ple municipal

Doble bufetada a Colau: ni tramvia ni multiconsulta

L'alcaldessa no aconsegueix aprovar el protocol que havia de desencallar el projecte constructiu per la Diagonal

L'oposició també tomba les preguntes als ciutadans

zentauroepp42863777 ple ajuntament     foto danny caminal180410101820

zentauroepp42863777 ple ajuntament foto danny caminal180410101820

5
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Jordi Hereu li devien xiular les orelles. A la sala de plens de l’ajuntament, que l’exalcalde tan bé coneix, es van debatre ahir dos dels assumptes que a ell li van costar el càrrec. Per una banda, les consultes populars. Per l’altra, el tramvia per la Diagonal. Qui en un altre temps va ser líder del PSC a Barcelona va unir els dos conceptes el maig del 2010 per parir un referèndum que l’oposició va modelar fins a convertir-lo en un sonor fiasco. Ada Colau va beure d’aquest xarop i ahir va viure el que probablement va ser el dia més gris del seu primer mandat al capdavant de la capital catalana, el dia en què li van tombar la multiconsulta prevista per al maig i el projecte d’unió del Trambaix i el Trambesòs.

Assalta el dubte de si el to de les intervencions, o fins i tot el sentit del vot, hauria sigut el mateix si no faltés un any per a les eleccions municipals. El matí va arrencar amb la multiconsulta ja coixejant, perquè ja havien caigut de la votació les dues preguntes proposades pel mateix govern: una sobre la modificació del planejament del número 19 del carrer del Rec Comtal i una altra sobre una modificació urbanística al 22@. Sí que van entrar a la palestra les qüestions sobre la municipalització de l’aigua i sobre el canvi de nom de la plaça d’Antonio Maura. Cap d’elles, impulsades per diferents entitats, va rebre el suport mínim del ple. I tombades les preguntes, tombada la multiconsulta, que ni serà multi ni serà consulta.

Maniobres d'Agbar

La proposta sobre l’aigua va ser llargament debatuda. I va generar la participació, no esperada, de la mateixa Colau, que no es va mossegar la llengua al denunciar les maniobres d’Agbar per «boicotejar» la iniciativa. «Una multinacional ha llançat una ofensiva judicial, no contra Colau, sinó contra la carta municipal de Barcelona. ¿Quants milions s’ha deixat aquesta empresa en publicitat enganyosa que ha inundat la nostra ciutat?» A l’alcaldessa li va doldre especialment el vot contrari de la CUP: «Veig coses que pensava que no veuria mai; em sembla trist, però les eleccions diran qui s’equivoca». Per part dels cupaires, Maria Rovira va justificar el vot contrari argumentant que no es tracta de «participació real» perquè el resultat no és vinculant. Per això, en el cas de l’aigua, va invitar a «posar la directa, s’aprovi la pregunta o no».

Esquerra va ser l’únic grup que va recolzar la pregunta sobre la municipalització de l’aigua. És curiós que uns minuts més tard dilapidés amb el seu vot el tramvia plantejat per Barcelona en Comú. Una de freda i una de calenta. Encara que va sorprendre el seu posicionament favorable després d’escoltar la regidora Trini Capdevila: «Ho han gestionat fatal i creiem que està destinada al fracàs».

Ciutadans, PP, PDECat i el PSC van coincidir a parlar de «nyap», o fins i tot de «multinyap». Es va criticar el govern per «escoltar només les entitats afins a la seva ideologia», per la seva «incapacitat de dialogar» o per la nul·la voluntat d’interrogar sobre «els temes que realment importen la ciutadania». En aquest sentit, es van citar assumptes com la cobertura de la Ronda de Dalt, la pacificació de la Meridiana o els carrils bici. En definitiva, tal com va resumir el popular Alberto Fernández Díaz, «consulta sí, però no així».

«Postureig» i retrets

El mateix argument es podria utilitzar en el cas del tramvia per la Diagonal. Pràcticament no hi va haver una sola novetat en els discursos fets per les parts, però sí que es va notar un punt més de tensió, amb atacs personals inclosos. Recordin: eleccions d’aquí poc més d’un any. L’única novetat, al marge del to calentet, la va aportar el líder del PSC, Jaume Collboni, que va plantejar la retirada del punt en vista que la derrota era inevitable. Per moments semblava que el socialista seguia formant part del govern de Colau. Recordin que els van fer fora al novembre per aclamació de les bases dels comuns. «Hi votarem a favor per coherència històrica, però aquest pla no es pot impulsar amb la meitat de la ciutat en contra». També va acusar  BComú de «postureig» i d’actuar amb «frivolitat, tard i malament». 

No van fer cas de Collboni i la votació, nominal, es va produir. Potser el govern volia que els contraris al tramvia tinguessin nom i cognom i no només sigles. Resultat: 16 a favor i 25 en contra. El vot d’Alfred Bosch, líder d’ERC: «Així, no; en contra».

Notícies relacionades

En l’apartat de retrets, l’intercanvi dialèctic més cru el van disputar la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, i el republicà Jordi Coronas. Com la parella que arrossega mals temps i un dia explota en una sobretaula, els dos regidors es van acusar de torpedinar el bon avanç del tramvia després de setmanes d’intercanvi de declaracions públiques. La tinenta d’alcalde va culpar ERC «que fa tres anys que està bloquejant el projecte», i va assegurar que el no de Bosch «l’invalida com a candidat» per a les eleccions del 2019. El regidor republicà li va recriminar realitzar una «demostració de política patètica», i va acusar el govern d’«enganyar la gent». «La ciutat no és un joc, no estem per a campanyetes», li va etzibar. Coronas va recordar que Esquerra no votarà a favor del projecte fins que es garanteixi –amb un conveni i no amb un protocol no vinculant– la gestió pública del tram que està sobre la taula, de Glòries a Verdaguer. En aquest sentit, va recordar que l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que és qui té la competència, va dir que podia tenir a punt aquest document en un termini de tres mesos: «Que es posin a treballar, no sé què estan esperant».

Tal com estan les coses, les opcions són poques i improbables. L’ATM podria liderar el pla sense comptar amb el consistori, ja que l’estudi que va portar a terme demostra que la millor opció de connexió és per la Diagonal i en superfície. ¿Però d’on treu els diners? Fins ara era el consistori qui treia la cartera. Posem per cas que l’ens metropolità aprova el traçat. Si Barcelona ha de pagar, seria necessària una modificació de crèdit del pressupost municipal que hauria de passar pel ple. Impossible que passi el tall en les circumstàncies actuals. El tramvia, en via morta. I Colau, amb un dia per oblidar.