

El suport públic i polític als peatges urbans augmenta després de la seva implementació, raonen, i contraposen aquest sistema a altres polítiques de prohibició total o parcial de la circulació, que redueixen la demanda independentment de la disposició a pagar per conduir.

Però, a més, consideren que limitar el trànsit per número de matrícula pot perjudicar els conductors de menys nivell de renda que són propietaris d'un únic vehicle i normalment més antic (i, per tant, més contaminants) i no tenen l'opció de comprar un nou vehicle.