05 d’abr 2020

Anar al contingut

BARCELONEJANT

Veles històriques per a un centenari

El pailebot 'Santa Eulàlia' compleix un segle al mar i és homenatjat pel vaixell insígnia del tsar Pere I

Natàlia Farré

Veles històriques per a un centenari

maitecruz

Diumenge al migdia. Bocana del port. Mar de fons i onades de dos metres. Poca cosa per a una fragata de guerra, encara que sigui del segle XVIII. Massa per a un pailebot centenari protegit per llei. I pessigolles per al segon veler històric més gran del món. ShtandartSanta Eulàlia Kruzhenstern. Tres embarcacions amb anys a sobre camí de Seta (Fran-ça). Pitjor pintava al golf del Lleó. Pas obligat. Allà la mar era grossa. Shtandart Kruzhenstern van decidir tirar milles. Però el pailebot emblema del Museu Marítim va optar per arriar veles i esperar que amainés el temporal a l’abric del Moll de Llevant. És un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i la seguretat està per sobre de tot. Fins i tot d’un homenatge. El que l’espera al festival marítim de Seta per arribar a complir cent anys. Serà divendres. La previsió és que ja haurà arribat. Va sortir dilluns a les quatre de la matinada i s’espera que arribi avui amb escala prèvia a Pa-lamós. 

Divendres hi haurà desfilada, música i navegació. Però el cap de setmana hi va haver reconeixement. El Shtandart, el Kruzhenstern i el Mutin, un iol de la marina francesa que abans d’escola va ser tonyinaire i refugi d’espies durant la segona guerra mundial, van venir a buscar-lo. Es tractava de rendir-li honors i acompanyar-lo en la seva sortida cap a Seta. I així va ser. El Santa Eulàlia va encapçalar la singladura des del Moll de la Fusta fins a la bocana del port seguit de tots els convidats. I acompanyat d’altres embarcacions d’època de la ciutat, com una processó de la Mare de Déu del Carme. 

També s’esperava l’Hermione, la reproducció exacta de la fragata que el 1780 va transportar el general Lafayette als Estats Units per recolzar la causa de George Washington a la guerra de la independència, però no va arribar. Coses del mal temps. Se’l va trobar a faltar, però poc. Només amb el Shtandart, amb aspecte de vaixell pirata i una llarga història al darrere, n’hi va haver prou per saciar la curiositat dels que s’hi van acostar. Perquè abans de partir, les embarcacions van obrir escotilles. Una estona, però la suficient per aprendre que el Santa Eulàlia és pailebot (veler utilitzat per transportar mercaderies) i també és goleta perquè té tres pals i veles cangrees, que és el mateix que dir trapezoidals. I que és l’aparell (la suma del velam i els pals), i no el buc, el que defineix el tipus d’embarcació. També hi va haver classe d’etimologia de termes nàutics: una barreja de diferents idiomes sortida de tripulacions internacionals. Així pal i estribord tindrien origen holandès i més remotament viking, mentre que popa i proa procedeixen del llatí i babord de l’anglès. 

La catedral del mar 

Amb tot, el que va cridar més l’atenció va ser el vaixell pirata que en realitat no va ser tal sinó vaixell de guerra, el primer, de l’Armada imperial russa. El va fer construir el 1703 el tsar Pere I el Gran que, a més, el va capitanejar. Va durar poc. Caterina I va ordenar desballestar-lo pel seu mal estat i construir-ne un d’igual. La rèplica va trigar gairebé tres segles a arribar. Es va botar el 2000, però és perfecta. Llueix igual que l’original, amb els canons inclosos. Ha sigut decorat en més d’una pel·lícula i diumenge va ser l’atracció de grans i petits. 

Bandera russa lluïa també el Kruzhenstern. I uniforme blau i gorra blanca de plat, els cadets d’aquest vaixell escola. El segon veler més gran del món. Que no és posa cosa. Se’l considera una de les catedrals del mar, igual que el seu germà, el Sedov, que el guanya en dimensió. Tots dos van ser construïts a Alemanya per transportar salnitre xilè amb els noms de Padua Magdalena Vinnen, i tots dos van ser entregats a l’URSS com a indemnització el 1946, després de la segona guerra mundial. 

Diumenge, el Kruzhenstern, va ser l’últim a desamarrar. Els seus 115 metres d’eslora, els seus quatre pals i les seves 1.162 tones de pes obliguen a sortir del port amb ajuda. Dos remolcadors, un a proa i un altre a popa. I la mirada de tot el personal. Va ser l’estrella, juntament amb l’Shtandart, de l’inici de la singladuraPerò a Seta regnarà el Santa Eulàlia. Celebra anys. Celebra un segle.