On Catalunya
ALERTA AL LITORAL
Les platges metropolitanes inauguren el període de bany minvades de sorra
vvargas42613005 barcelona 21 03 2018 tema sobre l estat de preparaci de le180324175849 /
Els qui planegin disfrutar de la Setmana Santa a Barcelona i es preguntin si les platges estaran en condicions i si el temps acompanyarà per començar a agafar color com a mínim ja poden aclarir una d’aquestes incògnites. Els arenals metropolitans ja compten amb el mobiliari i els serveis bàsics fonamentals preparats per acollir la nova temporada de bany. Tot i això, cal triar bé el destí, ja que l’impacte dels temporals d’hivern ha tingut un efecte desigual a la costa barcelonina. En certes zones l’ha deixat sense bona part de la superfície de sorra i en alguns punts fins i tot l’ha reduït a la mínima expressió. El SOS, aquesta vegada, no arriba des de l’aigua.
L’Àrea Metropolitana de Barce-lona (AMB), l’òrgan responsable de la gestió mancomunada d’aquests espais, alerta de la «regressió important i accelerada» d’algunes platges metropolitanes al llarg dels últims anys. «Aquest hivern no ha sigut tan sever amb la nostra costa com d’altres anys, si bé el temporal de començament de març va causar grans desperfectes, sobretot a la zona metropolitana nord», descriu Mariano de Gracia, responsable de Platges de l’ens.
Aquest hivern no ha sigut tan sever però el dany s'agreuja per l'impacte dels anys acumulats
Tot i això, per Setmana Santa està garantit «un percentatge molt alt d’elements i infraestructures que garanteixen la cobertura bàsica necessària per als usuaris», assenyala De Gracia. «Totes les dutxes ja estan en funcionament, així com la majoria de les passarel·les; el gruix dels serveis estaran al cent per cent l’1 de juny, tret de sortida de la temporada alta», destaca. Per a la readequació de l’espai s’han llaurat les 41 platges metropolitanes des del 5 de març. Un procés que ha acabat abans del previst «tant perquè han quedat excloses les platges del Somorrostro i la Barceloneta, que estan en obres, com per la reducció de superfície» a causa de la reposició insuficient de la sorra, una competència del Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient.
Preocupació
La situació resulta «preocupant» per al govern metropolità, perquè la manera com les tempestats faciliten que el mar a poc a poc guanyi terreny a la terra té múltiples conseqüències per a l’entorn. Alguns arenals han vist com la violència del vent i el mar ha soscavat i mogut roques de les esculleres, i això ha derivat en la destrucció de dutxes, escales d’accés a la platja, zones lúdiques i altres infraestructures sense les quals no s’entén el potencial d’oci del litoral.
Un problema que no dona treva i que deriva en una sensible minva de volum als arenals, cosa que ha portat a entonar la veu d’alerta en alguns dels enclavaments afectats. És el cas de Montgat, segurament el municipi costaner de Barcelona més afectat pels temporals marítims. Al nord d’aquest municipi del Maresme ha desaparegut més d’un quilòmetre de platja, eradicant-se alguns espais tradicionals de bany.
L’afectació també és elevada a la veïna ciutat d Badalona, «especialment a la platja de la Mora, que ha tornat a desaparèixer, així com a l’àrea de l’estació de tren i a la zona dels patins de vela, on l’aigua s’ha plantat molt a prop de les edificacions», destaca De Gracia.
La ciutat de Barcelona tampoc en surt indemne, com ha passat a la platja de la Barceloneta, on l’erosió de les tempestats ha deixat amb prou feines cinc metres d’amplada en algunes àrees, «amb el mar arribant fins als equipaments i, fins i tot, a alguns locals comercials», descriu el dirigent de l’AMB. Encara que tradicionalment és el litoral nord de Barcelona el que encaixa els estralls més importants en el seu paisatge, tampoc la costa del Baix Llobregat ha quedat impune als desperfectes. Les platges del Remolar i de la Pineda de Cal Francès, a Viladecans, i altres llocs del litoral de Gavà «presenten pèrdues importants d’amplada de la sorra», descriu De Gracia.
També Castelldefels es veu afectat amb la inundació de tota la platja al sud del municipi, fins a la zona de les dunes, col·lapsant de sorra i líquid algunes desembocadures d’aigües pluvials, davant la impossibilitat de fer la seva funció per estar sota el nivell del mar.
Estabilitat
«Ja fa uns 15 anys que tenim pèrdues considerables de sorra a causa dels temporals d’hivern. I encara que part d’aquest material es recupera de manera natural, el dèficit segueix sent molt preocupant, no només per l’amplada de la superfície, sinó també per la cota, el volum de matèria resultant», descriu De Gracia. El responsable de platges de l’AMB reclama un pla d’estabilització per a unes platges que, recorda, van perdent superfície de manera inversament proporcional a l’augment de visitants, 10,5 milions comptabilitzats en l’últim registre, el 2016.
La superfície de sorra es redueix mentre puja l'afluència de visitants: 10,5 milions el 2016
La resposta del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient no concreta ni el moment ni la quantitat de sorra que reposarà al litoral metropolità, en espera que «s’estabilitzi la situació» i en pugui detallar els danys. Malgrat això, tampoc ha aportat les xifres respecte a temporades anteriors i ha limitat la seva resposta a un estudi sobre la protecció de la costa del Maresme elaborat el 2014, del qual asseguren que «s’estan redactant els projectes constructius».
El ministeri ha recordat les paraules de la titular del departament, Isabel García Tejerina, la setmana passada, quan va assegurar que «no s’escatimarien ni mitjans ni esforços per resoldre els problemes» ocasionats pel recent temporal, però aquesta vegada no ha precisat tampoc ni les accions ni les partides econòmiques que hi pensa destinar.
