PLE MUNICIPAL

Cop de realitat per a Colau

El ple li ha recordat una vegada més a l'alcaldessa que això de la política té poc a veure amb l'activisme

img 5098

img 5098

2
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L'alcaldessa es presentava aquest dimarts al ple municipal amb dos temes que formen part del top 5 de hits electoralshits dels comuns. Ni més ni menys que el tramvia per la Diagonal i la multiconsulta. Els arguments a favor dels dos projectes han sigut sempre contundents i vehements per part dels responsables de cada un dels projectes. L'oposició ho seguia des de la barrera, amagada. El primer, sempre segons l'argumentari del govern, era imprescindible per al transport públic, sobretot el metropolità, i el segon dotava la ciutadania de verdader poder de decisió més enllà de dipositar un vot en una urna cada quatre anys. Però en política hi ha moltes variables que s'han de tenir en compte. La primera, efectivament, que això és política

Molts creuen que Barcelona en Comú (BEC) va arribar massa aviat al poder. Que a Colau i a la resta de regidors principiants els haurien anat bé quatre anys d'oposició per saber com es mouen els fils en l'àmbit municipal. Perquè l'activisme té poc o res a veure amb l'Ajuntament de Barcelona. Però no hi va haver temps per entrenar-se, i a la primera, Ada Colau va agafar el ceptre de mans de Xavier Trias. En el ple d'aquest dimarts s'ha demostrat que la pretesa tinença de la veritat no ho és mai del tot. Perquè tot depèn. ¿I de què depèn? Doncs, com canta Pau Donés, de segons com es miri. I aquí entren els altres grups municipals, que en cap cas -forma part de la genètica política- li volien entregar a BEC un parell de medalles per poder penjar-se a la solapa a un any de les eleccions. I quins dos trofeus. Ni més ni menys que la controvertida i molt discutida unió del Trambaix i el Trambesòs i l'aplicació pràctica de les Normes Reguladores de Participació Ciutadana, aprovades el mes d'octubre del 2017.

Llàgrimes d'impotència 

Notícies relacionades

Després del ple municipal, Colau ha comparegut amb les entitats socials que van aconseguir els avals suficients perquè les seves preguntes s'incloguessin en la multiconsulta prevista per a aquesta primavera. L'alcaldessa ha sortit a la galeria gòtica del consistori i no ha pogut evitar emocionar-se a l'abraçar els impulsors de les iniciatives populars sobre la municipalització de l'aigua i sobre el canvi de nom de la plaça d'Antonio Maura. Després, davant els periodistes, ha tornat a exhibir la seva ràbia i impotència per la negativa del ple a tirar endavant unes propostes que per a ella eren qüestió de sumar dos més dos. "La votació ha canviat en les últimes hores per pressions del sector privat. Han intentat fer callar les veus de la ciutadania, però no donem per acabada la multiconsulta".

Míriam Planas, de l'associació Aigua és Vida, s'ha queixat de la campanya orquestrada per Agbar en contra de la seva iniciativa popular, que persegueix que l'aigua passi a mans públiques. "Han usat totes les estratègies possibles per impedir la consulta". Ha assegurat que alguns partits amb què s'han reunit els havien promès que no s'oposarien a la seva pregunta. I ha assenyalat el PDeCAT: "Ens van dir que no hi estarien en contra i ens han avisat a última hora del canvi de postura". Un portaveu dels demòcrates, no obstant, nega que el partit s'hagués compromès a res. Colau l'observava amb un gest contrariat. En un dia en què potser hauria volgut ser l'activista que havia sigut.